Cultura

cinema

Drama

‘14 dies, 12 nits’, dolor compartit per dues mares

De La pequeña Lola (Bertrand Tavernier, 2014) a Philomena (Stephen Frears, 2013), passant per Lion (nominada a 6 Oscar el 2016) o la catalana L’adopció (2015, amb Nora Navas i Francesc Garrido), el tema de les adopcions és una autèntica mina per al gènere dramàtic arreu del món. Abandonament, maternitat, amor, pèrdua... Les emocions que es gestionen amb aquest tema són variades i profundes. La producció quebequesa 14 dies, 12 nits (també s’estrena en català) hi afegeix un ingredient que encara fa més dramàtica la història: Claire, una noia adoptada per un matrimoni canadenc, va morir als 17 anys en un tràgic accident. Un any després, la mare torna a l’orfenat vietnamita i, inesperadament, es troba amb la mare biològica de la seva filla i juntes busquen la manera de seguir endavant. Dirigit per Jean-Philippe Duval i protagonitzat per Anne Dorval i Leanna Chea, 14 dies, 12 nits és un film d’emocions intenses, però també pausat, contemplatiu, de silencis; una història sobre l’absència, el dolor compartit i la necessitat de seguir endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.