Cultura

Va de política

L’IVAM desplega en una exposició a CaixaForum la seva gran col·lecció d’avantguardes històriques

“La paraula art ja no ens diu res”, pregonaven els de De Stijl el mateix any de la Revolució Russa

“La història de l’avantguarda artística és un relat apassionant d’acords i de desacords, de resistències i de dissidències, de retorns a l’ordre i de subversió tant dels ordres antics com dels acabats de crear, d’originalitat i de repetició... Una aventura convulsa, plena de tensions, en la qual no cada artista, no cada exposició, sinó cada peça, cada obra d’art, fins i tot cada idea, per més ridícula que fos, era capaç de generar tot un món i, amb el món, un col·lapse.” No es pot explicar millor en tan poques paraules l’exposició Construint nous mons 1914-1945. Les avantguardes històriques a la col·lecció de l’IVAM, que presenta CaixaForum Barcelona fins al 15 de setembre.

Ho fa l’historiador de l’art Joan M. Minguet en un dels textos del catàleg, que paga la pena comprar (és recomanable fer-ho en totes les mostres, però en aquesta és gairebé imprescindible) perquè ens ajuda a no caure en un gran error. I és que, per molt que allò que veiem a les parets semblin obres d’art, de fet no ho són. Sí, ho són, però sobretot amb els ulls d’avui, no tant amb els de les primeres dècades del segle XX, quan van ser gestades per uns artistes que, precisament, el que volien era matar l’art (oficial). És a dir, manllevar-ne el bon gust, expropiar-lo als burgesos i, i això ho sosté tot, integrar-lo en la vida de les classes populars.

S’havia acabat representar paisatges ensucrats i retratar personatges pomposos. L’art es va convertir en un mirall esmicolat de tot allò que havia estat fins llavors l’art: una eina del poder.

Després, ha passat el que ha passat: que aquestes obres tan combatives han acabat congelades als museus i, descontextualitzades, amaguen la seva veritable raó de ser: política. En aquest cas, no s’hi val a polemitzar amb què va ser primer, si l’ou o la gallina: l’art d’avantguarda es va anticipar a les revolucions socials, amb què compartiria ideals utòpics que, i aquesta és la part lletja de la història, ja sabem com es van pervertir (les utopies, no els artistes que se les creien).

Revolucions com ara la Russa. Abans que els bolxevics cantessin victòria, els artistes ja estaven fent de les seves. Dos anys abans, el 1915, Malèvitx exposava per primer cop el seu mític Quadrat negre, amb què naixia l’art abstracte. I un abans, el 1916, Dadà irrompia a Zuric amb les seves idees nihilistes i anarquistes. El mateix 1917, els de De Stijl, moviment holandès integrat entre d’altres per Mondrian, ho expressaven així: “La paraula art ja no ens diu res.”

El primer tram del segle XX no va ser un camí de roses per a aquella genealogia d’artistes radicals. Les dues guerres mundials (els van cridar a files, els van depurar, els van obligar a ser errants...) i el monstre feixista (els va prohibir fer i inclús ser) van trinxar els anhels de modernitat d’una Europa que, a partir del 1945, perdria la capitalitat de l’art, que es va desplaçar a Nova York.

Després d’un període negre corcat per les corrupteles del PP, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha pogut tornar a desplegar la missió artística que es va marcar en els seus orígens, fa just 30 anys. I aquest esperit primigeni està íntimament vinculat a la seva col·lecció d’avantguardes històriques, una de les més completes del país. Gràcies a l’aliança amb la Fundació La Caixa, l’ha treta a passejar, ara a Barcelona, amb una selecció de 162 peces, imperdibles de la primera a l’última.

La nòmina d’artistes és espectacular: Marcel Duchamp, Man Ray, Joan Miró, Paul Klee, Alexander Rodchenko, Juli González, Jean Arp, Max Ernst... Tots ells fills d’ismes (dadaisme, surrealisme, suprematisme, constructivisme, neoplasticisme...) que, sense conèixer el context en què van aflorar, no diuen res del que va suposar aquell art rebel divorciat de la tradició.

Comprin i, sobretot, llegeixin el catàleg. I recordin que no és art. És política pura i dura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘La hija de un ladrón’, ‘Els dies que vindran’ i ‘La innocència’ encapçalen les nominacions als Premis Gaudí

Barcelona

Helloween actuaran a Barcelona l’11 d’octubre del 2020

Barcelona

Teatre i música a doll

Girona
Un orgue que busca padrins

Un orgue que busca padrins

BARCELONA

El Pacífic més bèl·lic

Barcelona
Crítica

Deliciosa i mordaç lluita de classes

Les Festes del Tura, Obeses i Rosalía, premis ARC

BARCELONA
Marta Etura
Actriu

“El món de la inspectora Amaia és de foscor i llum”

Sitges

Germans a l’escena

BARCELONA