Cultura

TEMPORADa ALTA 2015

JORDI BORDES

Escena d'Alta intensitat

El festival de tardor de Catalunya vol créixer amb el repte de presentar un cartell més gran que mai

El públic nou és un dels motors del festival
Esperant l'esclat dels Propeller el 2016

El Festival Temporada Alta aixeca el teló aquest divendres. Des del 2 d'octubre fins al 8 de desembre, el festival programa més funcions que mai. L'alta ocupació de cada edició convida al fet que hi hagi molts títols dels quals es faci més d'una representació, cosa que implica que hi haurà el nombre més alt de localitats disponibles de la història. Els més malalts de teatre, però, hi haurà dies que hauran de triar, perquè la concentració dels divendres i els dissabtes fa difícil poder assistir a tots els grans muntatges. Sí que hi ha més combinació si es vol anar resseguint tota la programació internacional, la punta de llança del Temporada Alta, que, des de fa anys, teixeix complicitats amb tot tipus de companyies europees i, cada vegada més, llatinoamericanes (un cop haver digerit bé l'elevada oferta de Buenos Aires). La relació americana convida a pensar que el festival mantindrà portes obertes a ciutats com ara Buenos Aires i Montevideo (i una tercera plaça que es confirmarà les pròximes setmanes) per fer un aparador de les propostes teatrals catalanes.

Temporada Alta no es cansa de teixir complicitats. Per això, a partir d'aquest any s'engega la Connexió Flandes. El repte del festival és continuar sent node en la programació internacional (es programen 40 produccions de 21 països diferents), que pugui donar visibilitat a l'autoria catalana (66 propostes són de casa). També es busca tensar l'atenció amb el públic del festival. Per això, hi ha accions que es fan en llocs gens habituals, com ara la projecció del documental Migranland que es podrà veure en una cèntrica plaça de Salt. Aquest treball és el resultat d'un taller d'Àlex Rigola amb un grup d'immigrants de Salt, amb el suport de l'Obra Social de La Caixa. Ara, aquesta institució bancària també dóna suport al taller amb Hofesh Shechter, un treball que tindrà vida a l'escenari: Made in Girona: political mother. I és que Sunyer té clar que el festival es fa bàsicament per al públic, amb la intenció militant “que el teatre arribi a més gent que la que compra les entrades”, sentencia el director de Temporada Alta.

Bona prova d'això és la inauguració. Sunyer sempre ha mirat de treure ferro a les inauguracions. Per això, s'atreveix a presentar espectacles petits a La Planeta com el One hit wonders de Sol Picó l'any passat o el Búfals de Pau Miró el 2008. Ara, en canvi, proposa una acció que convida tota la ciutat a gaudir-ne. Es tracta de la Cerimònia de foc, de la companyia Carabosse. Aquesta formació, que ja va ser el 2008 al Talladell de Fira Tàrrega, es proposa omplir de silenci i espelmes el Barri Vell de Girona tant pels carrerons com per l'entorn del riu. Més que un espectacle és una invitació a passejar, sol o en silenci, a un viatge contemplatiu que garanteix intensitat a través de l'espectacularitat de les seves instal·lacions i també amb olors i algun pessic de música o espai sonor molt seductor. Temporada Alta s'arrisca a la capritxosa meteorologia, però, en tot cas, proposa dues dates (divendres i dissabte vinent de quarts de nou del vespre a dos quarts d'onze). Quasi tan atractiu com aquells elements de foc cremant, és comprovar la paciència dels membres de la companyia a netejar i reposar les espelmes consumides al matí següent.

Fins a 40 espectacles vénen de fora de Catalunya: 11 són de companyies espanyoles (“tenim voluntat de mantenir una bona relació amb les comunitats autònomes”) i els altres 29, de la resta del món. Destaquen noms propis com Peter Brook (amb Marie-Hélène Estienne), que Sunyer defineix com “l'home que ha canviat el teatre a Europa al segle XX”. També el director de Cheek by Jowl, Declan Donellan, que presenta amb la seva companyia russa el Mesura per mesura de Shakespeare, “la més clarament política”. William Kentridge signa un veritable al·legat antiapartheid sud-africà amb Ubu i la comissió de la veritat. Thomas Ostermeier, un director que ha perdut presència a Catalunya (sobretot des que Rigola va deixar de dirigir el Lliure), signa una versió de la pel·lícula El matrimoni de Maria Braun. Entren a la carpeta de directors habituals noms com Claudio Tolcachir (Dinamo), la companyia de teatre polític mexicà Lagartijas Tiradas al Sol (Está escrita en sus campos) o el lituà Oskaras Korsunovas, que s'enfronta a un clàssic de Samuel Beckett: L'última cinta de Krapp.

Dins de la Connexió Flandes, destaca el retorn de Guy Cassiers, un dels directors flamencs més internacionals, que adapta a l'escena la novel·la Le sec et l'humide. de Jonathan Little. L'actor Josse de Pauw (que el 2012 va adaptar amb Cassiers El cor de les tenebres, de Joseph Conrad) a An old Monk. Gràcies al cicle, que té el suport del govern de Flandes, es presenta la companyia Berlin amb Perhaps all the dragons, un dispositiu escènic amb 30 pantalles que es converteixen en una instal·lació de format revolucionari. L'artista Albert Quesada, que ha desenvolupat la seva carrera professional a Brussel·les, també s'integra en aquest cicle. Per Sunyer, Flandes, amb unes dimensions similars a Catalunya, “és capaç de fer grans aportacions a la cultura dels últims 30 anys”.

Fabrice Murgia presenta Notre peur de n'être, un treball en què contrasta la hiperconnexió tecnològica dels ciutadans de la societat occidental amb la solitud extrema. Murgia visita el festival per tercera vegada, amb un nou exemple d'utilitzar els recursos expressius tecnològics per bastir un teatre en què es denuncia de forma incisiva les patologies del món actual. També Kokoro, de Lali Ayguadé, podria cabre sota el paraigua, tot i ser una de les coproduccions del festival amb autoria catalana, gràcies a la vinculació dels ballarins i la coreògrafa als teatres belgues.

Aquest serà el segon any sense els Propeller, la companyia internacional més fidel a Temporada Alta. La contrapartida vindrà el 2016, en què la companyia farà residència a Girona per mostrar una ambiciosa programació amb diferents títols, sempre de Shakespeare i mantenint el to desenfadat de sempre (amb els actors interpretant també els papers femenins).


Una tria internacional

Peter Brook, el pare

Peter Brook torna a Temporada Alta, amb el muntatge ‘The valley of astonishment'. És un habitual de Temporada Alta: , L'any passat va reposar ‘The suite'.

Ostermeier, de nou

El retorn de Thomas Ostermeier permet veure la seva adaptació del famós film ‘El matrimoni de Maria Braun'.

L'idil·li amb el tango

Tolcachir va estrenar a Avinyó el conte absurd de la quotidianitat de tres actrius i música en directe.

Càmeres, a escena

El director Fabrice Murgia manté la càmera enmig de l'acció per explorar la soledat en un mar de tecnologia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

Manel presenta ‘Per la bona gent’ enmig del deliri

Barcelona

Les clàssiques pors

Barcelona
Marta Nieto
Actriu

“Quan algú desapareix, no es tanca mai la ferida”

Barcelona

El barber que canta

cassà de la selva

No només escudella

Girona

Qui és Idrissa Diallo?

Barcelona

‘Nos défaites’ guanya el festival L’Alternativa

Barcelona
El malestar de la música
Crítica
cinema

El malestar de la música

Nova ruta ‘Caldes en temps de guerres’

Caldes de Malavella