Cultura

JUSTE DE NIN

DIBUIXANT DE CÒMICS

“He signat amb Hollywood per adaptar ‘Garbo’ al cinema”

Personatge del món de la moda, però també ninotaire. Ha signat amb el fill de Walter Matthau per portar al cinema ‘Garbo’, el còmic en què parla de l’espia català que va enganyar els nazis

Sembla que Hollywood l’ha cridat. Com ha estat això?
Estava presentant el meu llibre sobre Nin a Girona i una periodista em va dir si sabia que en aquells moments al Palau de la Generalitat el president Puigdemont acabava de regalar aquell mateix llibre al líder de Podemos, Pablo Iglesias, amb qui s’entrevistava. Hores més tard vaig tenir una trucada de Puigdemont demanant-me disculpes per haver-ho fet sense permís meu.
I vostè, encantat de la vida?
Sí, i tant! Em va produir goig i publicitat, però el que vull dir és que això em va portar que Pablo Iglesias demanés el meu telèfon per parlar del llibre un cop llegit. Va fer-ho, i vam establir relació, cosa que va fer que quan vaig treure el llibre sobre Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler, el convidés a la presentació del còmic a la llibreria Blanquerna de Madrid. No només em va dir que sí, sinó que, a més, em va demanar si podia compartir amb Ferran Mascarell el paper de presentador de l’obra. No hi va haver cap inconvenient i així ho va fer.
Però Puigdemont i Iglesias, què tenen a veure amb Hollywood?
Arran de tot això, el còmic va tenir molta difusió. I a Madrid ho va veure molta gent, entre la qual hi havia responsables de la productora espanyola Babieca, que de tant en tant s’associen amb una altra productora americana. Van anar a buscar el llibre i els va agradar. Aleshores van contactar amb els americans per oferir-los la possibilitat de fer-ne una adaptació. El propietari de la productora dels Estats Units és el fill del gran actor Walter Matthau, Charles Matthau. El Charles li ve del seu padrí, un altre Charles, Charles Chaplin. La representant de Babieca em va dir que els havia agradat molt el plantejament de la història de l’espia Joan Pujol perquè ho havia fet d’una manera molt cinematogràfica. Van fer traduir la novel·la gràfica i la van fer arribar a Matthau.
I què va passar?
Que un dia estava assegut al meu despatx i em va sonar el telèfon: “Hello, I am Charlie, the son of Walter Mathau”, i em va proposar una trobada a Barcelona. Al cap d’unes setmanes ens trobàvem menjant a la Bodega Sepúlveda, i em va oferir un contracte bilateral per cedir-li els drets per fer una pel·lícula?
I va signar?
Està signat i cobrat. Si més no, el període de vigència en què ells podran disposar dels drets.
Li va demanar res de com veia vostè el personatge?
Li vaig dir que el veia invisible. “Sorry?”, em va respondre. “Sí, invisible”, li vaig repetir. Pujol va ser un antiheroi. Venia d’una família molt catòlica i es va passar al bàndol nacional, però allà va adonar-se que els falangistes eren pitjors que la FAI. L’humiliaven en tant que català, i aleshores es planteja fer alguna cosa contra el feixisme. Arriba la Segona Guerra Mundial, i el fet que havia estat amb les tropes franquistes li fa fàcil que els nazis acceptin el seu oferiment de fer d’espia. També li vaig dir que, així com ell és invisible, la dona és forta, mundana, és un personatge important. No li vaig saber dir quina actriu la podria interpretar, però li vaig insistir que hauria de tenir una gran personalitat. Totes les que m’encaixen ja són massa grans. També li vaig fer parar atenció en un altre personatge clau de la història: Thomas Harris, que en els llibres que s’han escrit sobre el tema o en els documentals que s’han rodat a penes hi han parat atenció.
Qui és Thomas Harris?
Va ser un espia, fill d’una dona andalusa i pare anglès. Era de l’MI5 i va ser el qui realment va fer de tutor de Garbo quan es va inventar tota la xarxa d’espies ficticis a tot Anglaterra. Va ser sospitós de treballar per als serveis d’espionatges soviètics, cosa que no va ser certa. Va morir d’un accident de cotxe a Mallorca. Es va sospitar si realment havia estat fortuït. Harris era un home atractiu i, per tant, li vaig aconsellar que, per al càsting, aquest personatge l’havia d’interpretar un actor guapo. Al Matthau li interessava molt la meva opinió de com veia jo els meus personatges, i per això li vaig aconsellar donar molta importància a la presència d’aquest personatge, que compensaria en la pel·lícula la invisibilitat de Garbo.
Farà vostè de guionista?
No, per a això ja tenen els seus equips. Jo el que faig és aportar la història.
Però mentre espera com es desenvolupa, vostè no para.
El dia 11 de març presentaré a la Casa del Llibre un nou àlbum que publica Trilita i que està dedicat al Noi del Sucre. L’he triat perquè amb aquest recorregut històric que faig als meus àlbums, des de 1833 fins a l’arribada de Tarradellas, el que marca la història, del país, de Catalunya, són dos corrents ideològics fonamentals que són destacats per qualsevol historiador: el catalanisme, tant el burgès com el republicà, i l’anarcosindicalisme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Caballé, sempre a Peralada

barcelona

Un mirall humà

barcelona

El Domini Màgic creix

Santa Coloma de Farners

Dia de Hellboy a les llibreries de còmics

Barcelona

Ballar en la catedral gòtica musical

BARCELONA

Manuscrits de Sant Feliu

Girona

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona