Cultura

Lectures de proximitat

Els autors i temàtiques locals se situen entre els més demanats en novel·la

La prescripció i les activitats a la biblioteca influeixen en la demanda

Destaca l’increment de lectura d’obres teatrals

‘El fill de l’italià’, de Rafel Nadal, és el més prestat a la demarcació

Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, va ser una de les novel·les més prestades a la biblioteca Carles Rahola de Girona l’any passat. Per què un clàssic de la literatura universal és el més demanat? La prescripció bibliotecària, la recomanació que es fa des del taulell a un lector indecís, és la clau per entendre per què el llibre de García Márquez, que tampoc formava part del temari de lectures obligatòries als instituts, se situa en el podi de préstecs bibliotecaris de la Rahola, segons l’estudi del rànquing dels llibres més prestats el 2019 a les biblioteques gironines realitzat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.

Aparadors literaris

Hi ha diversos factors que influeixen en el fet que un determinat títol se situï entre els més prestats, recorden des del Servei de Biblioteques. A més de la prescripció, hi ha les activitats de dinamització i clubs de lectura que es promouen des de les biblioteques i els denominats “aparadors literaris” que es fan en funció d’una efemèride, temàtica o sense cap vinculació amb l’actualitat. Per exemple, s’han fet aparadors dedicats a “llibres oblidats” per donar una nova vida lectora a diferents títols, passada la fal·lera de la novetat.

La mostra recull els llibres més prestats del 2019 de narrativa d’adults, narrativa infantil i juvenil, còmic, pel·lícules i sèries i coneixement d’adults. Analitzant el nombre de préstecs i tenint en compte aquests factors, destaca la incidència del territori. En el podi hi ha presència d’autors locals amb novel·les ambientades a les terres gironines. És el cas de Set dies al llac, de Núria Martí Constans. Ambientada a l’estany de Banyoles, és l’obra més prestada a la biblioteca comarcal del municipi banyolí. No apareixen en el top, però també són significatius quant al nombre de préstecs, els títols d’escriptors banyolins com J.N. Santaeulàlia, amb La sorra vermella i Banderes dels altres, i Els morts no parlen, de Miquel Aguirre, a la “seva” biblioteca.

La vinculació autor-territori explicaria també que La pista de hielo, de Roberto Bolaño, sigui un dels llibres més prestats a Blanes, i que el llibre de poesia Regalimant tinta entre tu i jo, d’Albert Carol, sigui un dels cinc títols més prestats a Figueres, o que La casa de la frontera, de Rafel Vallbona, ambientada a la Cerdanya, sigui la novel·la més prestada a la biblioteca de Puigcerdà.

“Un llibre, un destí”

El fenomen d’El fill de l’italià té una altra explicació. La novel·la de Rafel Nadal és la més prestada en el conjunt de la demarcació: vincula autor local i territori però, a més, amb una història real, la dels mariners italians refugiats a Caldes de Malavella durant la Segona Guerra Mundial. Aquests elements van fer que fos l’escollida per ser la novel·la comentada en la trobada anual de clubs de lectura que impulsen les biblioteques de la demarcació en el projecte Un llibre, un destí. Els llibres de dues escriptores catalanes ocupen el tercer i quart lloc en el rànquing dels més prestats de tota la demarcació: El fibló, de Sílvia Soler, i Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols.

Un altre fet destacable és que se situen en el podi bibliotecari obres de teatre, que cal relacionar amb les activitats de foment de la lectura. És la iniciativa Llegir al teatre, en què es promouen textos teatrals en els clubs de lectura. Per això a la biblioteca de Blanes el més prestat és La rambla de les Floristes, i a la de Figueres El futur i Stabat mater: oratori per a una sola veu.

La popularització de plataformes com Netflix i Spotify influeix en un menor préstec de CD i DVD? Des del Servei de Biblioteques assenyalen que l’usuari de la biblioteca va a cercar-hi precisament els fenòmens que promocionen aquestes plataformes. Així, la saga Joc de trons, d’HBO, es manté com la més prestada a les biblioteques gironines, i quant a música, Rosalía és la més demanada amb El mal querer. La segueix El Pot Petit amb L’aventura. En el rànquing musical dels més prestats hi apareixen Som-riu, de Txarango, i els grans èxits de José Feliciano i Roberto Carlos. Dels quinze CD més demanats a les biblioteques de la demarcació, deu són de música de grups i autors catalans, i d’aquests deu cinc són de música de grups per a públic infantil.

En el còmic es repeteix la mateixa dinàmica que en els anys anteriors: el manga és el més prestat a les biblioteques gironines, amb títols com Bola de drac, Naruto, Detectiu Conan i Dr. Slump. Cal tenir en compte que són títols en format multivolum i que per això la seva posició com a número u, molts cops, està sobrerepresentada. Per altra banda, del còmic d’un sol volum destaquen Croqueta y empanadilla, d’Ana Oncina, Lejos de Boneville, de Jeff Smith, i Adolf, del pare del manga Osamu Tezuka.

50
préstecs
del CD ‘El mal querer’, de Rosalía, que lidera el rànquing musical, seguit d’El Pot Petit.
30
dies
és el període de préstec dels llibres, amb la possibilitat de prorrogar-lo dues vegades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les filharmòniques de Berlín, Munic, Dresden, Sant Petersburg i Hong Kong conduiran el cicle Palau 100 “més simfònic”

Barcelona

Bromera publicarà l’última novel·la d’Isabel-Clara Simó ‘El teu gust’, dedicada a les passions humanes

barcelona

Un geni i nosaltres

Girona

Relats amb ‘reggae’

tortellà

Més Gaudí al MNAC

barcelona

Ginestà, lluita i tendresa

BARCELONA

Subhasten una taula inèdita de Borrassà

barcelona
Crònica

“No volem rates”

Barcelona

Una trobada amb la cultura inquieta

Girona