Cultura

Sala Gran, fins al gener

El TNC obrirà amb ‘Decameró’ l’1 d’octubre i sols preveu tres obres a la Sala Gran: ‘L’hèroe’, ‘La nit de la iguana’ i una estrena de Lluïsa Cunillé

Per Albertí, ‘L’hèroe’ seria l’obra més reconeguda de Rusiñol si no fos pel franquisme

La Sala Gran del TNC no obrirà fins al mes de gener. És, probablement, la gran damnificada per la Covid-19. Ho és per la reducció pressupostària –només s’hi presentaran tres obres de temporada, amb L’hèroe, de Santiago Rusiñol; La nit de la iguana, de Tennessee Williams, i l’estrena de L’emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé– i també per la dificultat d’accedir a la butaca mantenint la distància respecte als altres espectadors. El TNC obrirà l’1 d’octubre la Sala Petita amb Decameró, un encàrrec a deu autors i autores per a deu monòlegs d’uns deu minuts cadascun.

Efectivament, hi haurà autoria femenina a la Sala Gran i direcció majoritàriament femenina, com augurava Albertí fa unes setmanes. Per primer cop, una dramaturga catalana estrenarà a la Sala Gran –el 2009 hi va debutar Yasmina Reza amb Una comèdia espanyola–. Serà la primera en gairebé 25 anys d’història. Lurdes Barba dirigirà L’hèroe i Carlota Subirós repetirà a la Sala Gran amb Tennessee Williams –ja va signar La rosa tatuada, el 2014–. Albertí serà l’encarregat de desbrossar el text barroc de Cunillé, amb cuplets, una morta i qui sap si algun nu masculí, insinuava provocador ahir.

Avui tothom identifica Rusiñol amb L’auca del senyor Esteve, però se l’hauria d’identificar amb L’hèroe (1903), segons Albertí. En l’obra, l’autor critica el militarisme en plena crisi espanyola per la pèrdua de les colònies. La va silenciar el llarg franquisme.

La temporada vinent es recuperarà l’Epicentre Pioneres, amb el muntatge Solitud. Coincidirà amb l’Epicentre de la darrera temporada de Xavier Albertí com a director artístic, que el dedica a l’època daurada del Paral·lel. A Pioneres, hi haurà totes les activitats paral·leles que s’havien programat, entre les quals destaca, per exemple, Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís. En aquest text teatral, es dedica a retreure les excentricitats del seu marit, Santiago Rusiñol. El va publicar just l’any de la mort del pintor i dramaturg. Si Rusiñol ja va tenir un Epicentre amb la genial adaptació de Jordi Prat i Coll d’Els Jocs Florals de Can Prosa, així com Àngel Guimerà, no ha estat el cas de Sagarra. Albertí ha preferit desgranar l’obra de Sagarra en peces, com Ocells i llops, La fortuna de Sílvia i La Rambla de les floristes. Ara, Rafael Duran dirigirà Galatea, que planteja com és possible que l’art sobrevisqui en ple conflicte bèl·lic i amb el nazisme com a detonant.

Mònica Campos, gerent del TNC, va exposar ahir que el teatre públic sumava més de 75.000 espectadors: presentava un envejable 84% d’ocupació fins al 13 de març, data en què es va obligar a tancar tots els teatres. Xifren la reducció d’ingressos en 1,9 milions d’euros, un pressupost que s’ha equilibrat reduint les previsions de despeses tant en el vessant artístic com en el d’estructura. De cara a la temporada vinent, es preveu un aforament del 50%. Paral·lelament, s’anirà desplegant un abonament nou, adreçat a veure a través de les xarxes les produccions del TNC del curs i també material afegit que contextualitzi l’obra i la posada en escena. Es tracta d’un projecte amb TVC que ja es mantindrà. El lema La nostra força és la cultura pretén demostrar el valor d’una expressió que es repensarà en aquest canvi de paradigma: hi ha un abans i un després de la Covid-19.

LA XIFRA

1,9
milions
d’euros és la reducció d’ingressos del 2020 com a conseqüència de la Covid-19 aquests mesos al TNC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agraït als cinemes

BARCELONA

L’instant feliç de la fotografia

Palafrugell
Un tast de...
‘La ira’, de Raül Garrigasaitspan class="formatHK"

Un alçament

Postals a dues veus

Barcelona
Crítica
música

Talent i amplitud de mires

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols