Cultura

L'editorial 3 i 4 publica la revolta valenciana del segle XVII

Basat en el fets històrics de la primavera de l'any 1963, s'hi narra el descontentament camperol que s'havia anat covant d'anys enrere i l'esclat final en una rebel·lió contra el deure de partir collita amb els senyors de les terres i contra les dures condicions imposades en els contractes de cultiu, després del repoblament posterior a l'expulsió dels moriscs.

El síndic Francesc García, un llaurador del Ràfol d'Almúnia, de formació rudimentària, però amb una intel·ligència desperta i una audàcia sense límits, es converteix en el cabdill de la revolta, amb el suport actiu de mossèn Lluís, rector del poble, i de la majoria dels rectors dels llocs, enfrontats a les circulars de l'arquebisbe de València on se'ls mana usar trona i confessionari amb els seus feligresos per restablir l'obediència als senyors.

Els llauradors litigien apel·lant a les antigues franquícies, contingudes en l'Aureum Opus i altres documents atorgats per Jaume I i els primers reis, dels quals s'ha apoderat García en un audaç colp de mà a l'Arxiu de València i que té dipositats sota custòdia a Benimodo.

Davant la insurrecció creixent, Ventura Ferrer, governador de Xàtiva, un home poc afavorit per la Cort, rep ordres ambigües per sufocar-la.

A poc a poc, l'autor de El crit de maig, situa el lector en aquestos fets i aquesta realitat que ha estat tants anys amagada, sufocada i oblidada.

Rafael Escobar (1942) és llicenciat en Dret i escriptor resident a Manises. El seu treball literari està centrat en la narrativa. Més concretament, és autor de novel·les i de relats curts molts dels quals han estat distingits en diversos certàmens literaris, hi destaquen el Premi Andròmina 1993 per L'últim muetzí, el Vila d'Onil 1998 per Les veus de la vall i el Ciutat d'Elx de 2000, per Els vidres entelats. En el camp del relat curt ha obtingut igualment premis prestigiosos com ara el Felip Ramis de la Vila Joiosa, l'Alambor de Benicarló, el Ciutat de Peníscola, el Vila de Crevillent o l'Encobert de Xàtiva, entre altres. En 2003 publica El camí de les bardisses, una recreació dels anys cinquanta i primers seixanta en un poble imaginari, però recognoscible, de l'Horta de València, dins d'un gènere més o menys consensuat com de literatura del record.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 21a Nit d’Il·lusió es farà al pati de l’escola Pedralta

santa cristina d’aro

Els quatre fantàstics

Barcelona
Un tast de...
‘Temps mort’, de Llort Avançament editorial

Tot comença amb un ‘e-mail’

Crònica
música

No tot és nostàlgia

S. Feliu Guíxols

Doris, entre l’amor i l’anarquia

barcelona

Quimeta Serra exposa la seva obra recent a Santa Cristina

santa cristina d’aro

Nick Maylo: “La meva carrera serà versàtil i sorprendrà”

GIRONA
palamós

Amb So de Cobla: 90% d’ocupació

Prats i Prieto, a l’ànima de 79 artistes gironins

Olot