Cultura

Postals de l’apocalipsi

Les pandèmies han estat un tema recurrent del cinema de catàstrofes i distopies. L’investigador i escriptor Salvador Macip comenta els títols rellevants del gènere

“No crec que hi hagi mai un virus terriblement mortal i alhora terriblement infecciós”

“Les pel·lícules de pandèmies exploten molt la idea d’un virus que es contagia molt ràpidament i és molt mortal, i això és bastant difícil. El virus de la Covid-19 s’escampa ràpid, però és poc mortal, i l’Ebola és al revés: s’escampa poc, però és molt mortal.” El científic i escriptor Salvador Macip (Blanes, 1970) viu a Leicester, on investiga sobretot l’envelliment i el càncer, i des de fa un mes té plaça com a investigador i professor de la UOC. En aquestes pàgines ens comenta alguns dels títols més coneguts del cinema de pandèmies. No tenim cap intenció d’afegir alarmisme i patiment, i ell, des dels seus coneixements de metge i científic, no en crea: “No crec que hi hagi mai un virus terriblement mortal i alhora terriblement infecciós; per la seva naturalesa mateixa seria contradictori.”

També destaquem un consell, que sorgeix arran d’una de les pel·lícules que ell mateix comenta a l’altra pàgina: “Mentre els científics trobem la vacuna contra el coronavirus, la població pot fer molt tancant-se a casa i seguint les mesures per frenar l’epidèmia. És clau per contenir-la.”

Pel·lícules com ara Contagi, Tren a Busan, Esclat (Estallido), REC, 12 monos... s’han inspirat en la por atàvica de la humanitat de les pandèmies. “N’hi ha que s’ambienten just en el moment de l’apocalipsi; d’altres, just després, i n’hi ha que se situen quan ja fa temps que tenim el planeta devastat”, resumeix Salvador Macip, que també fa una classificació dels films segons l’origen del virus: “N’hi ha de sorgits espontàniament a la natura; d’altres són introduïts en poblacions per bioterroristes, i n’hi ha de provinents de l’espai.”

Situació a Anglaterra

Quan parlem, la pandèmia de debò, el coronavirus, s’està introduint a poc a poc a la Gran Bretanya: “Anem un parell de setmanes enrere; veiem el que està passant al sud d’Europa, però aquí no ha arribat encara amb la força que té ara a Espanya i a Itàlia –comenta–. La gent ha començat a prendre mesures de manera espontània abans que el govern les anunciés.” L’experiència de països que l’han patit més ha estat clau. “L’estratègia de la immunitat de ramat de Boris Johnson, de deixar que la població es contagiï sense prendre mesures, no ha durat ni una setmana. La idea és bona, però no té en compte que aquest virus no segueix un patró progressiu, creix de manera exponencial i no pots controlar-lo. Arriba un moment en què posa en perill el sistema sanitari, que és el que s’intenta evitar. Boris Johnson ha hagut de començar a prendre mesures.”

Mesures més radicals

Salvador Macip creu que a Espanya calen mesures més radicals: “Per l’experiència de la Xina i Itàlia, no s’està fent prou bé. El que deia Quim Torra crec que anava pel bon camí, quan demanava tancar el país. És el que hauria de fer el govern espanyol. Va ser un error no aïllar Madrid, que és l’epicentre de l’epidèmia a Espanya.” Encara que semblin mesures radicals, “com més aviat es prenguin, abans s’acabarà tot això, sortirem d’aquesta fase exponencial de pujada del nombre d’infeccions i entrarem en fase d’aplanar la corba i de control”.

El que diferencia el coronavirus d’altres epidèmies és “la facilitat de contagi, potser una de les més grans que hem vist darrerament”. “El contagi és més ràpid i hi ha aquesta fase inicial en què no apareixen símptomes però igualment pots estar contagiant. Quan te n’adones, potser ja has contagiat tota la gent del voltant.”El risc d’aquest virus és, segons Salvador Macip, el col·lapse del sistema sanitari: “El perill és l’acumulació de casos en un període molt curt. És un virus relativament lleu. Té una mortalitat per sota de l’1%, que és més alta que la grip, però molt més baixa que la grip porcina del 2009 i que l’Ebola. Però si el nombre d’infectats puja molt, la mortalitat podria pujar també. Per això hi ha aquest pànic i s’han pres aquestes mesures tan radicals.”No creu, en canvi, que pugui arribar una variant del virus pitjor: “Encara que aquest virus muti, no deixa de ser un refredat fort que afecta sobretot gent gran. El problema és quan el virus afecta també gent jove, com va passar amb la grip del 1918. Si un dia apareix un altre virus amb una mortalitat del 10%, serà terrible a escala planetària.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Macba en acció

barcelona

Obrint finestres

figueres

Música viva, però en línia

BARCELONA
Un tast de...
‘Escalada a l’Everest’, de George Mallory

Una llarga història

Blaumut obre a Strenes la gira acústica ‘0000’

girona
subhasta

Ventura Pons ven la seva col·lecció d’art

Música

Ethno Catalonia s’ajorna i ressitua alguns concerts

música

Bon Jovi publica un tema sobre George Floyd

cinema a la fresca

Sala Montjuïc programa ‘Joker’ i ‘Parásitos’