Cultura

La dualitat de Varda

La crítica i periodista Imma Merino publica ‘Agnès Varda. Espigadora de realidades y de ensueños’, un assaig sobre la cineasta, que va morir al març

L’autora creu que “fan falta mirades sobre una cineasta fonamental del cinema modern”

El 24 de novembre del 2018, Imma Merino, crítica de cinema d’El Punt Avui, columnista i cronista del Festival de Canes per a aquest diari des de fa 28 anys, va visitar Agnès Varda a la seva casa rosa, situada al carrer Daguerre, 86, al barri de Montparnasse (París). Admiradora apassionada de la cineasta des que va veure Sin techo ni ley (1984), que descriu com “una pel·lícula que sacseja” i que la va “impressionar molt”, Imma Merino encara va quedar més impactada l’any 2000 al Festival de Canes, on va rebre “el cop fonamental” amb Los espigadores y la espigadora. Des del 2011, quan Varda va impartir un curs a la UdG, Imma Merino hi va mantenir relació.

“Fan falta mirades sobre una cineasta fonamental del cinema modern –comenta en una entrevista a El Punt Avui–. Va ser una dona avançada a la Nouvelle Vague que després va ser ofegada per tots els homes del moviment. Com a dona, pensar que aquesta dona cineasta, com tantes altres, ha quedat bandejada d’alguna manera, referma el meu compromís d’estudiar-la i reivindicar-la.”

L’origen, una tesi doctoral

El llibre Espigadora de realidades y sueños, que parteix de la tesi doctoral que li va dedicar, forma part d’aquest compromís. “Hi ha pocs llibres sobre el conjunt de la seva obra, fins i tot a França”, es lamenta. Carregada d’admiració incondicional, Imma Merino es va plantar a París i va entrevistar Agnès Varda a casa seva. Com si seguís un guió tancat –no com el seu cinema, sempre obert a l’atzar–, Agnès Varda va estrenar la seva darrera pel·lícula a la Berlinale al febrer passat, Varda par Agnès, “una lliçó magistral sobre el seu propi cinema”, segons Merino, i va morir un mes i mig després, el 29 de març passat. “El llibre té el valor afegit que Agnès Varda va morir uns mesos després, inclou una de les últimes entrevistes amb una certa extensió que se li han fet”, valora Imma Merino.

Format per una primera part d’assaig i una llarga entrevista, Espigadora de realidades y sueños ha estat editat per la Filmoteca Basca i Donostia Kultura (de l’Ajuntament de Sant Sebastià), dins de la col·lecció Nosferatu. “Li dediquen una retrospectiva a Agnès Varda i normalment s’edita un llibre col·lectiu, però es va avançar, tenien una certa urgència, sabien que li havia dedicat la tesi doctoral i em van proposar un llibre sobre la subjectivitat, l’autorepresentació al seu cinema. Em van semblar que eren dos elements que em permetien abastar el conjunt de la seva obra.” Li agradaria que es publiqués també en català, però “es dona la circumstància malaurada que és difícil, la publicació d’un assaig de cinema en català.” També es farà una versió en èuscar que li fa molta il·lusió.

Espigadora de realidades y sueños parla de “la subjectivitat del cinema de Varda; allò que explica ho fa des d’un lloc, des d’un punt de vista”. Segons Merino, “ara és menys evident, perquè hi ha molts cineastes que fan documentals subjectius, però ella va començar a fer pel·lícules als anys cinquanta i ja hi trobem aquests indicis de subjectivitat”. Un altre tret que destaca el llibre és la dualitat, el seu cinema com a “testimoni de la realitat i expressió de l’imaginari”, tal com es titula un dels capítols. “El cinema és una cosa i l’altra, barreja ingredients. Les ficcions testimonien alguna cosa d’una època.”

Dualitat omnipresent

Aquesta dualitat té un relleu especial a Los espigadores y la espigadora, que “aborda el món contemporani des de la contradicció entre el malbaratament i la gent que recull”, i ja apareixia al primer film, La Pointe-Courte (1955). “Era fotògrafa, no sabia fer cinema. Per això els seus referents mai han estat cinematogràfics, són més literaris, pictòrics, fotogràfics...”. Aquest primer film “ja defineix el cinema de Varda, amb elements de documental i de ficció, amb naturalitat i artifici...” “Ella es mou entre aquestes dualitats, entre la vida i la representació, el documental i la ficció... I sempre està a l’aguait de les coses inesperades, a l’atzar. Diu que has d’estar permeable l’imprevist, però després elaborar-ho molt, posar-li ordre a través del muntatge.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La veu d’Andrea Camilleri s’apaga als 93 anys d’edat

Estimar i pensar el cinema

Barcelona

Els sons imprevistos

barcelona

Diego vs. Maradona

Girona
RICARD MAS
HISTORIADOR I CRÍTIC D’ART. DIRECTOR DE LA PUBLICACIÓ DIGITAL ‘MIRADOR DE LES ARTS’

“El món de l’art fa por, encara no el sabem explicar prou bé”

barcelona

Guitarra íntima

campllong

El Sónar tira endavant

Barcelona

Palafrugell obre un altre clàssic de l’estiu

palafrugell

Ktulu actuarà en el Potenzia Fest, dissabte a la Jonquera

LA JONQUERA