Cultura

El Suprem confirma la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l’Arxiu de Salamanca

El tribunal desestima el recurs de l’Advocacia de l’Estat i ratifica la sentència de l’Audiència Nacional

Es tracta de documentació que ja estava identificada per la comissió mixta Estat-Generalitat

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional del 2 de juny del 2016, que va acordar la transferència a la Generalitat de determinats documents custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca.

Es tracta de documents que ha estaven identificats per la comissió mixta Estat-Generalitat però que encara no havien estat lliurats als seus legítims titulars, ja siguin persones físiques o jurídiques. Aquesta comissió va ser creada per la llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil.

La Sala Tres del contenciós administratiu del Suprem desestima així el recurs de l’Advocacia de l’Estat i ratifica que els papers s’han de lliurar a la Generalitat. L’Estat no havia accedit a entregar-los argumentant que es tractava de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes com Socorro Rojo Internacional, la Unión Patriótica o Solidaridad Antifascista. I, per tant, al·legaven que no era possible que els propietaris originals o els seus successors els poguessin recuperar.

En canvi, l’Audiència Nacional primer i ara el Tribunal Suprem donen la raó a la Generalitat, ja que la llei estableix que els documents identificats per la comissió mixta han de ser transferits a la Generalitat per a la seva restitució als propietaris.

El Suprem subratlla que la Generalitat no adquireix amb aquesta transferència la titularitat dels béns i que “si resulta impossible la seva restitució als legítims titulars com preveu l’article 5 de al llei 21/2005 i el decret 183/2008, els documents seguiran integrant l’Arxiu General de la Guerra Civil”.

Així doncs, els jutges conclouen que és una “obligació” per mandat legal (article 3.3 i 4.1 de la Llei 21/2005) que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports no pot incomplir.

La Generalitat reclamava no només els documents ja identificats per la comissió mixta i no transferits, sinó també altres que es referien a matèria d’ordre públic, la documentació de l’exèrcit català abans de la seva unificació amb l’exèrcit de la República al març del 1937, de les Milícies Antifeixistes, de la Consellera de Defensa i del Consell de Sanitat de la Guerra de la Generalitat, la documentació generada per la Junta Electoral de Barcelona i la del Tribunal Especial Popular de Barcelona.

L’Audiència Nacional va estimar la devolució dels documents identificats per la comissió però va rebutjar les altres demandes de la Generalitat. Aquesta sentència només va ser recorreguda per l’advocat de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cantabile estrena el seu "Cant de lluita"

Barcelona

La cultura és igualitària?

barcelona / girona
Mirador

Un ‘documental’ també pot ser el millor film

La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones

Girona
MÍRIAM PORTÉ, PRODUCTORA AUDIOVISUAL (DISTINTO FILMS)
.

“Allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones”

IOLANDA BATALLÉ PRATS, DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL
.

“El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera”

GLÒRIA CASTELLVÍ, MÀNAGER I PRODUCTORA (RGB MUSIC)
.

“Programar més dones no hauria de ser una moda”

CARLA ROVIRA, AUTORA, DIRECTORA I ACTRIU
.

“El circ mediàtic a l’Institut del Teatre ha estat un reabús”

FRANCESCA LLOPIS, ARTISTA
.

“El món de la cultura és capitalista i patriarcal de manera majoritària”