Cultura

Crònica

Peralada

Una gran ‘antidiva’

Amb alguns artistes tens la sensació que viuen en una realitat paral·lela, entre mansions i jets privats, com si la seva vida diària fos un altre dels seus videoclips. No és el cas de la cantant britànica Jessie J, que pel que es va poder veure dilluns al Festival Castell de Peralada , en una de les grans sorpreses d’aquest estiu musical, és una dona real, que toca de peus a terra i té un sentit de l’humor que aplica a gairebé tot, començant per ella mateixa. A part de tenir una veu magnífica i de ser una compositora notable de pop i R&B, aquesta artista de 31 anys que fa una dècada que actua té una gran presència escènica, sense necessitat d’exèrcits de ballarines i coristes, com és habitual en altres companyes d’ofici que van per la vida de dives. Ella, una gran antidiva, només necessita quatre músics –guitarra, baix, bateria i teclats–, instrumentistes versàtils i amb molt d’ofici, que poden anar de les balades més sedoses com ara Queen i Flashlight als míssils de ritmes implacables com ara Masterpiece i Do it Like a Dude, que van obrir un concert de poc més d’una hora i mitja, temps més que suficient perquè Jessie J desplegués tot el seu mostrari, des dels encerts de R.O.S.E., el seu darrer disc, llançat en quatre parts –algunes fusionades com ara Real Deal i Not My Ex, dues de les seves Obsessions: la O de R.O.S.E.–, fins a l’apoteòsic final amb Bang Bang, el seu èxit compartit amb Ariana Grande i Nicki Minaj, i Domino i Price Tag, dos hits després dels quals els bisos es van fer innecessaris i ella va desaparèixer escala amunt fins a una espècie d’esfera solar que presidia d’escenari

Però més enllà de les habilitats vocals i coreogràfiques –a Brave van sortir a ballar fins i tot els muntadors de l’escenografia–, Jessie J va brillar sobretot com una comunicadora càlida i sincera, sempre positiva, sempre disposada a aixecar l’autoestima dels seus fans, els més militants dels quals omplien les primeres files. En un dels grans moments de la nit va convidar una parella de nois, un dels quals feia anys, a acostar-se davant de l’escenari. El primer regal va ser el reglamentari Happy Birthday, però va ser molt millor l’emocionant At last, que Jessie va acabar cantant amb l’altre noi. Etta James n’estaria molt orgullosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Nostromo’, 40 anys a l’espai

Barcelona
NIL PERUJO
PINTOR. AUTOR DEL MURAL SOBRE REMEDIOS VARO A LA COLÒNIA BURES D’ANGLÈS

“Varo és un dels pocs actius que té Anglès i no sabem aprofitar-lo”

anglès

Apocalipsi amb cuiro i asfalt

Barcelona

L’Orfeó Català actua avui al Royal Albert Hall

BARCELONA

Tornada d’autor

bordils

Sensualitat tahitiana

Les Preses
Crítica
Festival de Torroella

Una experimentació constant

Un 85% d’ocupació al Porta Ferrada

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Crònica

El sud també existeix

Poblet