Cultura

Crítica

teatre/dansa

L'àngel engabiat

Una carta d'amor. Una carta de mort. Un clam a la llibertat vehiculat a través d'aquella poesia visual tan particular de Jan Fabre; una reflexió sobre el suïcidi, sobre l'amor impossible que encarna un àngel engabiat, Artemis Stavridi, fonamentalment ballarina, però en aquest muntatge també intèrpret i cantant. Encara amb el record de Quando l'uomo principale è una donna, el públic que va assistir dissabte a Another Sleepy Dusty Delta Day es va trobar fitant un escenari en què hi havia distribuïts cinc monticles de carbó que refulgia irisat en rebre el més lleu contacte de la llum. Fent el perímetre, i travessant-los en ocasions, cinc trenets elèctrics, un per cada promontori, feien el seu viatge al no res, completaven una i altra vegada el circuit tancat. Penjant dins la caixa negra, quadrada, sense trencaments, deu gàbies amb deu canaris grocs empresonats a l'interior, senzilla, però aclaridora imatge. A la dreta, un balancí i, asseguda, una dona, vestida de color groc, àngel engabiat que posseeix, com si fos el seu bé més preuat, un tros de paper plegat i rebregat, que besa, que s'acosta al pit. És la carta que Lancelot adreça a Princesa, i que ella, fent d'ell, llegeix a cau de micròfon. Primer, un fragment llarg de text. Després, a bocins, que s'intercalen en la hipnòtica dansa. Perquè la intèrpret dansa, en un blues que són variacions de l'Oda a Billy Joe (Bobby Gentry), l'angoixa del qui se sent atrapat, dansa la mecànica i deshumanitzada rutina de l'àrid treball en una mina, dansa l'amor incondicional, dansa l'espasmòdica confusió, la ràbia, el desencís i el desesper de Lancelot, però també dansa la seva ferma decisió de llevar-se la vida, fent ús de la seva llibertat, sense permetre judicis morals aliens, de cap mena.

Stavridi no té l'electricitat de la intèrpret original, Ivana Jozic, una de les muses de Fabre, més orgànica, més visceral; en canvi la seva elegància i precisió en el moviment, les línies del seu cos jove, multipliquen la força poètica de la peça, la més personal i intimista de l'autor, inspirada per la mort dels seus progenitors en un breu espai de temps, a la qual contraposa la del jove Billy Joe McAlllister, el suïcida de la balada que va popularitzar Gentry el 1967. L'embolcall que crea Fabre, artista plàstic per damunt de qualsevol altra consideració, per al ball d'Artemis, és superb, quant a concepte i quant a realització. La il·luminació convé sempre a les intencions de l'artista, i forma un conjunt homogeni amb el text, la dansa i l'escenografia.

Another Sleepy Dusty Delta Day
Text, escenografia i direcció: Jan Fabre.
Coreografia: Jan Fabre i Ivana Jozic.
Dramatúrgia: Miet Martens.
Intèrpret: Artemis Stavridi.
Teatre de Salt, 6 de novembre del 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estrens de cinema

Preadolescència, fantasmes i memòria històrica

Barcelona

El Gremi d’Editors de Catalunya diu que el sector continua la seva expansió

barcelona

Antonio Banderas, Ana de Armas i el film “Dolor i gloria” de Pedro Almodovar, candidats als Globus d’Or

Los Angeles

Cancel·lat el festival de cap d’any Biocap pel baix ritme de venda d’entrades

barcelona
KAROL GREEN
CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

girona

Rouret, la mà dreta de Companys

L’Escala

Teatre, cava i polvoró

BARCELONA

Una cançó il·lustrada d’Els Amics de les Arts

Girona
Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’
El petit format, el bombó per als més aventurers

Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’