La Borsa
Més valors
Economia

MÒNICA ROCA

VICEPRESIDENTA PRIMERA I FUTURA PRESIDENTA DE CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

“És molt greu que l’Estat no inverteixi els recursos pactats amb Catalunya”

L’escenari de la majoria absoluta a la Cambra era el més desitjat però no el més esperat
La inversió estrangera a Catalunya ha de potenciar-se
Fins ara, en la Cambra només pesaven les grans empreses; les pimes no hi estaven gens representades
Farem campanya perquè es paguin els impostos a Catalunya
Consultarem a l’empresari si vol que treballem per la independència

La vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, que aglutina 425.000 empreses, diu que és “molt greu” que l’Estat no faci les inversions a Catalunya quan ja estaven pactades prèviament. Posa un èmfasi concret en les infraestructures que hi ha pendents.

Pensava que Eines de País obtindria la majoria absoluta en la Cambra de Comerç de Barcelona?
Lluitàvem per treure la majoria absoluta, però és evident que ens vam posar diferents escenaris possibles. El de la majoria absoluta era un dels escenaris; era el més desitjat, però no el més esperat. Potser no ens ho esperàvem, però era una possibilitat en què treballàvem per si es donava.
Considera que aquesta victòria és la millor notícia dels darrers temps per a l’independentisme?
Després de l’1-O del 2017, segurament ha estat una de les millors notícies.
Quin ha estat el secret?
Crec que han estat diversos secrets. Un, que tothom independentista anava a totes al marge de la seva afinitat política. Crec que això és el que demana ara mateix la societat. Eines de País ha estat un exemple molt clar de la victòria per anar units. També hi hagut una divulgació per part de l’ANC, que cal reconèixer. El nostre objectiu era també fer-nos propers als empresaris. I això ho mantindrem els pròxim quatre anys.
Creu que estaven ben representades les pimes fins ara en les entitats camerals?
No. Des del primer moment, hem dit que la petita i mitjana empresa no hi estava ben representada. Pensem que és la que més necessita d’una cambra. Ha estat un dels plats forts de la nostra candidatura. I això no vol dir que oblidarem la gran empresa, perquè també té la seva rellevància. La gran empresa dona peu a altres pimes al voltant seu. Més d’un 99% del teixit empresarial català és pime. I si no parlem de número d’empreses, perquè algú pot dir que no és una bona manera de mesurar el teixit empresarial, les pimes tenen més d’un 70% de representativitat.
Abans d’acabar l’any com haurà canviat la Cambra?
La gent parla de la Cambra. Això ja és un canvi. Hem fet una regeneració d’edat i de gènere, que també són claus. Treballem per potenciar al màxim l’economia catalana i l’empresariat català. Un dels grans actius de la Cambra és el seu gabinet d’estudis. Ja hem començat a fer-ne i n’han sortit diversos. Cada tres mesos, volem presentar-ne un. Un altre aspecte són les consultes. Malgrat que hem multiplicat per vint la participació les passades eleccions, som conscients que només ens va votar el 4,5% del cens. A partir de l’octubre, arrencarem amb la idea de fer una consulta cada setmana per saber què pensa l’empresariat. Serà un sistema fàcil i àgil.
Tenen pensat de tornar a implantar la quota cameral?
Ara mateix, la Cambra té un pressupost de 20 milions d’euros anuals. Molts dels departaments s’autofinancen. És veritat que tenim el finançament de les 14 empreses (cadires de plata), però això no ens agrada, perquè pensem que el 100% del ple ha d’estar sotmès a votació. És un percentatge que representa al voltant del 5% del pressupost. Creiem que no es pot demanar a una empresa cap quota sense haver vist o saber abans què oferirà la Cambra. Ens agradaria arribar a un model en què les empreses estiguessin contentes de contribuir al finançament cameral. Encara no puc dir ni quan ni com es farà, però no volem reintroduir cap quota perquè no podem justificar-la. El pressupost és petit. La Cambra de Milà, una altra cambra europea, mou uns 70 milions d’euros. És veritat que gaudeix de pressupost públic i nosaltres, no.
Creu que la nova llei de cambres es podrà aprovar aviat?
De moment, hi ha un primer esborrany, que ja existia, però ni a nosaltres ni a la mateixa conselleria d’Empresa no ens agrada. Estem heretant una cosa que existeix, però que té moltes esmenes. Crec que cal començar de zero i fer una bona llei. Formalment, començarem al setembre, però crec que encara trigarà.
La Cambra ha de ser un gran paraigua de protecció per si un dia hi ha una desconnexió de l’Estat?
Hi ha dades que asseguren que l’empresariat és independentista i que ho és més que altres sectors de la societat. Hi ha un estudi que diu que com més estatus econòmic i formació educativa es tenen, més independentista s’és. L’empresari és educat i amb un nivell econòmic relativament solvent, per tant, estaria segurament molt per sobre del 50% a favor de la independència. Des de la Cambra, també farem estudis que vagin en aquesta línia. D’una banda, hi ha el tema de servir com a paraigua. L’empresariat pot ser independentista, però, d’altra banda, també té una responsabilitat i, per tant, pot tenir por, perquè algunes decisions afectin l’estabilitat de l’empresa. Pensem que si podem fer de paraigua, de protecció, de l’empresariat, podrem ajudar molt. Però, primer, hem de saber què pensen els empresaris. Fins ara, hi havia declaracions de la Cambra que no eren representatives de tot l’empresariat. Quan l’entitat va dir que el procés era un desastre perquè afectava l’economia catalana, era l’opinió de les quatre grans empreses, no de tot el teixit empresarial català o de les 425.000 empreses que representem.
Té pensada la resposta a la pregunta concreta de si vostè es favorable que Catalunya sigui un nou estat d’Europa?
Des de la primera roda de premsa, vam dir que consultaríem els empresaris per saber si volien que treballéssim activament per la proclamació d’un estat propi. El que segur que hem de fer com a Cambra és anunciar què vol l’empresariat. Una altra cosa és que nosaltres treballem activament perquè això passi. I això ho volem referendar.
Vostès van dir que retirarien la medalla d’honor que l’expresident Miquel Valls va lliurar al responsable d’operacions de la Guàrdia Civil l’1-O. S’està avançant?
S’ha avançat. És al damunt de la taula des del primer comitè executiu. Públicament, hem dit, i ho seguirem dient, que aquesta decisió no ens va semblar bé. Una altra cosa és que, tècnicament, puguem recuperar la medalla. La manera de funcionar és que el president proposa al comitè executiu i, si aquest ho aprova, es fa una proposta per fer la votació en el ple. L’antic president no ho va fer així. Nosaltres sotmetrem al ple qualsevol canvi de gran importància. No pot ser que una medalla es doni només per la voluntat d’un president o d’un comitè executiu. Com a mínim, intentarem que una cosa així no torni a passar més.
Què diu la Cambra sobre la denúncia de Foment del Treball a l’ANC per la campanya de consum responsable?
A la gent li agrada molt fer demagògia. Estem cansats de veure campanyes de boicot contra Catalunya perquè ara l’ANC faci una campanya, que no està enfocada en absolut a fer cap boicot, i se la critiqui per anar contra algunes empreses. El president, Joan Canadell, ho va explicar molt bé fa un temps: qualsevol col·lectiu pot tenir una base de dades d’empreses amb alguna afinitat. Aquí, l’únic que s’està fent és dir que aquestes empreses són socialment o estratègicament responsables. En aquesta campanya, s’estan potenciant empreses de proximitat, amb respecte pels treballadors, amb respecte pel medi ambient. I també es valoren les firmes que respecten el sentit de país. Això no vol dir que s’estigui boicotejant les que no apostin per la proximitat. L’ANC fa una base de dades que té una sèrie de característiques; qui vol la fa servir i qui no, no la fa servir. Aquesta llista no diu que no vagis a comprar a una empresa determinada. No hi ha cap llista en negatiu. Només hi ha una llista d’empreses, en positiu, que compleixen una sèrie de requisits. És ben normal.
La relació que teniu amb Pimec, Foment del Treball, Fira de Barcelona i Cercle d’Economia és cordial?
És supercordial. Estem anant a veure els 60 membres del ple de la Cambra. Amb tots hem tingut molt bona rebuda. El que posem per davant és potenciar l’economia a Catalunya i l’empresariat d’aquest país. Amb aquest discurs, tothom hi està d’acord. El fet que pensem que la millor manera d’arribar-hi és tenir un estat propi, aquí és on discrepem. Estem aquí no per portar Catalunya a la independència, sinó per demostrar, si els números ens avalen, que la millor manera de desenvolupar el màxim potencial econòmic és a través d’un estat popi. Amb el Cercle Català de Negocis tenim molt bona relació, però amb la Pimec també, perquè representa moltes coses en què coincidim. Els dos membres de Foment que són al ple són dues persones fantàstiques amb qui ens hem entès perfectament.
Els empresaris catalans on haurien de pagar els impostos?
Ara, farem difusió per facilitar i informar els empresaris que vulguin pagar a través de la Hisenda Catalana. L’empresariat ha de saber que es poden pagar impostos a través de les institucions catalanes i que fer-ho és totalment legal. També explicarem com s’haurà de fer, perquè tampoc és fàcil.
Creu que algun dia es podrà resoldre el dèficit fiscal que Catalunya té de l’Estat espanyol?
Sembla que, gràcies a l’impuls que aquesta candidatura en aquest sentit, hi hagi una mica més de moviment. No només per part nostra, sinó també des de Foment del Treball, posant damunt la taula molts recursos pendents en infraestructures. A finals d’octubre, presentarem l’estudi dels costos d’oportunitats, és a dir, explicarem el que puja tot allò que l’Estat espanyol no ha invertit, en aquest cas en infraestructures. També es podria aplicar a altres camps i sectors. Estem parlant del que hauria haver invertit que ja estava pactat. Ja no parlem del que seria just o el que ens semblaria correcte d’acord amb allò que generem. És molt greu que l’Estat no traspassi a Catalunya la inversió que ja està pactada. Serà molt bo saber quin efecte ha tingut aquest dèficit en l’economia catalana en no haver-se invertit allò que s’havia d’aportar.
Quan passi a ser la presidenta de la Cambra dintre de dos anys, li pot representar una pressió afegida al fet de ser la primera presidenta d’aquesta entitat?
Tinc molta experiència. Sempre m’he mogut en el camp tecnològic i estic en el sector de l’espai, que és el més masculinitzat que un es pugui imaginar. A més, vaig arribar a l’Agencia Espacial Europea amb 25 anys. Allà, la mitjana d’edat era de 50 a 60. Fa molts anys que suporto aquesta pressió. No m’impressiona ni em treu la son. La pressió vindrà per ser president, o presidenta, de la Cambra de Comerç. Els canvis sempre porten rebomboris. L’arribada de Joan Canadell ha comportant canvis i aire fresc.
Hi haurà algun punt en què farà més èmfasi que ara quan sigui presidenta?
Les grans decisions les prenem de forma col·legiada. Totes estan consensuades. Ja vam dir, des del primer dia, que no seríem una candidatura presidencialista.
La internacionalització i les inversions estrangeres seran punts estratègiques per a l’entitat?
Catalunya és internacional. Estem en un món globalitzat. També hem fet una comissió sobre la internacionalització. Barcelona està de moda. I això ho hem d’aprofitar. Reivindiquem inversió estrangera de qualitat.
Li preocupa la fugida de talent?
I tant. Abans, m’havia queixat que les universitats eren una mica endogàmiques, comparades amb les dels EUA. El problema, ara, és que el qui marxa ja no torna. És molt bo anar-se’n fora a formar-se, però has de donar els mitjans perquè aquesta persona pugui tornar. Hem de promoure la recuperació de talent.
Després d’estar deu anys treballant a Europa li va ser difícil tornar?
Una de les meves possibilitats era tornar a la universitat. Però, de seguida, vaig veure que no funcionaria. Va ser difícil tornar. Però, un cop aquí, vaig crear la meva empresa. Va ser la manera de tornar. Aquí, no es feia allò en què m’havia especialitzat. Però tenia claríssim que tornaria.
De jove, vostè volia ser astronauta, oi?
Sí. Des que era petita, volia ser astronauta. Vaig fer tota la carrera pensant en això. També vaig fer submarinisme, vaig pilotar, etc. amb la idea de reforçar ser astronauta. Llavors, vaig veure que les coses van canviant i amb la nacionalitat espanyola no vaig tenir aquesta possibilitat. Ser astronauta és una cosa molt restringida. Però soc feliç dedicant-me a l’espai.
Què fa l’empresa IsardSat?
És una firma de 30 professionals que factura dos milions d’euros. Ens dediquem a processar dades de satèl·lits. Ara, hem creat una marca que es diu Lobelia.earth per apropar-nos a la mitigació, la previsió i els efectes del canvi climàtic.

Obsessionada amb l’espai

R.R.

Mònica Roca és enginyera de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya. Fundadora, el 2006, i directora del grup d’empreses IsardSat, amb seus a Catalunya, Anglaterra i Polònia, la firma es dedica a la recerca i el processament de dades de satèl·lits en l’àmbit de l’observació de la Terra. Del 1994 al 2003, va treballar al centre Estec, a Noordwijk (Holanda), de l’Agència Espacial Europea (ESA), on va exercir com a responsable del sistema del radar altímetre a bord del satèl·lit europeu Envisat.

Mònica Roca sempre ha volgut ser astronauta. Fins i tot es va formar i segueix practicant submarinisme i pilotatge de vols. Com a afecció, li agrada la muntanya, tant fer esquí com pujar-les. “Aquest estiu, pujarem uns cims al Marroc i al Pirineu”, assegura entusiasmada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Seat torna a batre un rècord en vendes el 2019

Barcelona

Les pimes creen el 72% de l’ocupació a Catalunya

Barcelona

La històrica Jocavi d’Arbúcies tanca les portes

arbúcies

Ryanair no tancarà la base de Girona

Vilobí d’Onyar

Cinquanta empreses tornen a Catalunya entre gener i juny després de traslladar la seu social el 2017 o 2018

Barcelona

Capital Cell mobilitza 11,6 milions

Barcelona
Descompte de la millora macro

Descompte de la millora macro

Societat

Ocupació del 90% al Pirineu de Lleida per al gran inici de temporada

Economia

L’empresa Concom dissenya una gran planta solar al Japó