Cultura

L’origen exacte del Cau Ferrat

El galerista Gabriel Pinós ha descobert on era el temple primigeni de Santiago Rusiñol a Barcelona

Fins ara es creia que era al número 38 del carrer Muntaner, però no: era al número 24

El 2011 es va col·locar una placa a la façana de la finca del número 38 del carrer Muntaner de Barcelona per presumir d’història. S’hi diu que els artistes Enric Clarasó i Santiago Rusiñol van tenir-hi el seu taller entre el 1888 i el 1894. Si només hagués estat un taller, rai: també va ser el primer punt de trobada de la nova generació de creadors modernistes abans que obrís l’emblemàtica taverna dels Quatre Gats. I encara més: va ser el primer Cau Ferrat, el lloc que Rusiñol va escollir com a dipòsit de les seves col·leccions, sent la de ferro forjat la nineta dels seus ulls, abans de traslladar-les i museïtzar-les definitivament a Sitges.

Doncs és fals. A l’edifici del número 38 del carrer Muntaner no va succeir res de tot això. En aquella època encara no estava ni construït. El galerista Gabriel Pinós ho ha descobert i ha desmuntat un error que ha anat repetint la historiografia sense haver-ho comprovat. Compte, que aquest mite de l’art català sí que va existir, però emplaçat en l’actual número 24 del mateix carrer de l’Eixample.

Pinós ha activat la investigació durant aquests dies de confinament. Una de les proves decisives que ha trobat per desfer el malentès són els plànols de la construcció de la finca, que el 1884, quan es va projectar, sí que era al 38. Anys després es va fer una renumeració de la via i va passar a ser el 24.

I la mare de totes les proves: la va visitar in situ. Els propietaris li van posar totes les facilitats i la seva sorpresa va ser majúscula quan va veure que l’estructura del taller, que era als baixos, “s’ha conservat”. “Encara hi ha les claraboies que proveïen de llum natural els espais de treball dels dos artistes. És com una Sala Parés en miniatura.” De moment, ha decidit no fer públiques les imatges dels interiors. És, diu Pinós, la mateixa llum que s’escola en un dels pocs quadres que es coneixen d’aquesta enigmàtica estança: Clarasó modelant (1889), pintat per, sí, Rusiñol. El galerista va adquirir aquesta obra magna fa a la vora d’un any i va ser el primer estímul per començar la recerca.

“Ara s’obre un nou camí per explorar l’origen de l’aventura creativa dels modernistes. L’origen de tot. Si gratem, de ben segur que trobarem dibuixos i pintures d’aquell espai primigeni perquè per fi coneixem on i com era. El més lògic és que n’hi hagi testimonis plàstics perquè tots els artistes van passar per aquí abans que el Cau Ferrat de Sitges es convertís en el gran temple del modernisme català”, sosté Pinós. Un temple que fa poc ha complert el seu 125è aniversari.

Però tot havia començat feia més temps. Clarasó i Rusiñol eren amics des de principis del 1880. I a mitjan d’aquella dècada van decidir compartir estudi. Van llogar per 100 pessetes mensuals la planta baixa que donava a l’interior de l’illa de l’acabada de construir finca del número 38 del carrer Muntaner (llavors 38; l’actual 38 no es va edificar fins al 1895). Els dissabtes a la nit, es mutava en l’antre preferit dels ambients artístics de la ciutat. “Entre tots els assistents van batejar-lo com el Cau Ferrat, amb festa d’inauguració inclosa”, explica Pinós.

El 1893 Rusiñol ja tenia decidida una altra seu per preservar el seu món artístic. Sitges va pispar a Barcelona el Cau Ferrat, però el local del carrer Muntaner no quedaria del tot condemnat al silenci cultural. Més tard s’hi va allotjar la impremta de la revista TBO (un dels dibuixants puntals de la qual va ser Ricard Opisso, incondicional de les gresques dels Quatre Gats, l’hereu d’aquell primer Cau Ferrat). Durant la quarantena, Pinós ha anat desgranant aquesta història i els seus secrets en el canal d’Instagram de la seva galeria, Gothsland . Divendres toca un nou capítol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Horaci per sempre

barcelona
FITO CONESA
ARTISTA

“L’empatia és un posicionament polític contra el feixisme present”

barcelona

5 milions per als sectors més febles de la cultura

BARCELONA

Una escapatòria a tres bandes

Barcelona
LA PEL·LÍCULA

‘Trànsit’

Xavier Mercadé exposa ‘Rock viu’

LA MÚSICA

Quaranta anys de ‘Back in black’

Indilletres s’ajorna fins al 29 i 30 d’agost

La Bisbal d’EMpordà

Cinema i història al Muhba