Cultura

Jordi Coromina és un Molière crepuscular que la balla i fa riure

Protagonitza amb Ludovica Mosca ‘Molière la balla', obra dirigida per Ferran Utzet que reviu fragments hilarants del dramaturg francès

S'estrena divendres a Temporada Alta

En els últims anys de la seva vida i després de la seva separació d'Armande, Molière va emmalaltir. Primer va patir tuberculosi, que no li va impedir continuar escrivint, però poc després, arran d'un atac agut d'hemoptisi, va acabar morint. És precisament en aquest punt crepuscular de la seva vida que arrenca Molière la balla, l'espectacle de nova creació que dirigeix Ferran Utzet a partir d'un text de Jaume Boix que s'estrena divendres a la sala La Planeta (21 h).

A l'escena hi trobem Jordi Coromina donant vida a Molière, un vell que no para de queixar-se –no sense un punt d'humor– de com tota mena de malalties l'afecten: que si tos, que si estries, artrosi, varius, presbícia, sordesa, colesterol, picor d'orella, trempera minvant... Malgrat això i gràcies al poder evocador del teatre, aquest home que ha viscut i morirà a l'escenari recorda grans moments de la seva vida, reinterpreta fragments de les seves millors comèdies i rescata de l'oblit algunes de les coreografies menys conegudes que el van acompanyar. Humor, teatre, dansa i música barroca es fusionen –tal com ell va concebre les comèdies ballet per a la cort de Lluís XIV– en una obra que ofereix tant un repàs de la vida i obra del cèlebre dramaturg com un tast d'aquella faceta artística més desconeguda.

L'espectacle Molière la balla combina tots aquests elements, i l'espectador tant pot escoltar fragments de les obres més conegudes de l'autor com traslladar-se a l'època barroca a través de la música d'un clavicèmbal, una viola de gamba i un violí que tocaran en directe. L'altre element, la dansa, l'aporta la ballarina especialista en danses barroques Ludovica Mosca, que també s'atreveix amb la interpretació. Així mateix, l'actor Jordi Coromina ha après alguns passos i també s'endinsa en el món de la dansa.

Un home de teatre

Molière la balla està concebuda com un entreteniment i, com explica l'actor gironí, “vol ser un també un petit homenatge al teatre i a la seva gent, que viu i en malviu, a la comèdia i al seu gran mestre, Molière, que va morir en escena fent riure el públic”. L'obra vol recuperar l'esperit de Molière com a “home de teatre”. “Va ser actor, creador, empresari, autor; va ser un home de teatre que va morir a l'escenari”, destaca el dramaturg de l'obra, Jaume Boix. Per la seva part, Ferran Utzet considera que l'obra “és un viatge modest però delicat, culte però també desmitificador i desenfadat, a un segle XVII molt més pròxim i actual del que podria semblar”.

L'obra també es podrà veure en el festival de Màlaga i després començarà una gira per Catalunya.

Quan els espectacles van esdevenir obres totals

Quan Molière va entrar a treballar a la cort del rei Lluís XIV al Palau de Versalles, va fer múltiples espectacles, coneguts com comèdies ballet. En la seva obsessió per no deixar d'innovar i entretenir el públic, hi va començar a introduir elements musicals i
també danses que, inicialment, servien per introduir l'obra però que es van acabar convertint en un element
imprescindible de l'espectacle.

“La música i el ball convertien els espectacles en obres totals, en espectacles quasi musicals”, va explicar el director de l'obra, Ferran Utzet, que considera que Molière va ser el primer de crear musicals. També es considera l'autor francès el creador de les comèdies ballet, unes danses que van ser precursores del ballet clàssic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.