Cultura

circ

Crònica

Gala de dos ‘rombes'

El jurat va reconèixer la labor de Jordi Jané i els seus ‘Volt de pista', publicats a aquest diari

Que els ànims estan encesos al carrer, no és una notícia. El que sí sobta més és que un artista pregunti si hi ha polítics a la vela del Raluy, els faci aixecar la mà per dirigir bé el seu verí, i els hi planti que les medalles que es posen ells per les fàbriques de creació i pel moment d'expansió del circ a Catalunya es llaura “amb la nostra suor”, la dels acròbates. Les seves ganes, són el veritable motor. El circ està viu i renega com a salut de vitalitat. També contra la semàntica, rebutjant termes com sector, producte o indústria cultural. Jorge Albuerne diu que el circ és un treball molt més viscut que aquestes paraules plastificades. La declaració sorpresa de l'artista va rebre l'ovació més sonada de la nit. També va ser sonada, la sorpresa per al periodista Jordi Jané per la seva incessant labor per al circ a través del Volt de Pista articles que es van començar a publicar el 1978 al diari Avui, i que s'ha allargat fins aquest estiu a El Punt Avui. La gala Zirkòlika pretén ajuntar els autors del circ contemporani amb els del clàssic: és una pirueta de salt mortal que, per ara, estan aproximant. Jané, de fet, va recomanar als artistes que continuessin treballant i constatant que el contemporani i el clàssic són dos estils de circ que, en realitat, sumen.

Els maillots brillants i la música enllaunada del clàssic (galàctic Pat Bradford ballant claqué fent la vertical així com Kimberley i Jillian Giribaldi Raluy) o els jerseis foradats i de rombes amb la música en directe del contemporani (els d'Eia, que estaran al Mercat de les Flors al febrer, promet) es poden conciliar en una vetllada, sobretot si la dirigeix l'inclassificable Guillem Albà amb els punkys de l'Always Drinking Marching Band. Tanta fatxenderia obliga al públic a rendir-se al joc més surrealista.

Per últim, els premis: La Industrial Teatrera n'ha obtingut dos: millor direcció (Jordi Purtí) i millor posada en escena. El treball de perxa xinesa L'home que perdia els botons, de Circ Pànic, s'ha endut el premi al millor espectacle de circ de carrer. Nomarramon, d'Albuerne, ha guanyat el premi a millor obra de sala. L'artista Alexander Weibel va rebre el premi al millor número pel seu exercici de cordes múltiples. En categoria de vela, es va premiar Pinotxo, del Circo Italiano. El premi al millor grup novell se l'ha emportat la companyia PSIRC i l'associació de Terrassa Tub d'Assaig 7.70 (organitzadors del Festival de Circ terrassenc), han guanyat el premi al millor projecte per a la projecció del circ.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.