Cultura

Llengua genuïna i no estrafeta

Carme Junyent i Jordi Badia exploren l’actualitat del català en dos títols amb mirades i objectius diferents

‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou’ i ‘Salvem els mots’ volen ajudar el català

A l’inici de la frase “si fóssim un país normal...”, signifiqui el que signifiqui normal, hi podríem afegir “no caldria parlar tant de l’estat de la llengua”. Però cal, perquè el català necessita protecció constant, és a l’UCI fa molts anys, tot i que sovint es diu que té una mala salut de ferro.

Un ferro que es comença a estovar i esquerdar potser d’una manera més definitiva, si més no, en el retrocés en l’ús entre el jovent, però hi ha altres problemes.

Un de nou, aparegut sota la col del que és políticament correcte, és el gènere, i la lingüista M. Carme Junyent ha creat un espai de debat al llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, publicat per l’editorial vigatana Eumo.

Junyent ha recollit l’opinió d’una setantena –en volia fins a cent, però la falta de temps d’unes i la por a mullar-se d’altres la van obligar a rebaixar les expectatives– de professionals de la llengua, tot dones, que aporten arguments per a un debat sobre el llenguatge inclusiu, sobre com ha de reflectir els canvis socials.

En articles breus –tots tenen la mateixa llargada, uns 3.000 espais– hi ha “opinions molt diverses, fins i tot contràries o contraposades. No hi ha doctrina, que en aquest tema ens en sobra. Hi ha arguments, coneixement i, sobretot, hi ha seny. No hem volgut arribar a cap conclusió, ni dictar normes, però sí fer saber que no ens enganyen, que seguim lluitant per la igualtat de totes les persones i que la nostra lluita no passa per estrafer la llengua”, afirma Junyent, editora de l’assaig.

El pròleg és de M. Teresa Cabré, primera presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, en els més de cent anys d’història de la institució. A l’explicació del plantejament del projecte, amb tot d’oportuns matisos de Junyent, la segueixen el recull d’articles dividit en deu blocs depenent de la temàtica: D’on venim?, L’ensenyament i l’educació, La universitat, La traducció i la correcció, Els mitjans de comunicació, L’administració, Més enllà del binarisme, Del discurs a la conversa, El lèxic i els morfemes i Les altres llengües.

Buscar ser més genuïns

Un altre lingüista, Jordi Badia i Pujol, recull dos-cents mots que estan en perill d’extinció i que, “entre tots, cal que salvem i reivindiquem”. A Salvem els mots (Rosa dels Vents), l’autor ofereix exemples i alternatives més genuïnes recolzades en fragments literaris de 286 autors, entre Montserrat Abelló i Olga Xirinacs.

Badia reivindica totes les paraules i expressions que són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n’han acabat ocupant l’espai genuí.

És una tasca lloable i necessària, si bé, a un jovent que cada cop més es decanta pel castellà, intentar que distingeixi entre si és millor mala olor o pudor –la dels seus mitjons mateix– és complicat.

Altres exemples, és millor dent corcada o càries? Per assistir a una celebració, us arregleu, hi aneu mudats o empolainats? Millor enrevessat o complicat? Vas o got? De pacotilla o De pa sucat amb oli? Molestar o fer nosa? Per si algú té dubtes, l’opció més genuïna en tots aquests casos és la segona, per descomptat, perdó, no cal dir-ho.

I així fins a dues-centes entrades per, com deia Òscar Dalmau a El Gran Dictat, ajudar-nos a destrossar una miqueta menys el català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.