Cultura

Ca Vell, en petites dosis

El grup gironí publica un doble EP, que presentarà dijous vinent a Moby Disk

El grup gironí Ca Vell ha publicat el seu quart treball discogràfic, que en realitat són dos. Es tracta de dos EP que es presenten en una sola carpeta, Cinc cançons i Un Nadal a l’entrada del temps fosc, i que el grup presentarà en directe dijous vinent, 19 de desembre, en un concert gratuït que tindrà lloc a la botiga de discos Moby Disk Records, de la Rambla de Girona (19 h).

En total, són vuit cançons que Marc Puntunet, principal compositor i impulsor del grup, ha decidit presentar per separat perquè els dos treballs tenen un origen i una significació diferents. Cinc cançons es va gravar a Girona el 2018, amb el grup al complet: Puntunet (guitarres acústiques i elèctriques, ukelele, teclats, pandereta, veu i cors), Jordi Montoya (baix i cors) i Dani Bejarano (harmònica), més els cors d’Ana Tomàs en tres de les cançons i les programacions i bateries, entre altres detalls, que hi ha aportat Santos Garcia, productor habitual de Ca Vell. Són cinc cançons amb un aire “força acústic i folk” amb títols com ara Breakfast blues, La calma i Sang, Jack Daniels i coca, amb lletra i música de Puntunet; Nocturn de Memphis, una adaptació de Night train to Memphis, una cançó dels anys quaranta, i El somni d’un amic, que vesteix amb música un poema del mallorquí Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972), de qui Ca Vell ja havia musicat Entre dos vols en el seu disc anterior, Culpes perdonades, de l’any 2016.

La vocació poètica de Ca Vell és encara més evident a Un Nadal a l’entrada del temps fosc, un disc que inclou tres cançons compostes i gravades íntegrament durant el Nadal del 2018 per Marc Puntunet, tot sol, a casa seva, inspirant-se en poemes del llibre A l’entrada d’un temps fosc, del valencià Alexandre Navarro (Nàquera, 1972), publicat per Columna ara fa exactament vint anys. Les cançons I així, No és jove i Epitafi d’un caminant, aquestes dues últimes amb lletres de Navarro, tenen en comú les reflexions sobre “el pas del temps”. “Ja ho veus, gairebé cinquanta i encara aguanto prou bé els cops de la vida... I dempeus, encara lluitant, i aquí em trobaran, fins l’últim moment”, canta Puntunet a I així, i ara que ja ha fet els cinquanta “no és jove i, tanmateix, s’hi obstina”. Per ell aquestes tres cançons són tan diferents a les de l’altre EP que ni tan sols té previst interpretar-les a Moby Disk, on sí que farà algunes mirades enrere, als temes de Ca Vell (2010), Decadents (2014) i Culpes perdonades.

“Tot i ser una mica poca-soltes i negatius, intentem tenir una mica de compromís social”, diu Puntunet sobre el fet que en el llibre del doble EP d’hagi utilitzat la tipografia Gemma, creada per Aurora Iglesias dins del projecte Homelessfonts de la Fundació Arrels, que dona suport a la gent sense sostre. Són tipografies fetes a partir de la cal·ligrafia de persones que viuen als carrers de Barcelona. La il·lustració de la portada i el disseny del disc són de Cesc Pujol .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.