Cultura

Parlar-lo és la solució

‘El futur del català depèn de tu’, de Carme Junyent, s’ha convertit en un fenomen editorial i, sobretot, ha alertat del risc real que el català pugui desaparèixer

“En el procés tothom ha volgut evitar la qüestió de la llengua i això ha estat un error”

Fa molts anys que investiga sobre llengües amenaçades i publica llibres –alguns, amb tanta repercussió com ara Vida i mort de les llengües (Empúries, 1992)–, però aquesta és la primera vegada que la lingüista Carme Junyent (Masquefa, l’Anoia, 1955) fa promoció: en les últimes setmanes ha fet moltes entrevistes i totes les presentacions presencials que li permet fer la pandèmia. El motiu? La publicació d’El futur del català depèn de tu ( La Campana ), un llibre que es troba ara mateix entre els més venuts de no-ficció en català i que va arribar en només dues setmanes a la segona edició, fites poc freqüents per a un llibre sobre llengua. “Suposo que si el tema preocupa tant és bo per al llibre, però dolent per a la llengua”, diu Junyent amb una amarga ironia.

El futur del català depèn de tu va néixer com un encàrrec de l’editora Isabel Martí, i la mateixa autora reconeix que ha estat possible gràcies al tàndem que va acabar fent amb la periodista i correctora Bel Zaballa (Vilafranca del Penedès, 1983), en una introducció titulada, sense complexos, El llibre que m’han escrit.

“Als meus nets, que no sé si existiran ni si parlaran català, però la iaia els estima”, és l’agredolça dedicatòria que fa Junyent per obrir un llibre vocacionalment divulgatiu (“Havia de ser un llibre que pogués llegir tothom, no per a lingüistes”), però que sobretot interpel·la els ciutadans/parlants perquè no baixin la guàrdia, siguin conscients del que estan arriscant i no mantinguin comportaments perniciosos per a la llengua, basats en una bona educació mal entesa, com és el fet de canviar automàticament al castellà quan algú ens parla en aquesta llengua. “En realitat, no és una qüestió d’educació: és una característica de moltes llengües subordinades, quan el parlant es troba davant del dubte de com adreçar-se a una persona desconeguda. Això passa molt ara entre la gent jove, als instituts: si algú parla català, queda estigmatitzat”, assegura Junyent, segons la qual aquestes actituds quotidianes, que sovintegen en els àmbits socials més diversos, van erosionant el català sense que ens n’adonem: “Una cosa que comparteixen totes les llengües amenaçades és que ningú no és conscient que ho estan fins que ja no hi ha res a fer. Per això cal que la gent tingui la informació sobre el que està passant i actuï en conseqüència.”

El context mundial tampoc no ajuda a ser optimistes: “A finals del segle XXI hauran desaparegut com a mínim el 50% de les llengües que es parlen al món i aquest percentatge podria arribar a ser del 95%. El català presenta tots els símptomes propis de les llengües en perill d’extinció. Estem en una situació difícil, però no irreversible, i crec que ens en podem sortir, però cal que ens hi posem ara.”

No és la primera vegada que s’alerta sobre el risc que el català desaparegui: com diu Junyent, és un debat que reapareix més o menys cada deu anys, des del Manifest d’Els Marges (1979). Ella mateixa, tot i que la seva especialitat com a investigadora són les llengües africanes, ja havia tractat el tema anteriorment. L’abril del 1999, va publicar un article a la Revista d’Igualada, titulat El català: una llengua en perill d’extinció? “Tot el que llavors veia que podia passar, ha passat, i molt més ràpidament del que m’esperava.” Quan diu això, Junyent no es basa en impressions difuses, sinó en una observació atenta de la realitat i en les dades objectives i incontestables de l’ Observatori de la Llengua Catalana , que ratifiquen com el català va perdent presència en molts àmbits, també a gairebé tots els nivells de l’ensenyament reglat.

Per exemple, en el capítol Sempre cedim els mateixos, que El Punt Avui va publicar aquest estiu com a avançament editorial del llibre, es parla d’una situació molt habitual a les universitats, on sovint els estudiants europeus que hi arriben a través del programa Erasmus demanen als professors si podrien fer les classes en castellà. I les hi fan. “El programa Erasmus va ser concebut com una eina d’intercanvi. I no és la llengua una de les eines més importants per fer real aquest intercanvi?” En canvi, gairebé a tot arreu l’anglès es converteix en la llengua franca entre estudiants de procedència diversa, els quals acaben marxant del país d’acollida després d’uns mesos sense haver tingut la necessitat de conèixer la llengua autòctona. Com a intercanvi, un fracàs.

I a l’ensenyament secundari la situació no és gaire millor: “He estat a molts instituts i he arribat a veure fins i tot com es donaven classes de català en castellà. De fet, quan el meu fill anava a l’institut em vaig queixar perquè totes les classes es feien en castellà, però la queixa mai no anava més enllà de la inspecció. El Departament d’Ensenyament mai no ha fet res efectiu per intentar resoldre-ho.”

Per Junyent, el futur de català depèn bàsicament dels seus parlants. “Hem d’intentar fer un canvi perquè tots el que tenim el català com a primera llengua, la fem servir sempre. Hem d’aconseguir replantar l’ús de la llengua, no com una imposició, sinó com una reposició d’una cosa nostra, autòctona.” La recepta per salvar el català es resumeix així en el llibre: “Ens cal el compromís dels parlants que tenen el català com a llengua primera (un 30%), la solidaritat dels parlants que tenen el castellà com a llengua primera (un 60%), i hi hem d’afegir l’esperança que representen avui els qui tenen altres llengües (un 10%). I perquè uns es comprometin i la resta s’hi solidaritzin cal que tots siguem plenament conscients de què ens hi juguem”.

Semblaria que el debat sobre la llengua hauria de tenir un cert pes en el procés d’independència, però Junyent es mostra escèptica: “En el procés tothom ha volgut evitar la qüestió de la llengua i això ha estat un error. En tot cas, jo no lligaria molt la independència a la llengua, perquè la independència la pots aconseguir més tard o més d’hora, però la llengua, si la perds, la perds, i ja no es pot recuperar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit