Cultura

XAVIER BOSCH

ESCRIPTOR

“M'interessa la gent que passa al costat fosc”

SE SABRÀ TOT
Autor:
Xavier Bosch
Editorial:
Proa Premi Sant Jordi 2010
Pàgines:
294
Preu:
20 euros

Se sabrà tot, de Xavier Bosch (Barcelona, 1967), és un dels títols més presents en les parades d'aquest any. L'obra, últim premi Sant Jordi, fa una dissecció del món del periodisme i la corrupció a través d'un diari sospitosament semblant a l'Avui.

Quanta gent ja ho sap tot?

Molta. A jutjar pel rànquing de les llibreries i els diaris, ha anat molt bé. I els inputs, llevat d'algun autor que també ha tret novetat ara, són positius.

Esperava una resposta tan generosa?

No. Sens dubte el premi Sant Jordi et posa en bona posició de sortida. També sé que en els set anys a RAC1 he fet molts fidels, gent que quan entra en una llibreria i veu un llibre amb el meu nom li pot fer gràcia. El Grup 62 ho està donant tot: desplegable meu a mida natural a les llibreries, espot de televisió... Els ingredients perquè funcionés hi eren. Ara bé, no m'esperava que la resposta fos tan bona.

Què creu que hi troba el lector, una lliçó de periodisme?

Una història d'ara i d'aquí, que l'atrapa. Passa a Barcelona, no a Escandinàvia. Hi ha una corrupció que ho tenyeix tot i uns mitjans de comunicació que al lector li són familiars.

Hi ha molts ingredients barcelonins, però n'hi falta un que a vostè li és molt proper: el Barça.

Em vaig plantejar expressament no posar-lo. La meva vida està tan connotada pel Barça, que me'n volia desmarcar. Per fer una novel·la necessitava distància, i el Barça me l'estimo massa. Crec que hauríem d'aspirar a poder explicar tot el Barça des del periodisme, no des de la ficció. Però malauradament no passa, els mitjans no s'hi atreveixen prou. Costa molt que se sàpiga tot del Barça, té massa lligats els mitjans.

Què té de Xavier Bosch i què d'inventat Dani Santana, el director del Crònica?

Deu tenir tant de mi que n'he amagat gairebé tots els trets de personalitat. Descric molt físicament i psicològicament molts personatges, en canvi del Dani Santana no en sabem els detalls. Els capítols que narra ell estan escrits en primera persona i, per tant, no parla de si mateix. El primer capítol sí que sóc jo: un director de diari a qui el càrrec li duren unes sabates. Però amb el desenvolupament de la novel·la, es va veient que té poc a veure amb mi... Per sort, perquè si no jo encara hauria durat menys a l'Avui.

Què hi ha de l'Avui al Crònica?

Poca cosa. El Crònica, com l'Avui, és el tercer diari de la ciutat i té una redacció on la gent penca molt i amb molt bon sentit. El que sí que hi ha és inspiració de personatges, per exemple una persona gran, de la secció de tancament, que està a punt de jubilar-se. O un subdirector molt estricte, molt curós amb les informacions i amb la disciplina de l'equip. En fi, també hi ha anècdotes, com la referència al hit periodístic que l'Avui va fer amb les fotos i la informació sobre la prostitució subsahariana al carrer Petritxol, que va tenir molta repercussió i que al llibre queda integrat a la trama.

A part del Santana, quin altre personatge s'estima més?

El Senza, l'autèntic protagonista. A través seu es van lligant les dues trames, la del periodisme i la del terrorisme. Ell hi queda atrapat i, malgré soi, acaba entrant en el costat fosc de la vida. Aquest passar la ratlla sempre m'ha interessat.

La imatge del periodisme que dóna no és precisament de flors i violes.

Sí. Però alhora és el periodista més de raça. Ho fa tot per tenir més pàgines, per tenir primícies. Atrapat per aquesta idea, acaba convertint el diari en protagonista d'una notícia i ell s'hi situa a l'epicentre.

Queda atrapat per una lògica periodística perversa.

És una de les xacres de la nostra feina i ell s'hi fica de cap i peus.

El llibre també reflecteix les dues crisis del periodisme: la del negoci i la de com tractar la informació.

Sí. Com deia Joaquim M. Puyal el dia que el van investir doctor honoris causa a la Rovira i Virgili, potser parlem massa de la crisi dels mitjans i massa poc de la crisi del periodisme. Tots sabem el joc d'equilibris i d'interessos que hi ha entre el món polític i econòmic i els mitjans. Ara bé, amb l'excusa d'aquest món d'interessos que ens envolta, no som prou autocrítics.

S'imagina escrivint més ficció al marge del tema periodístic?

Sí. De fet, tinc por de convertir-me en l'autor que faci sempre la mateixa novel·la. Els editors voldrien que el Dani Santana tingués més vida, i potser en tindrà. Però de reflexions al voltant del periodisme no sé si en tinc més per fer.

El Crònica passarà a la televisió?

Una productora audiovisual s'ha interessat pel llibre, per fer-ne una pel·lícula per a la petita pantalla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Loquillo
CANTANT

“A Ovidi Montllor, li vaig portar a casa tots els discos perquè me’ls firmés”

Barcelona

La República no nata

barcelona
Mirador

Anna Karina sempre ens mirarà

Les fotos del batec del país

Barcelona

El Clos del Pastor, el recés de pau i dolcesa de Víctor Català

L’ESCALA

Un ‘Oratori de Nadal’ sencer

BARCELONA

Explicador d’històries

caldes de malavella

Música i antropologia

PALAFRUGELL

Premi Peix Fregit 2019 per a Tano Pisano i Blandine Pellet a Palafrugell

Palafrugell