Cultura

LA CRÒNICA

L'amor no es fa per encàrrec

Tres anys després d'estrenar-hi el muntatge i havent-lo madurat en diversos escenaris, Pere Arquillué ha tornat al festival Temporada Alta amb Primer amor, aquesta obra tremenda de Samuel Beckett que no va ser concebuda originalment per al teatre, però que convida a una adaptació dramatúrgica, com ara la que José Sanchís Sinistierra, tan beckettià, va realitzar fa uns trenta anys i que, amb una proposta escènica de sobrietat extrema i la interpretació de Luis Miguel Climent, aleshores va presentar a la Sala Villarroel. Recordo haver-ho vist i haver-me sentit desolada per aquest monòleg d'un exclòs social que evoca el seu primer i únic amor (sense saber, però, massa bé què sentia i si ho volia sentir) amb una dona de la qual, havent-la conegut en un banc envoltat d'arbres morts i d'excrements, descobreix que és una prostituta.

N'hi ha altres versions, però la de Sanchís Sinistierra, que ha estat traduïda al català per Anna Soler, va inspirar el desig d'Arquillué d'abordar el text de Beckett en un muntatge codirigit per Miquel Górriz i Àlex Ollé. Amb aquesta proposta, Primer amor continua arribant com un monòleg desolador, però hi ha una voluntat deliberada d'incidir en elements humorístics. Sí, en Beckett també hi ha humor, però potser hi ha el desig de remarcar-lo un pèl massa amb la veu en falset de Pere Arquillué, grandíssim actor. Com també pesa massa la dimensió idiota del personatge perquè arribi justament el seu lirisme inesperat. Sí, és patètic, però forçant-ne la ridiculesa es perd una certa capacitat de commoure. En tot cas, és impossible que no persisteixi la humanitat de Beckett, tot i la seva crueltat, ni el caràcter tràgic d'aquesta història d'un sense sostre que, expulsat de la casa del pare un cop aquest va morir i havent perdut l'acolliment de la dona que potser va estimar, se sent a gust a prop dels cementiris i prefereix l'olor dels morts que la dels vius. Potser ell mateix està mort, com se suggereix en aquest muntatge amb la presència inicial del cos de l'actor, que jau estirat en una superfície que pot ser un banc, una taula d'operacions o una làpida. Des del món dels morts retorna per explicar-nos la història del seu primer amor. Abans de tornar amb els morts, conclou que potser hauria d'haver tingut més amors, però que, en fi, l'amor no es fa per encàrrec.

No sé si Pere Arquillué va tornar al Teatre de Salt per acomiadar-se del personatge o si encara el farà reviure, però segur que aquesta aventura teatral no va fer-la per encàrrec. Un cert amor es nota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.