La Borsa
Més valors
Economia

PALAFRUGELL

El suro, la bellesa del litoral i un gran escriptor

Les nombroses propostes culturals encapçalades per la figura de Pla i la indústria del suro són els grans reclams de Palafrugell

De Calella a Aigua Xelida, la natura i el paisatge enganxen tots els visitants

El far de Sant Sebastià ofereix una gran vista panoràmica
El mercat dels diumenges al matí a Palafrugell és molt reconegut

Palafrugell va veure néixer i va gaudir de molt a prop un dels millors escriptors catalans de tots els temps, Josep Pla. A través de la seva observació i excel·lent capacitat de descripció, el palafrugellenc il·lustre va plasmar en paraules un bon grapat de racons de tot el món, i com és natural, la seva terra natal en va ser un capítol ben destacat. I és que Pla va establir la seva residència habitual a Llofriu, des d’on va veure com el fenomen del turisme es consolidava i s’expandia també a l’entorn de Palafrugell i la seva costa. I és que la població del Baix Empordà concentra en el dia d’avui una gran activitat durant tot l’any a través d’un nucli d’interior que forma una ciutat de més de vint mil habitants, però en els mesos d’estiu la població es multiplica atreta pels grans atractius que el litoral del municipi ofereix als visitants. Punts com Calella, cap Roig o les petites cales enmig d’un entorn natural privilegiat són un reclam al qual és difícil resistir-se.

La zona va començar a cridar l’atenció dels estiuejants a principis del segle XX, primer a través de les famílies adinerades de Palafrugell que tenien empreses dedicades al suro i després amb l’arribada de les classes benestants barcelonines. Aquest moviment de gent cap al litoral va provocar un primer intent de la Generalitat republicana de convertir la costa de Palafrugell en un entorn protegit però que també fos capaç d’atraure turisme. Els plans van quedar frenats amb la Guerra Civil, i no va ser fins als anys seixanta que, amb l’inici de la recuperació econòmica del gruix de la població, el territori del litoral palafrugellenc es va massificar i això va comportar un abús urbanístic. A aquesta situació s’hi ha intentat posar fre en les últimes dècades i si bé és cert que s’han pogut aturar alguns disbarats, també és cert que d’altres han tirat endavant.

De cap Roig a Tamariu

El turó de cap Roig obre pel sud el litoral de la costa del municipi de Palafrugell i, sens dubte, és un dels grans centres d’atenció turística durant els mesos d’estiu, ja que al castell i als jardins botànics s’hi celebra cada any –enguany acaba el 21 d’agost– un dels festivals de música més reconeguts del sud d’Europa. L’emplaçament té l’origen a finals dels anys vint, quan el matrimoni format per l’aristòcrata rus Nicholas Woevodsky i la noble anglesa Dorothy Webster van arribar a la Costa Brava buscant intimitat, i la van trobar. A més, al turó de cap Roig i en ple balcó al Mediterrani hi van comprar un seguit de terres que acabarien convertint en l’actual castell i jardins de Cap Roig. Des d’aquest punt i en direcció nord es divisen els principals nuclis marítims agregats de Palafrugell que suposen el gran atractiu turístic del municipi: des de Calella fins a Llafranc, i acabant per Tamariu, amb la bonica Aigua Xelida fent frontera amb els veïns de Begur.

A Calella de Palafrugell precisament és on cada any té lloc un altre dels esdeveniments de l’estiu que omplen de gom a gom aquesta platja: la cantada d’havaneres. Tal com s’explica en el Quadern de la Revista de Girona dedicat a Palafrugell i escrit per Xavier Febrés, aquesta trobada va començar el 1966 amb un acte per destacar la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, i després de l’èxit aconseguit, la iniciativa es va anar repetint fins a assolir el reconeixement multitudinari que té avui dia, en què se celebra el primer dissabte de juliol. I és que la cantada de Calella de Palafrugell ha servit també de gran altaveu d’aquest gènere musical que barreja diversos estils als ritmes de la música cubana i que a Catalunya es cantava de manera popular i principalment a les tavernes de pescadors. Encara al litoral, el far de Sant Sebastià ha evolucionat des dels seus orígens de punt de celebracions populars dels habitants de la zona, a un punt ineludible per aconseguir les millors vistes del litoral. A l’edifici, a més, hi podem trobar un local preparat per celebrar-hi grans esdeveniments com per exemple batejos o casaments, així com un dels restaurants de cuina japonesa més reconeguts de Catalunya. A l’interior, el nucli més destacat és Llofriu, conegut principalment perquè hi trobem el mas Pla, lloc de residència i punt habitual de creació de Josep Pla.

Propostes a dojo

L’estiu a Palafrugell és intens, però els encants turístics del municipi s’adapten i s’estiren al llarg de tot l’any. I és que, més enllà de l’encant natural dels seus paisatges i les seves platges, l’oferta cultural a través dels seus museus i de les diverses activitats que s’organitzen és d’allò més extensa. A la Fundació Josep Pla es pot aprofundir i conèixer molt més a fons la figura del gran escriptor palafrugellenc, sigui consultant la seva extensa biblioteca o participant en alguna de les experiències vinculades amb Pla que ofereix la fundació. Si Palafrugell és conegut per Josep Pla, també ho és pel suro, l’activitat econòmica que va revitalitzar la comarca empordanesa a finals del segle XVIII i sobretot a principis del XIX. La història d’aquest producte i les peculiaritats de l’ofici de taper es poden conèixer al Museu del Suro.

Una altra proposta que està consolidada a Palafrugell són els intensos diumenges al matí, marcats per una gran activitat comercial al centre de la població i per la celebració del mercat setmanal. El carrer Pi i Margall s’omple de vida i entre les nombroses parades que s’hi instal·len hi podem trobar productes de primera qualitat com ara fruites i verdures, carn, peix o productes tèxtils. Un cop al centre de Palafrugell, és un bon moment per perdre’s pels seus carrers i conèixer punts d’interès com ara la plaça Nova, el Centre Fraternal o els diversos restaurants que hi trobem.

FITXA

Habitants: 22.860 Extensió: 26,88 km² Hotels: 32 Places hoteleres: 1.427 Hotels a Calella: 8 Hotels a Llafranc: 12 Hotels a Tamariu: 4 Hotels a Palafrugell: 7 Hotels a Llofriu: 0 Apartaments: 2.043 habitatges d’ús turístic Càmpings: 4 Places de càmping: 4.752 Cases rurals: 2 Establiments de restauració: 120 restaurants: 50 a Palafrugell, 30 a Calella, 22 a Llafranc, 14 a Tamariu i 4 a Llofriu Llocs d’interès: diversos nuclis i platges del municipi, cap Roig, far de Sant Sebastià, Museu del Suro, Fundació Josep Pla Activitats i dates destacades: vespres a la plaça Nova, mercat dels diumenges, rutes a peu en què destaca el camí de ronda, esports aquàtics...
ANNA AGUILÓ

“Pla descriu una bona part del món”

Què suposa la figura de Josep Pla per a Palafrugell?
Josep Pla és una figura principal de la cultura catalana del segle XX, i per tant per a Palafrugell, que és la seva vila natal, és un personatge molt important perquè no hi ha cap altre palafrugellenc il·lustre com ell.
Moltes poblacions han apostat pel turisme literari. A Palafrugell quin pes té aquest turisme?
La nostra experiència en aquest tipus de turisme ve de lluny. Som una entitat pionera en la difusió del patrimoni literari; per tant, la tasca de donar a conèixer llocs vinculats amb Palafrugell i Josep Pla fa temps que la fem. En concret, des del 1993, quan vam dissenyar la primera ruta Josep Pla. Hem d’anar amb compte a parlar de fenomen turístic perquè parlem d’un corrent artístic i potser dels més elitistes, ja que els índexs de lectura no tenen xifres gaire bones. Com a activitat que oferim sí que és cert que la feina que fa temps que fem ha tingut èxit i tenim una bona resposta del públic a qui li interessa l’obra de Pla.
Per a una persona amant de Pla, acostar-se a la seva obra i a la fundació pot ser una bona manera de conèixer Palafrugell i tot l’Empordà, no?
Sí, i una bona part del món fins i tot. Si parlem de Pla, ho fem d’un escriptor que el que fa és descriure a partir de la seva mirada subjectiva tot el que coneix. Té una gran capacitat de descripció i ho fa evident en la seva obra. La seva observació ens permet trobar un munt de referències de molts llocs.
Entre les activitats que ofereix la fundació, quines podríem destacar per a aquest estiu?
Tenim un programa que es diu Josep Pla, cuina i paisatge, que el que fa és sumar una de les rutes literàries que fem, perquè en tenim diverses, amb un àpat de cuina tradicional empordanesa. A l’estiu, cada setmana en fem una i també ho complementem amb altres activitats, com ara les trobades que anomenem Vermuts literaris o altres rutes més específiques. Tenim la ruta Josep Pla a Cap Roig, o la ruta Josep pla a Ullastret. Són itineraris dissenyats per encàrrec, perquè una entitat o associació detecta que Pla és molt present o té molts textos vinculats a la seva temàtica i ens demana que dissenyem una ruta expressament.
Què diria Josep Pla de l’estat actual de la Costa Brava amb l’impacte del turisme?
El que diria em nego a contestar-ho perquè ni jo sé què puc dir o no d’aquí a uns anys. Ara bé, si ens remetem a les seves opinions en l’època que va viure, Pla ja s’escandalitzava del que s’estava fent aleshores. Per exemple, trobava terrible que a Llafranc s’hi construís un port perquè espatllava la platja. Si pensava coses com aquesta, crec que ens podem fer una idea de com valoraria tot el que ha vingut al darrere. Que s’ha sobreexplotat la zona és evident.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nissan descarta aturar la producció i mantindrà la planta de la Zona Franca oberta durant la vaga del 18-O

barcelona

Menys hores, més productiu

barcelona

L’aeroport perd un 8% de viatgers al setembre

VILOBÍ D’ONYAR

El preu de l’assegurança del cotxe bat rècords durant l’any 2019

barcelona
Estats Units

L’FMI preveu el creixement més baix des de la crisi financera

anàlisi

Afligits, però hem de fer país

La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga

Barcelona

Els promotors lamenten la “frenada”en la construcció d’habitatges a Barcelona

Barcelona

El sistema de pensions austríac afavoreix la mobilitat laboral

Barcelona