Cultura

òpera flamenca

«Opera-ció» flamenc

Nits d'estiu, nits de xafogor, és el llast de l'agost. N'hi ha, però, que entomen aquestes inclemències acudint a l'envit atzarós en què s'han convertit els festivals d'estiu, festivals que disposen d'espectacles de tota mena, mescles exòtiques i anodines, algunes de les quals us faran passar la calor, d'altres, però, us en daran més de la que necessiteu; això dels escenaris és una mica com la borsa: es corre el risc d'invertir-hi. Però avui ho fem, dijous, aquí, a Peralada. El fet és que alguna cosa ens empeny a dirigir les nostres passes vers l'estupend passeig arbrat, cap al castell. Des de lluny ressonen els acords i la magnífica veu dels Darktown Vipers, el quartet que amenitza i fa buidar copes de cava mentre tots plegats adoptem l'aire desmenjat de l'espera. A l'escenari l'excitant Fedra somia com seduir el seu fillastre Hipòlit, un cas d'aquells amb drama, d'aquells que no van.

La idea de Narros s'anuncia com una òpera flamenca; ara bé, vist el que hem vist, no ho veig gaire clar. Si ho entenem com un poema dramàtic posat en música, que consta de cors, àries, duos, potser; amb acompanyament d'orquestra, això no; amb preludis, interludis... El que sí conté són tots els elements d'un pur espectacle flamenc i com a tal és una mica espès, estrany o mal enfocat: posar unes veus i música tan potents com la dels Morente enllaunades i amb un retruny altíssim provoca un cert desaire i allunyament, més encara quan són confrontades amb la fantàstica veu en directe del cantaor David Maldonado i els dos músics que l'acompanyen. Però aquests només fan un parell de temes i llavors resten, palplantats i avorridots, a escena, papant mosques. No hi ha una línia clara i aquesta crasi no sembla lligar gaire bé. L'escenari resta gairebé despullat, enorme i amplíssim; sols hi ha un tocador amb un mirall alt i una banqueta, a la dreta una motocicleta plepa de gran cilindrada, inútil enfarfegament embolcallat amb un llençol blanc i al fons un parell de banquetes més. El cos de ball, format per deu ballarins, és d'alçada, clava els tempos de les coreografies a la perfecció i traspuen energia a pler; Hipòlit i Teseu són dos estils molt diferenciats que permeten comprendre el pas dels anys; Lola Greco, Fedra, és pura plasticitat i bellesa, exquisida, manifesta el dolor interior i el neguit de forma esplèndida i es mou amb una classe excepcional; però és Carmelilla Montoya, l'Ama, qui va donar les mostres pures de flamenc viu i intens. Les seves formes en el ball i el cante contenen aquell meravellós estil clàssic, ple de força, autenticitat, sentit i ravata; de fet, tot allò que s'esperava un de l'espectacle de forma més continuada, extraordinària exhibició la seva acontentant que la nit no fos un d'aquells ploms enfonsant-se en aigües tèrboles.

Obra: Fedra de Jean Racine. Direcció: Miguel Narros. Música: Enrique Morente. Intèrprets: Lola Greco, Amador Rojas, Alejandro Granados, Carmelilla Montoya. Lloc i dia: Festival Castell de Peralada, dijous 13 d'agost.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Cor de Cambra del Palau es retroba amb el públic amb un homenatge als 150 anys de música coral catalana

barcelona

Les netes de Charles Chaplin reivindiquen el seu llegat i en presenten el vessant més personal al BCN Film Fest

barcelona
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA
CULTURA

Envia el teu conte de Sant Jordi i el publicarem

GIRONA

Un conte amb molts finals

barcelona
Llibres

La mirada de Nadal

GIRONA

De mare a narcotraficant

Barcelona

L’ÀNGEL I L’INFERMERA DEL PENSAMENT Ivette Nadal Editorial: Eumo Pàgines: 78 Preu: 13,30€

Jordi Savall i Sandra Uve, Premis Sant Jordi 2021 de l’IEC

barcelona