Cultura

La Pagés asimètrica

La ‘bailaora' sevillana celebra els 25 anys de la seva companyia estrenant avui en el festival Temporada Alta ‘Óyeme con los ojos', un solo místic amb sis músics

L'artista s'ha marcat el repte de recitar ‘Palabras para Julia‘ mentre balla

Fa 25 anys que María Pagés manté companyia pròpia i, ara que fa pocs mesos han estrenat Yo, Carmen a Valladolid i amb gira prevista al Japó, ha sentit la necessitat vital de quedar-se sola. Ella mateixa ha construït un espai de 7x7 metres en els quals hi ha traçats uns elements geomètrics que ella ressegueix amb la coreografia. Però el seu objectiu és transformar-ho, convertint-lo en asimètric, “que és el que ens fa arribar a la veritat”. Avui estrena al Municipal de Girona (21h), tancant pràcticament el festival Temporada Alta.

Mikhaïl Barysnikhov li va recomanar que ballés per a ella mateixa, instintivament, i en va sorgir Autorretrato. Admet la bailaora sevillana que va incloure la resta de la companyia a la coreografia com un signe de responsabilitat i que això no li va permetre aprofundir prou. Aquest cop, no. El seu solo és autèntic. Juga amb sis músics, còmplices en el flamenc i, sobretot, en la recerca.

Óyeme los ojos és un vers de sor Juana Inés de la Cruz, de qui, per cert, no s'ha inclòs cap altre vers en l'espectacle. Pagés, aclareix, és laica. La seva recerca no és cap a un Déu, però coincideix (en els camins poètics solitaris) amb els místics cap a una recerca del seu jo més interior. També balla Fray Luís de León, així com Ibn, Ben Shal, El Arbi El Harti (el seu marit) i el seu Antonio Machado. No el pot, ni el vol obviar perquè hi combrega des de les arrels. El balla amb una soleá. La recerca amb els músics ha fet que, triat el vers, es desenvolupi un ball i, més tard, arribi la músic.a A vegades, el ritme delata un pal o un altre. A vegades, no n'hi ha. És el cas de Palabras para Julia, de José Agustín Goytisolo. La bailaora hi veu coincidències entre els Goytisolo i els Machado i sovint s'hi sent atreta. Com que Palabras (que ha fet popular Paco Ibáñez amb un tema icònic a la guitarra) “no té pal”, l'artista ha decidit que, per primera vegada, recitarà el vers mentre balla. Ho fa sense cap altra música que la paraula.

Pagés recorre sovint al món poètic. Hi troba molts paral·lelismes amb el flamenc, perquè són d'una “gran riquesa emocional i és popular, tenen algun aire d'anònim perquè l'han cantat moltes goles”. De fet, Pagés ja va ballar el poema Ergo Uma rosa recitat per José Saramago a Autorretrato: “Tota la poesia té una veu, però no surt del cervell; una paraula es pot expressar de mil formes”, diu. En la recerca, han acordat que Fray Luís de León té una mètrica que respon als fandangos. Però si el ritme no respon a cap combinació de pals, han decidit il·lustrar-ho amb sons, a cops sincers d'intuïció. Pagés confia fer temporada amb Yo, Carmen en pocs mesos a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.