Cultura

Crítica

cinema

Trencament de parella vora un penya-segat

El trencament d’una relació de parella, a vegades per abordar també una crisi existencial i d’identitat, és un dels grans temes del “cinema de la modernitat”, mentre que el clàssic quasi sempre ho és de la gestació de les parelles o, en la versió més conservadora, del seu manteniment a tota costa. Quan em refereixo al “cinema de la modernitat” és per fer present que, tot mostrant la dissolució d’una parella, va explorar noves formes, com ho demostren, de maneres tan diferents, Rossellini, Antonioni, Bergman i fins i tot Fellini. El cas, però, és que des de fa temps, un cinema de formes clàssiques (o convencionals) també va explorant la crisi de parella. Un exemple n’és Hope Gap, títol relatiu al nom d’uns penya-segats al comtat anglès de Sussex, on, prop seu, un matrimoni s’estimba després de 29 anys d’existència.

Ella (Annette Bening), amant de la poesia, és una dona dominant i exigent. Ell (Bill Nighy), un historiador especialment interessat en els testimonis escrits dels soldats napoleònics durant la retirada del front rus, és un home que, en un moment donat, es creu incapaç de correspondre al que n’espera l’esposa i decideix separar-se’n; també és cert que, com passa sovint, hi ha una altra dona que, apareixent de manera inesperada a la seva vida, li dona el coratge per fer-ho. Hi ha també el seu fill (Josh O’Connor), que, intimidat pel caràcter de la mare, s’hi acosta, afectat pel seu dolor, mentre experimenta una perplexitat davant de la separació. La pel·lícula és un projecte molt personal del seu director, el dramaturg i guionista anglès William Nicholson, que hi adapta una seva obra de teatre, The Retreat from Moscow, que evoca, de fet, la separació dels seus propis pares. És així que el fill és el seu alter ego. Més que clàssiques, com he insinuat, les formes del film són convencionals i, visualment, són tan obvies com carregoses les imatges que sobrevolen els paisatges dels penya-segats; però, tanmateix, hi ha una subtilesa dramàtica i una complexitat en la manera d’abordar aquest trencament que, sobretot, deixa a frec de l’abisme una dona molt ben encarnada per Bening.

Regreso a Hope Gap
Director: William Nicholson
EUA, 2020


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts reobren aquest dilluns a mig gas després de vuit mesos d’aturada

barcelona
Alberto San Juan
Actor

“No hi ha intel·ligència sense humor”

Barcelona
9 Cinema

“Vam perdre públic i els ànims”

Barcelona

Cinc propostes per veure al cine

Barcelona

Sant Pere de Rodes ja té pla especial urbanístic

El Port de la selva
Mirador

No puc menysprear el cinema fet a Hollywood

Elisma transmet l’energia dels seus concerts a ‘Directo a tu casa’

GIRONA
Olot

Pinten un mural a la paret de Ca la Bouera

Crítica
teatre

‘Whats’ de socors