Cultura

SEBASTIÀ ALZAMORA

ESCRIPTOR

“He volgut fer una comèdia, de bon rotllo”

MIRACLE A LLUCMAJOR
Autor:
Sebastià Alzamora
Editorial:
Proa
Pàgines:
240
Preu:
19 euros

El poeta, narrador i articulista Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels valors consolidats de la nova literatura catalana. Guanyador dels premis Carles Riba, Josep Pla, Jocs Florals i Ciutat de Palma, ens presenta ara una novel·la sobre l'ideal de volar. Miracle a Llucmajor (editorial Proa) recrea la història real d'un jove pagès de Mallorca que, en la dècada dels vint, dissenya i construeix un aparell, el cometagiroavió, que altera la vida del poble. La ficció omple d'aventures la personalitat de personatges històrics i imaginats.


D'on va sorgir la història de Pere de Son Gall per a la seva novel·la Miracle a Llucmajor?

La conec des de nen. És una història que forma part de la mitologia local de Llucmajor.

El seu poble...

Sí, el meu poble. Fora del meu poble gairebé ningú la coneixia i aquest va ser un dels motius per explicar-la. Jo he sentit infinitat de versions sobre Pere de Son Gall. Des de sempre m'havia semblat una història bonica.

El somni de volar des d'un poblet d'una illa?

És veritat que té un punt freak, però d'altra banda té el punt, que m'agrada molt, d'un tio que es troba amb un projecte, una il·lusió a la qual és capaç de dedicar tot el que té: totes les seves forces i determinació.

Quan es va decidir a escriure aquesta novel·la?

Feia anys que la tenia al cap i va arribar el moment de narrar-la.

Què és el cometagiroavió?

És l'aparell que ell va inventar, una intuïció que no era gens desencertada. Pensava que l'enlairament i l'aterratge vertical havien de ser possibles. En el fons era un prototipus de l'helicòpter actual. La idea, la il·luminació no li va faltar, el que no va tenir va ser sort.

Per què?

La manca de diners, de suport i de coneixements esdevindrien els grans reptes. No obstant això, va arribar a fer una màquina que Déu n'hi do. El llibre reprodueix les poques fotografies que queden de l'aparell.

On situa els límits entre realitat i ficció? La podria definir com una novel·la històrica?

No crec que sigui una novel·la històrica, tot i que surten personatges que van tenir una existència històrica real. A banda del mateix protagonista, hi ha la poeta Maria Antònia Salvà o hi surt la Lliga del Bon Mot, també real, que tenia com a missió combatre la blasfèmia i la grolleria a Mallorca. Són persones reals i fins i tot esdeveniments històrics que deriven cap a una ficció total, en alguns moments delirant.

La imaginació té més poder que la realitat?

Sí. Per exemple, l'enamorament de Pere de Son Gall amb la filla del terratinent és inventat. El comportament de Maria Antònia Salvà com a alcavota simpàtica és també totalment fictici.

Es van conèixer Pere i Maria Antònia Salva?

En Pere de Son Gall i Maria Antònia Salvà, tot i ser coetanis, no es van tractar mai. Així, mateix, la Lliga del Bon Mot va arribar a Mallorca, però no va fer moltes de les coses que surten en la novel·la, en què es barregen fets reals amb elements que resulten de caràcter més mític, basats principalment en les rondalles mallorquines.

Per què ho va fer així i no es va decidir per usar noms de ficció?

Perquè de la juxtaposició neix una visió més àmplia de la realitat. No anava buscant allò que efectivament va passar, sinó el que podria haver passat.

I la visió caricaturesca de la trama, amb personatges tronats com ara l'alcalde ultraconservador, el secretari llepaculs, el terratinent, el capellà...

Volia donar-li, al llibre, un tractament de comèdia, que donés bon rotllo. Tenia ganes d'explicar una història que fos una salutació a la vida i vaig pensar que tots els elements i condicions de la trama portaven cap a la comèdia. Hi ha una base de personatges secundaris que procuro que tinguin tots el seu moment de glòria, però que aporten vivacitat i, sobretot, sentit de l'humor.

També hi ha una mena de cant a l'esperança.

Sí, volia aquest to esperançador, de creure en les coses que un realment creu, ja sigui una història d'amor o un projecte com el cometagiroavió o sigui el que sigui. Per molt insensat que sembli, per molt tronat que fos, la fe i la determinació de Pere de Son Gall va donar uns resultats, un somni. Aquesta volia ser la idea de la novel·la: un cant a l'esperança, entesa l'esperança com una actitud de no-rendició, de no deixar-se abatre mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estrens de cinema

Preadolescència, fantasmes i memòria històrica

Barcelona

El Gremi d’Editors de Catalunya diu que el sector continua la seva expansió

barcelona

Antonio Banderas, Ana de Armas i el film “Dolor i gloria” de Pedro Almodovar, candidats als Globus d’Or

Los Angeles

Cancel·lat el festival de cap d’any Biocap pel baix ritme de venda d’entrades

barcelona
KAROL GREEN
CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

girona

Rouret, la mà dreta de Companys

L’Escala

Teatre, cava i polvoró

BARCELONA

Una cançó il·lustrada d’Els Amics de les Arts

Girona
Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’
El petit format, el bombó per als més aventurers

Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’