La Borsa
Més valors
Economia

editorial

Nova relació amb el plàstic

Caldria un canvi cultural per superar l’usar i llençar, i més que pensar en alternatives al plàstic, hauríem de consumir menys

La consciència de l’opinió pública, i en els àmbits de l’empresa i l’administració, sobre el greu problema que hem creat al voltant del plàstic, del seu residu, es manifesta reiteradament els darrers temps. Alhora, la llei de la UE amb tot el seu rigor ens vol encaminar cap a un futur en què el plàstic, en qualsevol mena de suport, vagi acompanyat dels epítets reciclable i reutilitzable. Certament, hem viscut molt còmodes d’ençà que, en la dècada dels cinquanta, es va inaugurar aquesta era dels polímers que tant ha contribuït a la progressió de la nostra civilització hipertecnològica. Tanmateix, la nostra perspicàcia per obtenir noves i insospitades funcionalitats al plàstic s’ha vist acompanyada d’una condemnable desídia per gestionar adequadament un residu que, semblantment al canvi climàtic, també es pot considerar una veritable crisi ambiental que cal combatre. De cara al futur, la indústria haurà de tractar de reduir en pes el plàstic que utilitza per al disseny dels seus objectes, que inevitablement hauran de tenir la virtut de la reciclabilitat. Així mateix, caldrà cercar alternatives al plàstic, com ara els materials biodegradables, perquè deixi de ser un dels principals agressors del medi, amb tristes materialitzacions, com ara els abocadors gegantins curulls de plàstic en totes les seves formes i les immenses illes de plàstic que naveguen a la deriva pels nostres oceans. D’altra banda, les administracions hauran de fer la passa per adoptar sistemes de gestió realment eficients, com els de dipòsit i retorn de l’envàs, que ofereixen prou incentius perquè la recollida del residu pugui reeixir.

A més,en el futur immediat caldrà tenir en compte figures impositives molt individualitzades, en què qui generi més residu de plàstic pagui més que qui tingui cura per no generar més brossa. Però el més important seria arribar a un canvi civilitzador pregon, un abandonament de la cultura de l’usar i llençar, en què, més que pensar a cercar alternatives biodegradables, un nou residu de fet, tinguem consciència que cal consumir menys. Els països desenvolupats, que no han estalviat supèrbia per dir a tot els altres com s’havien de fer les coses per tenir un món més net, hauran de bandejar d’una vegada actituds hipòcrites, com ara exportar deixalles de plàstic als abocadors de països asiàtics, en una trista i lamentable pràctica d’imperialisme de la brossa .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ryanair no tancarà la base de Girona

Vilobí d’Onyar

Cinquanta empreses tornen a Catalunya entre gener i juny després de traslladar la seu social el 2017 o 2018

Barcelona

Capital Cell mobilitza 11,6 milions

Barcelona
Descompte de la millora macro

Descompte de la millora macro

Societat

Ocupació del 90% al Pirineu de Lleida per al gran inici de temporada

Economia

L’empresa Concom dissenya una gran planta solar al Japó

La despesa social és sostenible tal com ara l’entenem?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. roca editorial

Perfil dels membres del consell d’administració

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF i membre de la junta del CEC i ACCID

Més esforç en transferència de tecnologia

Emprenedora