Cultura

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Ken Follet publica ‘Les tenebres i l’alba’ (Rosa dels Vents), una preqüela d’‘Els pilars de la terra’ que situa a Anglaterra l’any 997

L’acció de ‘Les tenebres i l’alba’ se situa a l’alta edat mitjana, quan Europa comença a renéixer com a civilització.

Ken Follet, l’escriptor supervendes gal·lès, acaba de publicar Les tenebres i l’alba (Rosa dels Vents), una preqüela d’Els pilars de la terra (1989), la seva novel·la més llegida i un fenomen editorial a tot el món amb més de 170 milions d’exemplars venuts arreu del planeta.

Follet situa l’acció de Les tenebres i l’alba a l’any 997, també a Kingsbridge, la mateixa ciutat del pont del rei on transcorre l’acció d’Els pilars de la terra i dels altres dos llibres de la sèrie, Un món sense fi (2007) i Una columna de foc (2017).

“Volia saber com era Kingsbridge abans d’Els pilars de la terra i estava segur que els lectors també. Així que em vaig fixar en el final del que a Anglaterra s’anomena l’edat fosca, a l’inici de l’alta edat mitjana, quan Europa es pot dir que reneix de les seves cendres i comença a tornar a la civilització”, assevera Follet en una roda de premsa virtual amb periodistes de tot el món en la qual l’autor intervé des de la biblioteca de casa seva.

“És un moment en què a Anglaterra s’enfrontaven tres mons, l’anglosaxó, el dels víkings i el dels normands, molt més avançats en molts àmbits, com l’artístic i l’arquitectònic que els altres dos”, explica Follet, que comenta que l’ha interessat també explicar com un petit poble, com Kingsbridge, es transforma en una ciutat medieval pròspera amb un mercat, un pont i una gran catedral gòtica. “I els conflictes que es generen a partir d’aquí, entre la gent que vol progressar i la que no vol canvis”, assegura l’autor

Els principals protagonistes de Les tenebres i l’alba són Edgar, un jove constructor de vaixells amenaçat per un atac víking; Ragna, la filla rebel d’un noble normand, i Aldred, un monjo idealista que somia transformar la seva abadia en un centre de saviesa que tot Europa admiri.

Follet, com en els seus anteriors llibres, diu que s’ha volgut centrar també aquest cop en històries sobre individus que lluiten per alguna mena de llibertat. “És un tema que m’agrada perquè significa que el conflicte dels personatges no és purament egoista, sinó que té un propòsit major”, afirma l’autor, que a Les tenebres i l’alba també tracta el tema de l’esclavitud “perquè calia ser honest amb la història”, constata.

Per a l’escriptor, a l’edat mitjana hi havia persones que lluitaven per la justícia que tenien la sensació que era el poder local el que la gestionava i que sempre afavoria els seus familiars i amics: “Tot va sobre qui coneixes i amb qui estàs emparentat.” I ho posa en un context actual: “Ara tenim governs de tot el món que qüestionen la llei, per exemple, el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president nord-americà, Donald Trump.” “És interessant veure com un drama històric té ressonàncies actuals”, diu.

Follet triga tres anys a enllestir una novel·la com Les tenebres i l’alba. El primer any el dedica a documentar-se –en aquest cas, per exemple, visitant antigues esglésies o el famós Tapis de Bayeux, compendi de la vida dels normands–, a definir les “cent cinquanta escenes dramàtiques d’un llibre com aquest” i a escriure una primera versió. El segon any és per a la revisió del text per part de diferents especialistes i, finalment, el tercer any el dedica a reescriure’l tot de cap i de nou. “Algú dirà quina bajanada!, però cal fer-ho, per millorar-lo al màxim”, diu.

L’autor gal·lès es declara un fan de la Sagrada Família, que qualifica “com l’edifici més sorprenent del món, amb l’esquelet d’una catedral normal, però salvatge i estranya”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 44.000 persones assisteixen presencialment Open House BCN

Barcelona
Maria Rodés
MÚSIC

“Al segle XV, hauria anat a la foguera”

BARCELONA
Pepe Serra
DIRECTOR DEL MNAC

“Els museus han de tenir llibertat per governar-se”

barcelona

Arriba ‘El Menhir d’Or’, un Astèrix inèdit

BARCELONA

Rocío, continguda

BARCELONA

El pare de tots els ous

Barcelona

Planas i Yanes estrenen nou espectacle a Celrà

Celrà
Crítica
dansa

Tendra com una abraçada fraternal

Obituari

Mort impossible d’Antonio Beneyto