Cultura

La ‘Tovaris’ Mariona Lluch

Del reduït planter de dones cartellistes republicanes, és la més jove a il·lustrar per a un setmanari infantil

En la postguerra va desenvolupar una carrera com a il·lustradora de contes infantils i de retallables

Han passat 85 anys des que la Mariona Lluch (Barcelona, 1927) va realitzar el dibuix que il·lustrava el setmanari infantil Tovaris, el juny del 1936, i del qual no es té constància que sortís publicat. Hi va pinzellar dos vailets: un amb granota blava i llibre sota el braç, i el company que, corrent, l’alerta, l’avisa d’alguna cosa. Va signar amb el nom i l’edat, 9 anys. Del cartell n’hi ha còpies com la que es pot veure a l’exposició sobre el cartellisme republicà de la guerra civil i la imatge que projectaven de la dona al Museu Reina Sofia de Madrid . El Tovaris de la Mariona Lluch és un dels sis cartells dissenyats per dones dels 91 que té la col·lecció del Reina Sofia. Es destaca del dibuix que “ja s’hi ullen les dots d’il·lustradora infantil que desenvoluparà al llarg de la seva carrera”.

Amb 94 anys, que celebrarà al setembre, la Mariona Lluch ensenya al fotògraf el Tovaris que la va fer famosa de tan menuda. “A mi no m’agradava, sempre he preferit passar desapercebuda, en un segon pla”, remarca més d’un cop durant la conversa. S’enriola quan li dic que sortirà al diari; serà protagonista. Se la pot considerar una nena dibuixant prodigi durant la República: amb quatre anys guanya un concurs infantil organitzat pel Club Femení i d’Esports. Així ho publica La Rambla el 16 d’abril del 1932, que es fa ressò de l’entrega de premis amb les autoritats. “Em va entrevistar la Irene Polo”, recorda la Mariona Lluch sobre la periodista més destacada d’aquells anys. El nom de la Mariona i el de la germana petita, Marianna, apareixen a la llista llarga de donatius que publica La Humanitat en suport del Front d’Esquerres el 16 de febrer del 1936. “L’avi era del POUM”, em recorda el fill Emili Bisbe Lluch quan demano per la militància familiar. Emili Lluch Oribe va entrar a treballar com a enginyer a l’Ajuntament de Barcelona el 7 de maig del 1924. Però el pare de la Mariona serà conegut per les cròniques de motor que publicarà a El Mundo Deportivo i a El Noticiero Universal signant com a Millilu. “Era tot un senyor, molt bona persona”, m’explica el net, que du el mateix nom que l’avi matern, i per admiració li ha manllevat el pseudònim que usa en el seu correu professional. És joier com el pare, Aureli Bisbe.

Durant la postguerra, la Mariona Lluch va iniciar una carrera com a il·lustradora de contes infantils i de retallables per a l’editorial Roma. Em destaca el conte publicat el 1966 a Nova York Pat Lad and the Sleep Pig. Per l’editorial Teide hi va il·lustrar Pueblos y leyendas. El 1941 va signar les il·lustracions del catàleg del Segon Saló d’Artistes Decoradors organitzat pel FAD.També dissenya rajoles de ceràmica per a Jordi Aguadé (1925-2021), traspassat aquest maig. També dissenya peces amb el marit joier. El fill Emili em destaca que és una col·laboració molt creativa: “Treballaven per a moltes institucions i la mare feia les medalles, els segells, els trofeus i sabia recollir-hi l’essència de l’encàrrec, i alhora amb un estil propi, personal.” De la guerra, i amb la memòria viva, la Mariona Lluch recorda els bombardejos, també la carència de tot, però sobretot les lectures de llibres –no infantils, especifica– de la biblioteca del pare. Molt lectora i molt observadora. Potser per això em diu, als 94 anys, que el dibuix infantil “el trobava avorrit”. Un traç deliciós que el seu fill Emili no em sap etiquetar però que reconeix inconfusible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.