Cultura

Crítica

teatre

Crueltat implacable de la ‘bona gent'

La posada en escena del text de Ravenhill és tan radical com aconsellable

El teatre ha après, fa temps, a descobrir-se els propis fantasmes, destapar-se les vergonyes i mostrar les tripes més amagades. Aquella bona persona de Sezuan de Brecht, que s'ha de convertir en malvada per sobreviure, som ara tots. Amb més o menys atenuants. Per això, la mirada que Ravenhill fa de la societat occidental és crua, cínica, dura. No admet excepcions: tothom és còmplice. Perquè el que no actua, justifica el que pega per ell. Les pors han aconseguit dominar la relació amb els altres. I el veí deixa de ser bo quan apareix una insinuació, sigui certa o no. En una societat en què les paraules llibertat i democràcia s'han convertit en franquícia i donen dret a atemptar contra tot allò que genera desconfiança, res és vàlid, no hi ha lloc on arrelar la bondat, la reconciliació.

Josep Maria Mestres presenta set de les disset micropeces que Ravenhill va fer per a sessions amb esmorzars encarregats pel Festival d'Edimburg. Amb Joan Sellent a la traducció, han anat cosint trames imperceptiblementper detectar rastres d'uns personatges en les altres peces. Són subtils, potser innecessàries però, per moments, extremadament reveladores. És un molt bon treball d'interpretació de tot l'equip. El dolor que s'imprimeix a escena fereix a platea. Recorden el crit que esgarrinxava de la noia violada abandonada al desert del 2666? Doncs l'efecte es repeteix en el crit de la veïna de sota; en el de la dona que accepta voluntàriament fer una enquesta per poder menjar; en la que la detenen quan vol anar a veure la sogra, que és a l'hospital. No hi ha innocents a l'ull de l'altre. La bona gent es revela inexistent. L'amenaça ha destruït la pau. I, tot i això, Ravenhill encara hi posa tocs costumistes (Garden Center, el 4x4...) i humor negre que engalta directe a l'estómac (l'assistenta de vol troba bé que torturin la veïna, perquè ella no se sent capaç de venjar l'amiga morta en un atemptat). Una proposta valenta tan radical com aconsellable.

Dispara/ Agafa tresor/ Repeteix
De Mark Ravenhill
Director: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Sílvia Bel, Boré Buika, Roger Casamajor, Àlex Casanovas, Mar Casas, Gon- zalo Cunill, Mònica López, Carmen Machi, Àurea Már- quez, Adrià Roca/Oriol Sans
Dijous, 31 de gener (fins al 3 de març) al Lliure de Montjuïc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Síndic investiga els presumptes assetjaments a l’Institut del Teatre

Barcelona

Ponsa: “Lliurem les obres de la Franja contra la nostra voluntat, amb indignació i un disgust profund”

La Seu d’Urgell
JUDIT NEDDERMANN
CANTANT I COMPOSITORA

“No vull que es polititzi res del que faig”

Girona
Mirador

Ferlinghetti dins un Coney Island de la ment

El CCCB aterra a Mart

barcelona

Animac fa 25 anys

Barcelona

Visibilitat per a Felícia Fuster en el centenari

barcelona

El Girona Music Festival tindrà lloc al juny a Montilivi

girona

La vil·la romana de Vilauba, bé cultural d’interès nacional

CAMÓS