Cultura

Rosich retrata el masclisme

‘Actes de Solidaritat amb el Patriacat’ (ASAP) pren la forma de la dreta reaccionària, sense màscares

‘ASAP’ juga al contrast per generar una distància entre el realisme i els personatges

A ASAP, (les sigles d’Actes de Solidaritat amb el Patriarcat), el dramaturg i director Marc Rosich ha posat la figura del masclista en escena. Presenta diferents espècimens, com si el públic estigués en un zoo (comenta Patricia Mendoza, de la sala Atrium) en un muntatge que repesca textos d’obres anteriors seves, en què emergeix un monstre que mostra el seu masclisme, sense cap mena de pudor “fins i tot amb un punt de maltractament psicològic”, admet Rosich. La ironia és evident, però no es tracta des de la farsa, és més subtil: es distancia prou per “fer-ne apologia” i convertir-se en una denúncia. Tampoc elles són les víctimes evidents que reben violència o abús físic. Són dones que tenen la pell molt dura, que han après a conviure amb el masclisme i, en part, s’hi resignen, o bé no saben viure-hi d’una altra manera.

El muntatge estarà en cartell fins al 10 de febrer a l’Atrium, una sala que, fins ara aquesta temporada, només ha programat espectacles de veu femenina. La proposta de Trama Produccions, per contrast, “no hi podia faltar”, remata Mendoza. La sorpresa és que, tot i ensenyar el monstre d’un manera exagerada, en alguns aspectes tothom s’hi pot veure reflectit.

Avui, critica Rosich, les veus més reaccionàries s’atreveixen a difondre la seva visió, que vol ser hegemònica (amb exemples com ara Vox, Bolsonaro i Trump): no qüestionen el seu estatus de depredador, “no tenen cap por a mostrar-se sense màscara”. La dificultat del muntatge, en què intervenen Xavier Pàmies, Alba Pujol, Carla Ricart i Joan Sureda, és trobar un to interpretatiu que es distancia del realisme i en què, tot i ser molt ser explícit en el llenguatge, amb prou feines hi ha contacte físic. Per Sureda, aquesta sensació de ferir amb la paraula produeix esgarrifances, tot i fer-se amb un discurs poètic i en un espai abstracte que aparenta sordidesa. Tot són contrastos per donar una aparença ambigua en què, sense voler empatitzar, podria haver l’equívoc que els qui pensen d’aquesta manera se sentissin legitimats.

Fugir del tresillo

En les escenes, es reprodueixen situacions de parella, sense arribar a aclarir si els personatges són diferents o tenen noves relacions. Han fugit de les relacions realistes perquè les escenes de sofà els anava a la contra. També entre gais i lesbianes es reprodueix la forma de patriarcat regnant.

LA XIFRA

15
anys
fa que va estrenar, al desaparegut Teatre Malic, ‘Unhappy meals’, en què ja emergia aquest monstre.

Una proposta que dialoga amb ‘Aüc’

Mentre estigui en cartell ‘ASAP, (Actes de Solidaritat amb el Patriarcat)’, a l’Espai Lliure es recupera ‘Aüc’ de Les Impuxibles (des d’aquest dimecres i fins al 3 de febrer). En aquesta peça, estrenada en el Grec del 2017, es revela com rep la dona la violència masclista. S’exposa a través de la primera persona del singular, narrant com se senten les actrius representant escenes que, senten, les degraden. Ho fan a través de la música, la coreografia i el text, amb un teatre performatiu. En canvi, la proposta de l’Atrium aparentment és molt més racional. Els quatre intèrprets van vestits formalment i mai no hi ha cap imatge representada (tot i la baixesa del que es poden explicar els personatges). Marc Rosich considera que és un díptic que dialoga molt bé per tractar el mateix tema des de vessants artístiques antagòniques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOSO
HISTORIETISTA, HUMORISTA GRÀFIC I FUNDADOR DE L’ESCOLA JOSO

“El mercat francès i l’americà són una sortida dels nostres dibuixants”

Barcelona

Cruïlla surrealista

Barcelona

Una aposta segura

roses / Castelló d’empúries

Rock dels 11 als 70 anys

GIRONA / sant Gregori

Solà-Morales: fer i pensar

barcelona
Crítica
clàssica

Händel i el sublim

Música solidària amb els joves d’Altsasu

girona
Crítica
cinema

Vitalitat rockera i malenconia

Documental

Fotografiant el color i la llum de la seva terra