Cultura

la crònica

La biblioteca Carles Vivó

Sisplau, no es cansin preguntant-se on està instal·lada a Girona una biblioteca amb el nom de Carles Vivó. És molt difícil saber-ho. I és segur que no surt a cap guia oficial

Però desvetllarem el misteri: Carles Vivó és el nom que s'ha donat a la biblioteca de la presó de Girona, al Pont Major. Per voluntat dels mestres, i dels propis reclusos, la biblioteca d'aquell centre –limitada als interns– porta aquest nom. I no es va escollir a l'atzar, sinó pels mèrits del personatge. Carles Vivó freqüentava sovint aquell lloc per ajudar els reclusos en la reinserció. Com és prou conegut, la imaginació i la traça de Vivó eren paradigmàtiques per inventar-se històries i llegendes i, a més, dibuixar-les, il·lustrar-les i narrar-les amb l'encís i el misteri que requerien les situacions dramàtiques o còmiques que ell mateix imaginava. I això ho feia davant d'un públic format tot sovint per homes mancats de qualsevol formació i amb una llarga condemna. Ell sabia despertar-los l'interès i fer que provessin d'ajudar-lo recuperant o il·luminant figures com ara el Gerió de tres caps o la Cucullona que –com és prou conegut– resulta ser un perillós animal que campa per l'Onyar i que té cos de serp o ales de papallona... Sense parlar del Tarlà de l'Argenteria, heroi gironí que se sobreposa al pas de les generacions i fa giravolts incessants a l'Argenteria. Si una imatge val més que cent paraules, les que dibuixava Vivó mentre les fantasiava, ultrapassava allò que podien trobar en els llibres, sempre d'aparença hostil per a qui no està avesat a la lectura.

Em va sorprendre extraordinàriament, quan em varen trucar d'aquell centre penitenciari demanant-me que hi fes cap per parlar-los del titular de la seva biblioteca. Entrar en una presó sempre és una experiència notable. Tan acostumats que estem a l'ús de la nostra llibertat, la sensació de travessar unes portes automàtiques i infranquejables, ajuda a valorar molt més el lliure voler. Allà hi fan estada més d'un centenar d'interns, amb uns horaris estrictes i unes rutines establertes. La biblioteca –per a alguns interns– és un lloc on oblidar la pròpia situació i endinsar-se amb el pensament en altres continents i vides. En Carles hi anava a ajudar-los, però mai no ho vam saber aquells que el teníem per amic. Entre les bones obres, hi figura la de visitar malalts i presos –un costum que ha caigut en desús–. A més, un no s'ha de vanar dels mèrits propis. Practicà aquestes bones obres amb una discreció extraordinària.

Un dels assistents em va preguntar si Carles Vivó havia tingut el reconeixement que es mereixia com a ciutadà exemplar. Un altre, si tenia cap carrer dedicat. No els vaig saber respondre: més de mig segle de gironisme apuntant-se a totes les iniciatives culturals, sense dir mai «no» a ningú; presentant les Nits d'Art; confeccionant vestuaris, escenografies, cartells, auques, històries, llegendes, personatges mítics –inventant l'Àngel de la catedral–; passejant amb un estrany artefacte; participant en teatre, cinema, exposicions, en tota classe de manifestacions públiques... Potser no és suficient. En el seu cas, ell ho feia –això i molt més– donant-hi un aire d'innovació, d'anar contra corrent, i amb una mirada irònica. Però la ciutadania oblida molt aviat. Sort que els reclusos del Pont Major actuen d'una altra manera...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Cor de Cambra del Palau es retroba amb el públic amb un homenatge als 150 anys de música coral catalana

barcelona

Les netes de Charles Chaplin reivindiquen el seu llegat i en presenten el vessant més personal al BCN Film Fest

barcelona
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA
CULTURA

Envia el teu conte de Sant Jordi i el publicarem

GIRONA

Un conte amb molts finals

barcelona
Llibres

La mirada de Nadal

GIRONA

De mare a narcotraficant

Barcelona

L’ÀNGEL I L’INFERMERA DEL PENSAMENT Ivette Nadal Editorial: Eumo Pàgines: 78 Preu: 13,30€

Jordi Savall i Sandra Uve, Premis Sant Jordi 2021 de l’IEC

barcelona