Cultura

La quarta dimensió

L’italo-americà-empordanès Ralph Bernabei exposa per primer cop a Barcelona a la sala Esther Montoriol

“Cada cop dono més importància a l’espai, per això he fet obres pensades per ocupar la sala”

“Cada cop m’interessa més l’espai, per això he volgut fer una exposició d’obra nova pensada expressament per a la sala. Cada cop entenc menys l’obra si no es relaciona amb el seu entorn”, explica el novaiorquès d’origen italià Ralph Bernabei, instal·lat des de fa molt anys a la població alt-empordanesa de Colera. Des de dijous passat fins al 31 d’octubre exposa a la galeria Esther Montoriol (Diputació, 339. Barcelona) en la seva primera individual a la capital catalana, que porta per títol Art of connection.

En aquesta mostra, la principal preocupació de Bernabei ha estat transgredir l’espai donant una nova lectura al que es considera les tres dimensions. El tradicional espai bidimensional que ocupen els quadres ha estat ocupat per escultures de fusta que al seu torn tenen una representació formal que evoca els caràcters d’alfabets de les primeres civilitzacions. Una manera de dibuixar l’espai amb formes que sobresurten en un intent d’obrir-se camí per la totalitat de la galeria.

Aquesta quarta dimensió que representa l’espai conceptual en què conflueixen les altres tres dimensions és l’aportació que fa l’artista, que, basant-se en unes premisses de convencionalisme artístic, com ara la construcció d’estructures escultòriques amb fusta o pintant sobre paper encolat sobre fusta, construeix un univers de projecció de futur, de buscar nou camins que porten el seu art de sempre a aquesta quarta dimensió de caire espiritual en què l’art perd les categories i esdevé només l’expressió humanística de la creació.

Al costat de les escultures enlairades, construïdes des de la tradició familiar d’artesans fusters de la seva família, Bernabei també presenta uns quadres de complexa simplicitat. El blanc del fons i el vermell –un roig escarlata que ja es considera en el seu cercle proper com el vermell bernabei– que esquitxa la superfície en un gest nerviós que ell nega que ho sigui, donen un resultat cromàticament intens. “No es fruit del nerviosisme, sinó que es tracta d’una pulsió creativa que és diferent i que, tot i que em doni un resultat dinàmic, pot haver estat feta des d’una certa serenitat”, explica l’artista.

Aquesta mateixa pulsió també es detecta en una segona part de la mostra situada a l’altell de la sala. Es tracta de quadres fets amb grafit sobre superfície blanca, realitzats, a la manera de contrapunt, mentre estava treballant un projecte escultòric. D’aquesta manera, tot i ser peces diferenciades, establien una connexió amb el conjunt escultòric. Es tracta de la recerca de la quarta dimensió que Bernabei anomena “art de connexió”, com el títol de la mostra, i que representa que tot el seu treball s’uneix amb un fil invisible que també s’adhereix a l’ànima de l’espectador i a l’espai on es mostra.“Per a mi resulta paradoxal que en una època en què parlem de xarxes, que estem connectats, la dispersió entre la gent sigui tan brutal. Amb l’exposició, el que intento explicar és la veritable connexió que representa l’art, en particular, però, en un pla més general, la cultura i el pensament. És el que realment fa que la gent estigui connectada en xarxa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.