La Borsa
Més valors
Economia

La libra que guiarà l’economia

La criptomoneda de Facebook planteja grans neguits als reguladors mundials per la seva pèrdua de protagonisme

La divisa virtual actuarà ‘de facto’ com un gran banc central mundial

La libra, la criptomoneda que, el 2020, volen posar en el mercat Facebook i els seus socis agrupats en l’Associació Libra, està cridada a ser la futura divisa mundial, amb el permís dels governs que, de moment, no la veuen de bon ull.

El gran poder de Facebook són les dades dels seus 2.700 milions d’usuaris d’arreu el món. Si a la informació en mans de la xarxa de Mark Zuckerberg hi sumem la de les 27 empreses que acompanyen Facebook –Visa, Mastercard, Mercado Pago, PayPal, PayU i Stripe (empreses de pagaments); Booking Holdings, eBay, Farfetch, Lyft, Soptify i Uber (tecnològiques i mercat web); Iliad i Vodafone (telecomunicacions); Anchorage, Bison Trails, Coinbase i Xapo (cadenes de blocs); Andreessen Horowitz, Breakthrough Initiatives, Ribbit Capital, Thrive Capital i Union Square Ventures (capital risc), i les organitzacions multilaterals, sense ànim de lucre o acadèmiques Creative Destruction Lab, Kiva, Mercy Corps i Women’s World Banking–, la potencial informació per relacionar és majúscula. Només Visa té emeses 3,3 bilions de targetes de crèdit a tot el món. A més, la previsió és que l’Associació Libra assoleixi els 100 membres el primer semestre del 2020.

La criptomoneda de Facebook(https://libra.org/es-LA/white-paper/?noredirect=es-419) utilitzarà la tecnologia de cadena de blocs, però no tindrà res a veure amb les altres criptomonedes. Libra no és del tot anònima com les altres monedes virtuals. “Els usuaris continuaran sent un número per al sistema. Mantindran el seu anonimat, però amb aquest número es relacionaran totes els dades que l’usuari generi, des de geolocalització a hàbits de comunicació, consum, mobilitat, pagaments, i un gran etcètera. Seran les dades massives portades al màxim exponent”, comenta Joan Torras, professor de finances de l’escola de negocis Eada.

Torras confirma que tampoc serà de codi obert, “almenys en principi i, per tant, el control de la cadena blocs estarà en mans dels socis fundadors, que seran els encarregats de validar les operacions”.

Per néixer, libra crearà una reserva, que s’anomena com la moneda virtual, “en què hi haurà tota una cistella de divises i de renda fixa governamental”, que serà la seva referència. “Se l’associarà a un valor en funció d’aquesta reserva, fet que evitarà l’especulació”, explica Torras, que es manifesta prudentment favorable a la nova divisa perquè, bàsicament, “farà entrar en el sistema financer persones ara excloses”. Una dada en aquest sentit: al voltant de 1.700 milions de persones al món no tenen cap compte bancari i paguen grans comissions per fer transferències.

Anonimat i frau.

D’altra banda, apunta Torras, “també pot ser una manera de posar fi al blanqueig de diners i als fraus, o com a mínim ho posarà molt més difícil, perquè per als socis de libra serà senzill posar noms i cognoms als números anònims, en cas que se’ls requereixi. Pot ser una manera de regularitzar les criptomonedes i acabar amb les operacions fraudulentes, perquè precisament aquest és dels avantatges que ofereix la tecnologia de cadena de blocs”.

Llavors, per què els govern tenen pànic a l’aparició de libra? “L’emissió d’una divisa no pot estar en mans d’una companyia privada perquè és un element intrínsec de la sobirania d’una país”, ha manifestat el ministre de Finances alemany, Olaf Scholz. I aquí trobem la pedra a la sabata. “La libra actuarà com a banc central i això no agrada gens”, afirma Torras. D’altra banda, tal com escriu a Project Syndicate Katharina Pistor, professora de llei comparativa a la Columbia Law School, “una fallida de libra requeriria una actuació a gran escala i la coordinació de tots els bancs centrals; per tant, per aquest risc massiu, els governs han d’aturar la libra”.

S’està anunciant “un sistema financer que no estarà sota el control de cap govern, i això els treu la capacitat d’intervenció en l’economia dels seus països”. “Per tant, si fa fallida, ningú no rescatarà la divisa virtual i tot caurà en cascada”, diu Torras. Les dimensions del projecte són espectaculars: si tenim en compte que quan parlem del bitcoin, la criptomoneda més coneguda però d’ús limitat, ens estem referint a una circulació d’uns 25.000 milions de dòlars en el món, la utilització de la libra, que es podrà intercanviar per béns i serveis reals només amb el mòbil, pot superar entre tres i sis vegades la població dels EUA.

Per Torras, l’aparició de la libra era “previsible”, però “no ara”. Afirma que “semblava difícil que empreses tan diferents com les de l’Associació Libra es posessin d’acord per abordar un projecte com aquest, que anul·la sistemes bancaris i governs”. Però aquí tenim la libra i ara caldrà esperar la negociació amb els governs. “El més raonable i sa –apunta Torras– seria que una autoritat supranacional regulés la seva reserva.”

La divisa de Facebook està disposada a situar en un nou estadi l’economia mundial. Vol néixer com un banc central mundial per si sol, que materialitza l’esperit amb què van néixer les criptomonedes: l’altruisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Èxit d’una vaga general històrica que atura mig país

Barcelona

Un 78% de les pimes aturen l’activitat

GIRONA

Nissan descarta aturar la producció i mantindrà la planta de la Zona Franca oberta durant la vaga del 18-O

barcelona

Menys hores, més productiu

barcelona

L’aeroport perd un 8% de viatgers al setembre

VILOBÍ D’ONYAR

El preu de l’assegurança del cotxe bat rècords durant l’any 2019

barcelona
Estats Units

L’FMI preveu el creixement més baix des de la crisi financera

anàlisi

Afligits, però hem de fer país

La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga

Barcelona