Cultura

Crítica

música

Esperant la revolta

La comprensió de determinades obres a través de la identificació anàloga amb grans muntanyes no és nova. En els darrers anys, Jordi Savall ha emprès una múltiple expedició cap a diferents Everests com ho poden ser les tres darreres simfonies de Mozart, les passions de Bach i la integral de les Nou Simfonies de Beethoven. Que fins ara el músic igualadí no hagi decidit emprendre aquest important repte és senyal inequívoc que enfrontar-se al músic de Bonn no és qualsevol empresa i més quan en un mateix programa trobem, com dijous, les simfonies Heroica, opus 55 i Cinquena, opus 67. Ben proveït d’importants alpinistes i xerpes, intel·ligentment Savall compta amb elements clau com el Konzertmeister Jakob Lehmann i l’assistent a la direcció Luca Guglielmi. El resultat és el bastiment d’una sòlida arquitectura sonora, rica en colors tímbrics, transparent en la textura que, tanmateix, és la que va permetre assolir uns resultats excelsos en la primera entrega de les simfonies 1, 2 i 4 del juny passat. Sense fugir d’aquestes interessants coordenades sonores, amb una personalitat marca Le Concert des Nations, enriquida amb els participants de l’Acadèmia Beethoven 250, no és menys cert que l’elecció de tempi ràpid (arribant a la frenesia com ho va ser el Presto del quart moviment de l’Opus 67) i un excés de sobrecàrrega de gran música en un mateix programa van anar en detriment de l’aprofundiment del discurs beethovenià. Potser una recerca més gran en la interioritat, en l’ànima, hauria permès anar més enllà d’allò simplement bell i bonic per endinsar-nos en la veritable crida del músic de Bonn: la revolta heroica de la qual estem tan necessitats.

Beethoven: Simfonies 3 i 5
Director: Jordi Savall
L’Auditori, 10 d’octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.