Cultura

crítica

àngel quintana

Tarantino, l'historiador liberal

‘Django desencadenado' reinventa la mitologia americana i agafa en préstec l'‘spaghetti western' per recordar-nos que Hollywood s'ha oblidat de donar forma a un pecat original: l'esclavatge

En les dues darreres pel·lícules de Quentin Tarantino hi ha un clar desig de reinventar la història. No es tracta ni de tornar-la a escriure ni de convertir-la en un discurs mític, sinó simplement d'explicar altres coses que no van ser però que donen pistes d'alguna cosa que va passar. A Maleïts malparits, Tarantino es prenia la llicència d'assassinar Hitler abans que aquest se suïcidés dins del seu búnquer, però en els moments finals marcava el front d'un exnazi a foc roent per recordar que cal no oblidar. La ficció li servia per recordar-nos que el feixisme continua existint i que cal reconèixer-lo, sigui allà on sigui.

A Django desencadenado la perspectiva és semblant, però en lloc del nazisme destapa l'esclavatge. En viatjar fins a l'epicentre d'un país imaginari anomenat Candieland, Tarantino decideix donar una visibilitat de l'esclavatge amb tota la seva cruesa. Candieland no és el paradís perdut, és un espai infernal en què el sàdic Calvin Candie –Leo DiCaprio– deixa que els gossos es mengin un dels seus esclaus i presencia lluites entre combatents Mandingo. Per Tarantino, aquest espai en què existeix la tortura, la depravació i on l'individu, pel fet de tenir la pell negra, és vist com a infrahumà, és el lloc del pecat original. Tarantino exerceix d'historiador del cinema, recupera un gènere com el western a partir del seu mestissatge amb l'spaghetti western i el western alemany –el mestissatge amb l'escriptor alemany Karl May és interessant–, per recordar-nos que el gènere que va forjar la història èpica americana va oblidar-se d'un pecat originari fonamental com l'esclavatge. Hollywood va ser incapaç de recuperar la seva història més sòrdida i convertir-la en un gran imaginari col·lectiu. Tarantino decideix exercir d'historiador liberal i es proposa entrar a Candieland, mostrar la seva porqueria i dur a terme tot un procés que el dugi cap a la seva destrucció.

Per aconseguir els seus objectius, Tarantino construeix Django desencadenado com si fos una pel·lícula que avancés en paral·lel a Maleïts malparits, fins al punt de convertir-se gairebé en una reescriptura de la primera. Els maleïts malparits de la nova entrega són un esclau alliberat que vol recuperar la seva estimada, presonera a Candieland, i un caçador de recompenses que, com els traficants d'esclaus, trafica amb carn, però morta. El viatge que duen a terme és fins a un espai on es podran trobar de cara amb el sàdic dictador. Per aniquilar-lo s'hauran de disfressar, entrar en el seu univers i matar-lo des de dins. Tarantino juga amb el polilingüisme de Christopher Walz –tan brillant com sempre, però una mica reiteratiu– i dilata el temps per construir llarguíssims diàlegs al voltant d'una taula, semblantment com feia en el film precedent, amb la partida de cartes.

Tarantino continua sent un mestre del pastitx, el joc de referències i de la cita intel·ligent. Probablement, Django desencadenado provoca una sensació de repetició. S'hi troba a faltar el gran creador de formes, l'innovador capaç de sorprendre'ns amb l'inesperat. En determinats moments sembla com si l'historiador liberal, el cineasta que ha d'expressar la mala llet, deixés de banda el rei de la posada en escena i el film no estigués tan ple de trobades com Kill Bill, Death Proof o Maleïts malparits. De totes maneres, un film de Tarantino és una gran experiència.

‘And the winner is... Pulp Fiction'
Tarantino ha tingut cinc nominacions als Oscar (va guanyar per Pulp Fiction), quatre als BAFTA (va guanyar per Pulp Fiction), tres a la Palma d'Or de Canes (va guanyar per Pulp Fiction) i sis als Globus d'Or, va guanyar per Pulp Fiction i ara per Django.
django desencadenado
‘Django Unchained' Direcció: Quentin Tarantino Interpretació: Jamie Foxx, Leonardo DiCaprio, Christoph Waltz, Samuel L. Jackson, Don Johnson. Gènere: ‘western' postmodern Països: EUA, 2012


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dani Poveda publica el disc ‘Llinatge del desig’ amb el seu nou projecte musical, Lavanda

Barcelona

Pintura sense límits

barcelona

Concedeixen el primer premi Empresa Cultura a la banyolina AgriEnergia

Girona
Stellan Skarsgård
Actor

“L’esperança és essencial, però cal saber gestionar-la”

Barcelona

Mor Jordi Fàbregas, gran referent del folk català

barcelona

Emergència audiovisual

Barcelona

El teatre per quan no es pot anar al teatre

Girona
Movistar+

La lluita sense treva d’‘El niño de fuego’

Barcelona

La Planeta rep ‘Elda & Daniel’ i ‘Andròmines’

GIRONA