Cultura

Crítica

cinema

Una pot viure, l’altra, no

Amb un impuls feminista, Agnès Varda va realitzar l’any 1976 una pel·lícula sobre l’amistat entre dues dones desenvolupada al llarg del temps: Une chante, l’autre pas. Evidentment, hi ha moltes altres pel·lícules sobre una amistat entre dues dones i, d’altra banda, no hi ha ni l’alenada feminista a Fourteen ni tampoc semblances manifestes dels seus personatges amb els d’Une chante, l’autre pas, que és un relat més optimista pel que fa a les possibilitats que un ésser fràgil pugui refer-se amb l’ajuda de l’amistat. Tanmateix, si he recordat el film de Varda, potser és perquè comparteix amb el de Dan Salitt el fet que, per narrar una amistat en el temps, desenvolupa un admirable sentit de l’el·lipsi, encara que cadascun utilitzi recursos diferents.

És així que, d’una seqüència a l’altra, el temps ha passat a Fourteen i, de manera tan subtil com inequívoca, es transmet la sensació que alguna cosa encara s’ha esquinçat més en Jo Mitchell, una noia intel·ligent i brillant, però tendent a la depressió, l’autodestrucció i la marginalitat sense que Mara (Tallie Medel), amiga seva des de la infantesa, pugui fer res per ajudar-la mentre que, encara que no es remarqui, fins i tot necessita distanciar-se’n per no quedar-hi atrapada. És a 14 anys que Jo Mitchell va sentir per primer cop que alguna cosa va petar al seu cap: una ferida que mai no podrà curar-se. Tot i el fatalisme del film, aquest, extraordinàriament ben interpretat per les dues actrius protagonistes, no cau mai en l’èmfasi dramàtic i transcorre amb una tonalitat tan discreta com precisa. Potser un títol alternatiu de Fourteen podria ser Una pot viure, l’altra no.

Fourteen
Director: Dan Sallitt. Intèrprets: Tallie Medel, Norma Kuhling, Lorelei Romani, C. Mason Wells
EUA, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell

El millor circ xinès, per Nadal

girona

Inventar-se el futur

barcelona

Edgar Massegú obre la seva casa museu

sarrià de ter
música

El Houston Ballet i Joan Kaufmann, a Peralada