Cultura

Vània, estàs llest!

La 30a edició del Temporada Alta arrenca la setmana vinent amb ‘L’oncle Vània’, que el director lituà Oskaras Korsunovas ha preparat amb actors catalans

Pel director, el protagonista s’adona que ja té una edat en què no pot corregir la seva vida

Segons el director de teatre Oskaras Korsunovas, Txékhov va voler traspassar a L’oncle Vània aquella certesa del pas del temps. Que, a una determinada edat, ja no hi ha temps per reciclar-se i que cal sobreviure i acomodar-se amb el que ha ofert el destí. El director lituà, que des que va presentar el seu primer treball al Temporada Alta, fa una dècada, només hi va fallar en l’edició passada (a causa de la pandèmia), inaugura el festival amb aquest drama, amb la complicitat d’un repartiment català. El director està molt satisfet perquè el procés de treball d’aquestes setmanes ha permès construir un mirall molt transparent. L’oncle Vània inaugura el Temporada Alta amb l’estrena, divendres a El Canal, a Salt, (fan tres funcions més pel cap de setmana). I, després, es traslladarà a la sala Fabià Puigserver del Lliure.

Ivan Benet, Raquel Ferri, Anna Güell, Julio Manrique, Lluís Marco, Carme Sansa, Júlia Truyol i Kaspar Bindeman són els intèrprets que el festival va triar per a aquesta proposta. Korsunovas n’estava content perquè de seguida es van poder aixecar de la taula i saltar a l’escenari. També és de gratitud i satisfacció l’actitud dels intèrprets que ahir van participar en la roda de premsa. Perquè la relectura de Txékhov, pel director lituà, treu molts dels clixés que habitualment s’utilitzen per aixecar obres d’aquest dramaturg. Al costat de l’escena, en un posat clàssic, hi ha unes cadires modernes on els actors s’asseuen esperant la sortida. Per Korsunovas, els actors són pensadors que tenen el personatge per utilitzar-lo com una marioneta. Per moments, l’intèrpret pot ser ell mateix parlant al públic i altres vegades executa l’actuació amb l’escut del personatge. Aquesta mirada permet trencar la distància temporal entre el temps en què es va escriure i la contemporaneïtat. La desgràcia natural que es percep en els boscos que dibuixa Àstrov al seu mapa és una metàfora de la catàstrofe humana, revela Korsunovas. Per això, la relació de les persones en el drama és tòxica. Després de l’acció, molts personatges acaben amb el cor trencat. Mai més es podran enamorar. Però Vània, davant de la buidor que li ofereix la vida, decideix resistir per responsabilitat amb Sònia, comenta Korsunovas.

Julio Manrique va dirigir Les tres germanes la temporada passada al Lliure (es reposarà a la primavera). Ara és Vània en aquesta producció, aquest home treballador que somia una vida millor amb la seva germana Sònia i el seu amic, el doctor Àstrov. I el desengany arriba en forma de ruïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.