Cultura

MAR BOSCH

ESCRIPTORA, ACABA DE PUBLICAR LA SEVA NOVA NOVEL·LA, “LA DONA EFERVESCENT” (UNIVERS)

“Tinc la sensació d’haver estat congelada com en Han Solo”

L’autora de ‘Les generacions espontànies’ recupera a ‘La dona efervescent’ el personatge d’Eva i la converteix en una mare de bessons

A la dedicatòria de la seva darrera novel·la, La dona efervescent (Univers), Mar Bosch hi va escriure: “Benvolgut Xevi, espero que t’arribi abans de la total desfeta efervescent.” I va arribar la desfeta, no només efervescent sinó directament incandescent.

És com sentir el tret de sortida de la cursa i no poder moure ni un peu, això.
Sí. La dedicatòria la vaig fer abans de la pandèmia, però va ser premonitòria. Una setmana abans del confinament estàvem preparant la presentació i els llibres impresos van acabar guardats al magatzem. Fins que el dia 14 d’aquest mes per fi s’han posat a la venda. Tinc la sensació d’haver estat congelada com en Han Solo de La guerra de les galàxies.
Ha superat, doncs, el desconfinament del magatzem.
Això mateix. Amb la reobertura de les llibreries, ara ja estem a punt per a la distribució i per a la campanya de promoció.
Això sí, els primers dies a les llibreries, amb cita prèvia.
Sí, amb cita prèvia com si anessis a cal metge. Les escriptores necessitem el contacte amb els lectors i també amb els llibreters. Personament, soc reticent a abocar-ho tot als vídeos a les xarxes i totes aquestes coses. Haver d’imaginar qui hi ha a l’altra banda no és el mateix que fer-ho de manera presencial.
A ‘La dona efervescent’ recupera l’Eva, la protagonista de ‘Les generacions espontànies’. Aquesta vegada la protagonista no busca feina, és mare de bessons i afronta les angoixes de la maternitat.
Les generacions espontànies acaba amb un casament, i el següent pas lògic era l’embaràs. Volia seguir aquesta aventura amb el mateix personatge i n’ha sortit una novel·la que fa un enfocament amb un toc de realisme màgic, tot i que em costa molt etiquetar-ho. Toco un tema que a vegades es tracta amb massa sucre i d’altres amb un punt de cinisme. Buscava un equilibri per parlar del que els passa a les mares, els rols que assumeixen. No m’agrada la masculinitat que per acció o per absència converteix les dones en reactives.
En parla sense caure mai en l’autocomplaença amb la condició femenina; al revés, com a autora sempre és un fibló potent. Aquesta és una marca de fàbrica.
No he volgut mai com a autora caure en l’autocomplaença generacional, individual o de gènere. M’agrada sacsejar, segur que alguna dona s’ofendrà, i alguns homes que l’han llegida em diuen: “Ei, que nosaltres no ens passem pas tant.” Això sí, sempre distingint la frontera entre la ficció i la realitat. Que tractis certs temes socials no vol dir que l’autora s’estigui autobiografiant. La meva sogra, per exemple, no s’assembla en absolut a la del llibre.
En la novel·la anterior, ‘Vindràs amb mi després del diluvi’ (Periscopi), va adoptar un to més dramàtic. Ara torna al to més irònic i càustic.
Sí. M’agrada fer riure però amb un sentit. Aquesta vegada potser amb més mala llet que ironia.
El marit marxa, la sogra es mor... És una novel·la sobre la solitud, també.
Des del punt de vista dialèctic, presento un personatge femení que no parla amb els homes, que de fet parla amb ella mateixa, amb aquesta veu interior que li va explicant a què ha de renunciar per ser una bona mare. La solitud és la seva única companya.
Vostè escriu: “Si les dones es tornen a quedar embarassades és perquè obliden el dolor del part.” Una frase molt dura.
Bàsicament, oblidem els moments dolents i volem recordar només la satisfacció del contacte amb la criatura, de la feina ben feta. La biologia és molt sàvia.
Tots els homes d’aquesta història desapareixen, no només el marit.
És el que sembla al principi, encara que no és ben bé així. En el fons tots els comportaments són interpretables i tothom té motius per fer el que fa. També volia remarcar que no sempre l’home ha de tenir el paper de dolent.
D’ençà que va guanyar el Casero manté una producció a bon ritme. Amb quin projecte futur?
Combino la creació literària amb col·laboracions a la premsa. Ara m’han encarregat una altra novel·la, en aquest cas juvenil. És tot un repte que m’engresca, perquè no n’he fet mai cap, de novel·la juvenil. Em fa molta il·lusió tocar el tema fantàstic. Com quan vaig començar a escriure per primera vegada, que vaig sentir que estava intentant crear un univers nou. Tornar a començar, d’això es tracta sempre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tornar al claustre

figueres

Guillamino, Serratosa, Za! Rossy, Hanfris Quartet i Manel Rost, a La Marfà

girona
Un tast de...
‘La senyora dels dimarts’, de Massimo Carlotto

El càsting de l’actor madur

Mirador

Sonoritats plenes de sorpreses

Sylvain Prudhomme
No vel·lista

“M’interessen, les pulsions contradictòries”

barcelona
música

Marc Lloret i Oriol Roca, directors artístics del MMVV

cinema

Scorsese ja té data de rodatge per al nou film

cinema

Jared Leto farà d’Andy Warhol en un ‘biopic’

cinema

Comença el festival Subtravelling de Barcelona