Cultura

D’heroïnes i revoltes

El Diluvi es consagra entre els grups valencians del moment amb ‘Junteu-vos’, amb homenatges a Ovidi Montllor i Dusminguet i la participació d’Anna Gabriel

Estiu intens, amb ple de concerts arreu dels Països Catalans, el que està vivint el grup de l’Alcoià El Diluvi. Junteu-vos, el seu quart disc, va publicar-se fa uns mesos via Halley Records i els ha refermat, mitjançant un mestissatge de consciència mediterrània i un missatge feminista i combatiu, com un dels grups del moment al País Valencià. “Volíem canviar la sonoritat”, ens revela, des d’un bar de la plaça del Raspall de Barcelona, Flora Sempere, cantant i bandúrria del septet. “Hem fet un petit viratge cap al món del pop, utilitzant elements electrònics i traient sonoritats més noves d’instruments nostres com ara l’acordió diatònic, el violí i el guitarró.”

Junteu-vos, produït per David Rosell, home de referència per a l’actual escena de música festiva del país, s’enceta amb Heroïnes de la fosca nit, un clam per a l’alliberament de les dones amb homenatge a Maria-Mercè Marçal (“una escriptora molt present en les lletres del grup”, indica Sempere) i lletra de la poetessa alacantina Majo Domènech, autora en el passat d’altres cançons per a El Diluvi. No és, però, l’únic reconeixement que amaguen les noves cançons del grup de Castalla, establert íntegrament al País Valencià després d’uns quants anys en què part dels membres vivien al Principat. D’Ovidi Montllor, referent inesgotable, El Diluvi no únicament canta Sageta de foc (el tema, amb lletra de Salvat-Papasseit, que Montllor va incloure a De manars i garrotades, de 1977, i d’on surt el títol del disc), sinó que posa música a una lletra inèdita del músic d’Alcoi: La revolució. “La vaig trobar a internet, en una pàgina de la UOC”, confessa Sempere. “Ens va agradar, no el coneixíem, no estava musicat i ens identificàvem amb aquest concepte de revolució.” “Cal despertar el sentiment de col·lectivitat; és més que necessari en els temps que corren”, hi afegeix el guitarrista Txus Rodríguez, un dels dos músics del grup que va desplaçar-se a Ginebra perquè una de les grans admiradores que té El Diluvi, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, gravés uns versos d’Heroïnes de la fosca nit. “Vam pensar en ella perquè li agrada el grup i perquè ens sentíem amb el deure de rescatar-la una miqueta, ja que es veu obligada a estar lluny de tot allò que estima.”

Se’ls il·luminen els ulls, a El Diluvi, també, quan se’ls demana per La medicina, una cúmbia que Dusminguet va compondre per a un espot dels 20 anys de TV3 i que, ara, els valencians han completat. “Ens encanta quan se’ns assenyala com uns dels seus hereus”, admet Sempere. “Ells van obrir camí per a molts grups.”

El Diluvi remataran el seu estiu frenètic aquests pròxims dies a Sants (Barcelona), Sant Quirze del Vallès, Vidreres, Quart de Poblet, Sallent i Monòver.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aromes de Suleika

barcelona

Reedició i mort d’un narrador de culte

barcelona
GLÒRIA BOSCH
DEIXA LA DIRECCIÓ ARTÍSTICA DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS DESPRÉS DE DIVUIT ANYS AL CÀRREC

“Els projectes artístics són de grup, no d’una sola persona”

barcelona

Territori fràgil

barcelona

Repressió ben actual

BARCELONA

Girona ‘enamora’

Girona

Més concerts ‘tribut show’, a Peralada

Peralada

L’empatia amb l’exiliat

La Jonquera
Concha Milla, finalista al ring  de La Planeta
arts escèniques

Concha Milla, finalista al ring de La Planeta