Cultura

L’ascensor cultural

Un estudi detecta diferències en l’assistència cultural entre veïns de barris rics i pobres de Barcelona, però s’iguala si es parla en termes de cultura més amplis

Als veïns que viuen en barris més pobres els preocupa més si tanca un centre cívic que als rics

La prosperitat d’una societat es mesura per l’accés igualitari de tots els ciutadans (tinguin la renda que tinguin) als drets de l’estat del benestar. Si al segle XX es considerava clau la sanitat i l’educació, a partir del XXI cal integrar-hi la cultura, reclama el tinent d’alcalde de Cultura, Educació i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats. Amb aquest objectiu es va encarregar el 2018 l’Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona. Es va entrevistar 1.650 persones de barris de renda familiar disponible (alta, mitjana i baixa). Els resultats reforcen les polítiques d’apropament de la cultura als barris i confirma l’interès dels ciutadans per participar més de la cultura legitimada (sigui assistint a museus o teatres) o convivencial (practicar esport, explicar contes o anar a sales de ball, per exemple). Els veïns de barris més rics consumeixen més cultura (llegir llibres, anar al cine, al teatre o concerts) però els de classe mitjana en practiquen més. Pel que fa a cultura no legitimada, convivencial, les ràtios s’equilibren es visqui al barri on es visqui. Les classes mitjanes s’interessen més per la cultura per progressar socialment.

L’estudi ha fugit del concepte cultura estàtic. I per això ha propiciat que siguin els mateixos ciutadans qui defineixin què és per a ells cultura. Per exemple, demanant tres espais per desenvolupar la vida cultural. S’ha establert el següent rànquing: centre cívic, casal o ateneu (45,3%); biblioteca (45,1%); plaça o parc i platja (41,7%); teatre,o espais de concert (14%); equipaments esportius (11%). També ha aprofundit en quina demanda fan de cultura: volen participar-hi més i els impedeix assistir a més accions el preu, la llunyania al barri, propostes que el motivin i trobar un grup amb qui compartir la preferència cultural. Les persones que menys participen en la cultura institucional (museus, teatres, cines...) mostren una major necessitat. Com els afectaria el tancament d’una biblioteca o un centre cívic? Mentre que els entrevistats de barris pobres sumen un 6,7 l’afectació; als de zones de classe mitjana té un valor de 5,6, i als rics, d’un 5,1. En canvi la percepció que afectaria el barri manté unes notes properes al 8 per als tres grups. Si s’analitzen les dades per gèneres, es percep que les dones tenen major participació en entitats socials i els homes, en esportives. Les dones tenen més dificultats per accedir a la cultura legitimada que els homes i els ho dificulta bàsicament el preu i la llunyania.

Amb aquesta diagnosi, l’Ajuntament impulsarà mesures per facilitar-hi l’accés. D’entrada, avala la unificació de les polítiques de Cultura i Educació; treballarà perquè s’aprofitin més les instal·lacions distribuïdes per la ciutat (biblioteques, centres cívics, centres d’ensenyament), i farà polítiques perquè la gent intervingui més activament en la cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.