Cultura

Mirador

El llegat Fages

Fa un parell de setmanes, es feia públic que la família Fages cedia part de la biblioteca familiar, situada a la cruïlla entre els carrers Enginyers i Montoriol, a l’Ajuntament de Figueres. Una gran notícia per a la ciutat de Figueres, per als investigadors d’una determinada època i, si m’ho permeten, per al món cultural local en veure com s’incrementarà –resta encara un buidatge rigorós i l’oportuna catalogació– el valor dels fons locals disponibles.

El 24 de desembre, vaig tenir l’oportunitat de llegir en aquest diari un interessantíssim article signat per Jordi Canet Avilés i Carles Fages Torrents en què es feia palesa la diferència entre els Fages de Figueres i els Climent de Castelló, dues nissagues entroncades en diverses ocasions però que mantenen un caràcter i una personalitat diferenciats al llarg del temps. Realment apassionant. I de com ambdues famílies han estat dipositàries de sengles fons documentals i bibliogràfics que ressegueixen la història de l’Alt Empordà –i, si m’ho permeten, de Catalunya– dels darrers segles. Tal vegada, aquest article em permet fer la reflexió que, a partir de la cessió que ha rebut l’Ajuntament de Figueres del llegat Fages, i tota vegada que el tinguem degudament catalogat i inventariat, que sapiguem del cert amb quina documentació comptem, podem arribar a concloure que el llegat de la família Fages que resti a la ciutat serà de vital importància per entendre-la una mica més, o una mica més en profunditat.

Només citaré un cas de la nissaga, iniciada per Francesc Fages, el seu fill Josep i el seu nét Antoni Tomàs, pare de Narcís Fages de Romà (1813-1884), tots ells especialitzats en lleis. Fages de Romà va ser un dels figuerencs que més i en més àmbits va treballar per la llavors vila de Figueres: des de col·laborar en la creació de l’institut Ramon Muntaner a la creació de l’escola de Fortianell, a ser l’advocat defensor de l’alcalde Abdó Terradas o ser un dels capdavanters en la lluita contra la plaga de la fil·loxera a casa nostra, a partir del darrer terç del segle XIX.

Només aquest prohom figuerenc –i n’hi ha d’altres, com ara Carles Fages de Perramon i Javier Fages de Climent– converteix en apassionant el llegat Fages que ha rebut l’Ajuntament de Figueres, i d’alguna manera podem entendre que retorna a la ciutat part de la feina i la dedicació que la gran majoria dels membres de la família Fages, molt vinculats al món de jurídic, científic, polític i educatiu, han tingut envers Figueres i comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Conte
Martí Domínguez

El pont

Èpica, fe i passió 2.0

Barcelona

L’Acadèmia de la Música vol el cessament del ministre Uribes

BARCELONA

Viatjant per la llar dels déus

El Grec aposta pels artistes en una edició amb incertesa

BARCELONA

John Prine, el més admirat

BARCELONA

El govern i el sector de les lletres acorden celebrar el Dia del Llibre a l’estiu

Barcelona

Mor John Prine, colós de la cançó dels EUA

BARCELONA

Un curt per recordar Pepa Bouis

girona