Cultura

RAMON ROYES GUÀRDIA

PAER EN CAP DE LA PAERIA DE CERVERA, CIUTAT CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2019

“La cultura és una eina de destrucció massiva de la intolerància”

L’alcalde cerverí explica els principals eixos del programa de la capitalitat cultural que assumeix la capital de la Segarra i que celebra avui l’acte inaugural amb l’espectacle ‘MEM’

Com afronta Cervera assumir la capitalitat de la cultura catalana?
Amb moltíssima il·lusió i convençuts que farem una gran capitalitat que es recordarà molts anys per la gran quantitat i qualitat dels actes que farem.
Quines són les línies mestres de la programació que s’ha previst per a tot l’any?
Volem acostar la cultura a tothom, a tots els públics, i per això apostem per espectacles de format molt divers en què l’encant dels espais serà una peça clau. La proximitat, poder gaudir de grans artistes escoltant pràcticament la seva respiració, serà de fet un privilegi. Hi haurà música, teatre, dansa, circ, pintura, fotografia, gastronomia, poesia, cinema, cultura popular i més.
El fet de ser la ciutat més petita que ha acollit la Capital de la Cultura Catalana fins ara, suposa un repte per a Cervera?
Un repte i una demostració que és possible apostar per la cultura de manera decidida encara que siguem una ciutat petita. Hem buscat recursos arreu, a les administracions i a l’empresa privada, però tot això ha estat també possible perquè a Cervera hem estat capaços de crear un gran projecte de ciutat que ha seduït i engrescat a tothom.
Quina és la participació del teixit associatiu cerverí en l’organització de la Capital de la Cultura Catalana 2019?
És absolutament decisiva. En el seu moment vam presentar a les entitats el que enteníem que eren els objectius de la capitalitat i vam obrir els braços a les seves propostes. Aquestes han arribat en quantitat i qualitat i amb molta il·lusió per part de les entitats. Penso que una de les claus de l’èxit de l’activitat cultural i festiva de Cervera és la bona sintonia entre les entitats i la Paeria. El teixit associatiu de Cervera és espectacular, molt actiu i generador de noves propostes.
L’Aquelarre i la Passió són d’alguna manera els fonaments de l’edifici cultural que permet a Cervera assumir la capitalitat?
Són esdeveniments molt importants per diferents motius, per la tradició de molts segles en el cas de la Passió i per la participació de pràcticament totes les entitats de la ciutat en el cas de l’Aquelarre, que ja convoca més de 25.000 persones el darrer dissabte d’agost de cada any. Però no podem oblidar la importància enorme de la música a Cervera, amb un conservatori de primeríssim nivell, el Festival de Pasqua, referent de la música clàssica catalana al nostre país, o el festival i el curs internacional de música de l’estiu, la fira de lutiers, que és la més potent del sud d’Europa, o les Completes. No podem descuidar el teatre o la versió única al món de la Passió medieval tal com es feia fa més de cinc segles. Però tenim més esdeveniments, com ara el dia del conte, la Vila del Llibre i una llista que no acabaríem.
Quines són les principals xifres de la capitalitat cerverina: escenaris, actuacions, artistes, espectacles…?
Un pressupost proper al mig milió d’euros en activitats extraordinàries, un pressupost superior als dos milions i mig d’euros en total dedicat a cultura a Cervera, uns 275 euros per habitant, al nivell dels països més avançats. Es faran més de 200 activitats culturals en prop de 30 escenaris diferents i amb prop de 300 artistes.
I quins noms destacats podrem veure actuar a Cervera al llarg de l’any?
Els noms encara no estan tots tancats, però tindrem Jordi Savall, Salvador Brotons, Mazoni, Beth Rodergas, la companyia de Sol Picó, Fadunito, Josep Pedrals, els germans Gómez Grau, Sebastià Caus, Josep Ramoneda, Xavier Marrades, el Quartet Teixidor i Ferran Palau, entre molts altres.
Quin espereu que sigui el llegat cultural de la capitalitat un cop culmini el 2019?
Seguir el camí iniciat fa anys per estimar i viure la cultura, consolidar la cultura com la marca de la ciutat, fer-ne eina de cohesió social, que sigui propera a tothom. També penso que ha de suposar un reforç per a la nostra autoestima. Demostrarem que som capaços de crear una oferta cultural de primer nivell, més propi d’una ciutat molt més gran que Cervera. Penso que tenim molta feina feta ja en aquest aspecte i segur que assolirem els objectius. El llegat està garantit perquè la cultura forma part de l’ADN cerverí.
Serà una iniciativa exclusivament cerverina o preveieu vincular-hi el territori?
El territori hi és present de manera clara. Hem treballat projectes amb poblacions com ara Torrefeta i Florejacs, Sant Guim de Freixenet, Guissona, Tàrrega i Lleida. Hem comptat i comptem amb la Segarra i les Terres de Lleida. Hi tenim molt talent i l’hem de fer valdre.
Quina visió de la cultura catalana voleu transmetre amb la vostra capitalitat?
La que integra, la que ajuda a combatre les injustícies, la que ens ha de fer millors persones per posar fi al masclisme i la violència, la que ha de donar valor a la llibertat sexual, la que lluita contra la intolerància. Hi ha moltes coses en aquesta societat que no funcionen i amb més cultura les coses anirien millor. Posem el focus en la idea que la cultura és una eina de destrucció massiva de la intolerància; per tant, des de Cervera proposem cultura i més cultura.
Com està dissenyat l’acte inaugural amb l’espectacle ‘MEM’?
Producció pròpia, sorprenent i atrevida, potser fins i tot provocadora, que posa l’accent en la cultura i els seus orígens i també l’orgull que sentim a Cervera per les nostres entitats i la nostra capacitat creativa. En tot cas, les 1.700 persones que ompliran el Gran Teatre de la Passió de Cervera ho descobriran avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes

Margarit, premi Cervantes

barcelona
MAGÍ SUNYER
NARRADOR I FILÒLEG

“Hem de lluitar per retornar la raó dels febles contra la manipulació”

tarragona

Càntut en femení

Cassà de la Selva

La reialesa de la màfia

Barcelona
Crítica
cinema

En un bosc, de nit

Crítica
música

Arrencada de cavall

Beethoven s’instal·la a l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES