Cultura

Patrimoni

Rescaten el gegant d’Olot

El bust de guix d’aquesta emblemàtica figura ha estat l’element més votat pels visitants de l’exposició de les peces del fons del Museu d’Olot escollides per setze veïns

Ha estat una mostra amb rècord de visitants

El gegant d’Olot és un símbol de la ciutat i una de les figures més emotives per als olotins. No és estrany, doncs, que el bust de guix modelat per Miquel Blay entre el 1888 i el 1889 hagi estat la peça més votada, amb 323 vots, de la mostra temporal del Museu de la Garrotxa Jo l’exposo perquè passi a l’exposició permanent. Aquesta exposició s’ha muntat després d’una selecció de peces dels seus magatzems, escollides per setze veïns del barri on hi ha el museu.

Comissariada per la gestora cultural Marta Aumatell, ha servit per establir un vincle emotiu amb els ciutadans, però alhora ha volgut posar el focus en els objectes que hi ha al fons del museu olotí, amb més de 8.000 elements, i que no solen mostrar-se al públic.

Properament, la peça s’instal·larà a la sala dedicada a Blay. Les altres peces més populars han estat, per ordre, una llitera de la Creu Roja de principis del segle XX, amb 177 vots; l’escultura sense títol de Leonci Quera on es veuen uns nens que juguen, que ha obtingut 127 vots; la Immortalitat, també de Miquel Blay, amb 105 vots, i l’armadura japonesa d’un samurai dels segles XVIII-XIX, que n’ha obtingut 92. Un total de 2.008 persones han expressat la seva elecció. De les cinc peces més votades, tres han estat obres que també van ser triades per tres de les setze persones que han col·laborat en el projecte.

L’exposició Jo l’exposo, que s’ha pogut veure del 31 d’agost del 2019 al 6 de gener passat a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa d’Olot, ha estat visitada per un total de 6.515 persones i ha batut tots els rècords de visitants, ja que ha estat l’exposició temporal que ha aplegat més públic. Pels responsables del Museu de la Garrotxa, aquestes xifres demostren que es poden fer propostes de qualitat, amb contingut i rigor, i a l’abast de tothom.

Destaquen que el públic ha connectat amb les peces exposades des d’un vessant personal i emotiu. Segons ells, els visitants han preguntat molt i han mostrat ganes de saber i conèixer més sobre tot allò que s’exposava. Tothom ha tingut l’oportunitat d’expressar-se i, fins i tot, en alguns casos els comentaris i les aportacions dels visitants han ajudat el museu a documentar més correctament algunes de les peces que s’han exposat.

Miquel Blay va crear el bust del gegant d’Olot inspirant-se en un familiar d’una coneguda pastisseria del centre de la ciutat. Es va fer a partir de l’esbós amb fang cuit que va fer l’escultor olotí, al taller d’imatgeria religiosa L’Art Cristià, sota la direcció de Josep Berga i Boix. L’escultura de la seva parella és obra de l’escultor Celestí Devesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sense el seu batec

Barcelona
Mirador

Ens cantava d’un en un

Sopa de Cabra, Miki Núñez i Judit Neddermann actuen per ‘streaming’ en un programa del Festival Strenes

Barcelona

Mor Luis Eduardo Aute

Madrid

La màgia dels autors visionaris

Barcelona
El Conte
Xavier Cortadellas

El jeroglífic

El ‘soulman’ senzill

BARCELONA

La Bisbal demana cançons per a la gent gran de la residència municipal

la bisbal d’empordà

La realitat de la pandèmia amb ulls d’autor de ficció

Barcelona