Cultura

L’anarquista sense mite

La Càtedra Ferrater Mora dedicarà el Simposi Trias a Frederica Montseny

Les sessions tindran lloc a la seu a Barcelona del Memorial Democràtic, el 12 i 13 de desembre

Que les ulleres rodones de cul de got acabessin sent l’accessori indispensable dels intel·lectuals anarquistes es deu en gran part a la formidable miop que va ser Frederica Montseny (Madrid, 1905-Tolosa de Llenguadoc, 1994), la primera dona que va accedir a un ministeri a tot Europa, en plena Guerra Civil espanyola, i que va sacsejar la política instituïda com a destacada anarquista, feminista i activa impulsora de reformes pedagògiques i socials a favor dels col·lectius marginats i les classes més desfavorides. Frederica Montseny, filla de dos pedagogs llibertaris, Teresa Mañé i Joan Montseny, que van introduir-la en el lliurepensament i la clandestinitat des de ben petita, va ingressar a la CNT abans d’arribar a la majoria d’edat, i poc després del cop militar del 36 a Barcelona va afiliar-se a la FAI. Eren uns antecedents insòlits per a algú que acabaria accedint al Ministeri de Sanitat i Assistència Social a finals d’aquell mateix 1936, i més essent una dona. El càrrec va ser breu, a penes sis mesos i mig fins al maig de1937, però n’hi va haver prou per construir la figura d’una pensadora irreductible, compromesa i tenaç que ha enfosquit les altres vessants de la seva personalitat. El fotògraf de la revista Life Ralph Morse ja va intuir-ne tota la força i la convicció en un retrat poc conegut de la Frederica Montseny preministerial, encara molt jove, quan no li calia tenir al davant cap multitud per defensar amb el puny tancat i les seves inoblidables ulleres de got els principis de justícia social.

Per tal d’oferir una imatge al màxim de completa d’aquesta dona inigualable, la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona , en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes i el Memorial Democràtic, li dedicarà el pròxim Simposi Trias, els dies 12 i 13 de desembre a Barcelona. Amb el títol Frederica Montseny: més enllà del mite , el simposi, que tindrà lloc a la seu del Memorial Democràtic (al Peu de la Creu, 4), abordarà les diverses facetes de la intel·lectual catalana com a política, pensadora, reformadora social, pedagoga, escriptora i feminista, amb aportacions de Susanna Tavera, Albert Balcells, Ramon Alcoberro o Jordi Castellet. Una de les ponències més atractives és la que oferirà l’escriptora Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que parlarà de Montseny i la guerra. Conrad Vilanou tractarà, en canvi, de la generació dels seus pares, que van transmetre-li una sòlida formació humanística i van llegar-li, de retruc, La Revista Blanca, editada en una primera etapa a Madrid i, a partir de 1923, a Barcelona. Dolors Marín analitzarà en una altra de les intervencions la imatge de la dona que Montseny defensava en els seus articles. Ferran Aisa, per la seva banda, se centrarà en la seva vessant com a escriptora i autora de novel·les com ara Horas trágicas, La indomable o Heroínas. La seva relació amb l’anarcosindicalisme, l’experiència en el govern republicà o el seu pas pels camps de concentració francesos després de la guerra seran altres dels temes del simposi, que es tancarà amb la xerrada d’Agustí Pons sobre la seva relació personal amb Frederica Montseny.

Les lliçons de Giorgio Agamben, a Arcàdia

L’editorial Arcàdia acaba de publicar el llibre de Giorgio Agamben Arqueologia de la política, que aplega les lliçons que el pensador italià va impartir a Girona del 7 a l’11 d’abril del 2014, quan va ser convidat per la Càtedra Ferrater Mora. Giorgio Agamben (Roma, 1942) va obrir les sessions amb un apunt metodològic: fer de l’arqueologia la via d’accés al present. La nota editorial exposa: “Aquesta disciplina, que li permet anar al moment d’emergència d’un determinat fenomen i dibuixar-ne la genealogia fins avui, traçarà el camí de les seves reflexions. Conceptes com ara crisi, identitat, ordre, voluntat, a priori històric, ús o política troben en aquestes pàgines una nova potencialitat en allò que Agamben defineix com a antropogènesi, és a dir, l’esdevenir humà de l’home.” Aquestes lliçons, de fet, poden ser llegides en connexió amb Homo sacer, l’obra de referència d’Agamben, i reprenen el fil de les idees ja desenvolupades per Walter Benjamin o Jacques Derrida. Per descomptat, aporten nova llum sobre el moment polític present, amb reflexions sobre el poder constituent i la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Carme Riera, distingida amb el Premi Atlàntida 2019

Barcelona
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil