Cultura

L'escala de la creació

El Temporada Alta convida uns 70 programadors, 30 d'internacionals, per ensenyar la creació contemporània de casa i donar una oportunitat a l'‘ascensor' cultural

Tota carrera artística comença per pujar el primer esglaó d'una escala. El Festival Temporada Alta potencia la complicitat dels principals festivals i programacions, tant europees com americanes, per ensenyar un notable ventall de propostes de la creació contemporània de casa. Fins a 70 programadors, 30 d'ells d'internacionals (gràcies al suport de l'Institut Ramon Llull), podran implicar-se en diferents projectes artístics i també conèixer les obres d'uns autors que són internacionalitzables. L'escala pot portar a un ascensor cultural. El programa arrenca dijous amb l'estrena de Tandy, d'Angélica Liddell. De les 12 propostes que es programen fins diumenge, 8 corresponen a autoria contemporània catalana.

Demà dijous és el torn de Liddell amb la representació d'un conte de Sherwood Anderson Winesburg: “Un foraster borratxo s'enamora d'una nena de 7 anys, com Dante va fer de la seva Beatriu a la Divina Comèdia”. Liddell s'imagina com serà la joventut i maduresa d'aquesta nena. El seu purgatori serà el manicomi perquè aquell amor els psicòlegs l'entenen com una patologia. Superat el tractament, la noia arribarà al paradís com si fos un miracle. Liddell es rebel·la a considerar que l'amor sigui un element químic, “per a mi és poètic”.

Divendres. Nao Albet i Marcel Borràs indaguen sobre la llibertat. Ells fan de filòsofs del Renaixement i procuren trobar la solució parlant (amb grans dosi d'improvisació amb esqueiters). Per aquests, l'skate és la seva forma de vida, de “democràcia real: si saps patinar et guanyes el respecte de tothom”. Una mena de teatre document, tot i aclarint que les visions són molt diferents i que no volen pontificar gens. La ballarina de La Veronal Anna Hierro ha fet que els moviments dels esqueiters sense la fusta siguin material de dansa contemporània. Xavier Bobés repetix el seu treball, estrenat al TNT, Monstres. A partir de material de costura (i uns enigmàtics maniquins) troba la part fosca del manipulador d'objectes. Pere Faura estrena la versió de gran format de Sin baile, no hay paraiso. Demostra els vasos comunicants de Rosas, El llac dels cignes, Saturday night i Singing in the rain, quatre hits de la seva biografia de ballarí.

Dissabte. Romeo Castelluci recupera fragments del seu Juli Cèsar a Trossos: recull el monòleg de Marc Antonio, per exemple, que l'interpreta l'actor Dalmazio Masini. Mentre exposa el raonament per fer aixecar el poble contra els que han assassinat Juli Cèsar una endoscòpia mostra la mucosa, les cordes vocals, l'interior del cos de l'actor. Pel director de la Societas Raffaelo Sanzio “veient dins de l'actor perseguim la via interior de Stanislavski, només que ho fem ara literalment”. La Veronal recupera Rússia (2011), el seu primer treball de gran format que a Catalunya només s'ha vist al Mercat de les Flors i a Reus. Israel Galván presenta Fla.co. men, un guió marcat per a què la improvisació pugui sortir. Podríem dir que les respostes del guió de l'obra estan en blanc”. El Conde de Torrefiel tanca el dia amb La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento (TNT, 2013).

Diumenge. Aymar Pérez Galí estrena Accumulating (que vincula la dansa de Trisha Brown de Nova York amb el techno de Detroits, als anys 70), i Maria Campos Arroyo debuta de coreògrafa. Lali Ayguadé mostra un treball en procés de Saba (un duet entre un home i el seu àngel) i Jan Fabre tanca la marató pels programadors amb Espera, espera, espera... (Pel meu pare), un solo pensat per a Cédric Charro. amb música de Tom Tiest

LES FRASES

Es veu, literalment, la veu interior que deia Stanislavski en el monòleg de Marc Antoni
Romeo Castellucci
DIRECTOR
El secret del flamenc és aprendre molt bé els ritmes i usar-los bé. Les respostes del meu solo estan en blanc
Israel Galván
BALLARÍ I COREÒGRAF

El festival i el Graner estudien nous acords

El #FF80 pretenia trencar la distància entre els creadors de casa, que ja treballaven fora de Catalunya però que buscaven tornar i també en trobar nous canals de diàleg entre artistes i programadors, per fer més visible aquesta creació de joves que han nascut la dècada dels anys 80.

Durant 48 hores, artistes i programadors convivien junts i descobrien nous camins per entendre i fer atractiva la creació d'aquests joves artistes. Durant aquests tres anys, s'ha vist que calia superar el diàleg dins i fora, per enfortir les coproduccions entre equipaments catalans i estrangers per fer més natural el trànsit de les creacions. Es van marcar, molt clarament, que el projecte tenia una durada de tres anys. Tot i que estan molt satisfets del resultat no el prorrogaran. Però tant Cristina Alonso, de la fàbrica de creació El Graner de Barcelona (vinculat al Mercat de les Flors) com Narcís Puig, del Temporada Alta, tenen clar que mantindran línies de col·laboració. Aquests artistes no desapareixeran de la programació, aventura Puig, si no que seguiran sent-hi presents dins d'altres cicles o de manera normalitzada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fundació Joan Miró “repensa” l’Espai 13 amb quatre exposicions que experimenten amb els sentits

Barcelona

La Setmana factura més de 543.000 euros

barcelona
Crònica
Mercat de Música Viva

Una tasca àrdua a Vic

Vic

L’òpera entra al museu

barcelona

Del campus als barris

GIRONA

Viure i morir al setge

Barcelona

De França a l’Amèrica Llatina

Sant Sebastià

Un Fortuny irònic

Olot

A favor dels llibreters

Girona