Cultura

Maria Rodés

MÚSIC

“Al segle XV, hauria anat a la foguera”

Maria Rodés (Barcelona, 1984) invoca la primera dona d’Adam, Lilith, expulsada del paradís per no haver-se volgut sotmetre als designis de l’home, en el títol del seu sisè disc, inspirat en el món de les bruixes i gravat amb Marta Roma, Isabelle Laudenbach, Marina Tomàs i Pep Pascual.

D’on neix el seu interès per les bruixes?
Al poble, Cabrera de Mar, vaig trobar un fullet que recopilava llegendes de les bruixes del Maresme i parlava del dolmen de Vallgorguina i el castell de Burriac. Em va despertar curiositat i, també, volia preguntar-me com hauria estat vista una dona com jo al segle XV: sempre amunt i avall amb la guitarra, sense parella ni fills, cantant sobre coses rares... Hauria acabat de ben segur a la foguera!
Hi ha una mirada feminista, en el disc.
No era l’objectiu inicial, però de seguida vaig adonar-me que les dones que no responien als estàndards convencionals i molestaven eren de seguida titllades de “bruixes”. He volgut fer, doncs, un petit homenatge a totes aquelles dones que s’han atrevit a ser elles mateixes, encara que això els hagi costat la vida. Atrevir-se a ser una mateixa i fugir dels patrons socials, avui dia, també comporta un càstig, encara que més subtil. De les amigues que tinc de 35 anys que no tinguin parella o fills, n’hi ha poquíssimes que puguin dur-ho amb naturalitat, per exemple.
‘Les bruixes tornen’, es titula l’últim tema. És una advertència?
És una cançó que agafa un tros d’un llibre terriblement misogin de Jaume Roig del segle XV, L’espill. Vaig deformar-lo una mica per dir: alerta! que, després de tants segles, encara no han pogut eliminar-nos!
A ‘Eclipsi’(2018) parlava d’astronomia i ara ho fa de personatges ancestrals...
Tinc una atracció per allò que no podem entendre, la màgia. No sé quina explicació psicològica hi podria haver al darrere, però, en tot cas, allò que és més concret i real m’avorreix una mica. Mai no he volgut abandonar la fantasia de la infància!
‘La extraña’, sobre la curandera mexicana María Sabina, té ritme de cúmbia. Un nou horitzó?
Sí, tinc la sensació que he fet durant molts anys música una mica... lànguida? Els ritmes llatins i la música folklòrica, en canvi, em donen quelcom necessari ja no únicament en el terreny musical, sinó també vital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts reobren aquest dilluns a mig gas després de vuit mesos d’aturada

barcelona
Alberto San Juan
Actor

“No hi ha intel·ligència sense humor”

Barcelona
9 Cinema

“Vam perdre públic i els ànims”

Barcelona

Cinc propostes per veure al cine

Barcelona

Sant Pere de Rodes ja té pla especial urbanístic

El Port de la selva
Mirador

No puc menysprear el cinema fet a Hollywood

Elisma transmet l’energia dels seus concerts a ‘Directo a tu casa’

GIRONA
Olot

Pinten un mural a la paret de Ca la Bouera

Crítica
teatre

‘Whats’ de socors