La Borsa
Més valors
Economia

Una renda bàsica que sufragarien els més rics

Els economistes Oriol Amat i Xavier Ferràs proposen, en un estudi, que les grans corporacions tecnològiques paguin els efectes de la creixent desigualtat social

Apareixerà una classe inútil sense opció de treballar per la robotització
xavier ferràs
economista

Les previsions que auguren que en 30 anys qualsevol ocupació podrà ser feta per un algoritme fan preveure un creixement exponencial de la desigualtat social.

Jordi Serrano, fundador del laboratori d’idees Futureforwork, creat justament per estudiar la transformació que ve en el mercat de treball, creu que hi haurà un gros important de la població que s’hi adaptarà perfectament i tindrà capacitats per assumir la nova realitat, però quedarà una bossa de gent abocada a competir directament amb aquesta automatització i que quedarà exclosa del sistema. El fenomen arriba al punt que l’economista Xavier Ferràs, professor del departament de direcció d’operacions, innovació i ciència de dades d’Esade, en la conferència que va impartir en el darrer Fòrum Amec parlava de l’aparició d’una nova classe social (formada principalment per les classes mitjanes) i que ja comença a classificar-se com la classe inútil, perquè l’automatització del treball no els permetrà accedir a un lloc de feina i, per tant, tenen el risc de caure en la misèria absoluta.

Sense haver d’anar tan lluny, ara, els índexs de pobresa segueixen creixent i evidenciant que el conjunt de polítiques contra la pobresa s’han demostrat insuficient. Segons les darreres dades de l’Idescat, hi ha un 20% de persones en risc de pobresa després de les ajudes socials, de què un 5% (376.740 persones) es troben en privació material severa. Per tot plegat, els darrers anys, cada cop són més nombroses les veus que parlen de la renda bàsica universal (RBU) (una assignació pública monetària incondicional) com una mesura per redimir la desigualtat que vindrà. La mesura és un programa de benestar social segons què tot ciutadà, independentment de la seva situació laboral i de qualsevol altra renda o patrimoni, rep una renda de manera periòdica. La mesura garantiria pobresa zero, en termes estadístics, per a tota la ciutadania.

A casa nostra, els economistes Xavier Ferràs i Oriol Amat han publicat l’estudi Renda bàsica universal. Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social, justament per contribuir a la reflexió sobre la viabilitat de la mesura. “No és aplicable a curt termini, perquè no es pot pagar, però sí que ho acabarà sent a llarg termini”, explica Ferràs.

L’anàlisi proposa que la quantitat de renda bàsica per als majors de 18 anys seria de 7.968 euros anuals (664 euros mensuals). Aquesta quantitat s’extreu de l’indicador de la renda de suficiència de Catalunya l’any 2010, l’import que seguia vigent el 2018, quan es va elaborar l’estudi.

A partir d’aquestes xifres, l’estudi han fet càlculs i conclou que el cost de tirar endavant una renda bàsica universal a Catalunya arribaria als 52.899 milions d’euros, però amb una ambiciosa reforma fiscal, focalitzada en les rendes altes, es podria reduir fins als 7.700 milions d’euros, el que vindria a ser 3,5% del PIB català. Aquesta despesa superaria el pressupost que la Generalitat inverteix en educació (en l’últim pressupost aprovat de la Generalitat, van ser 4.771 milions d’euros) i a prop dels que dedica a salut (8.750 milions d’euros).

La proposta, doncs, és que la RBU es financiï amb un increment de la fiscalitat, que passaria a un tipus únic nominal del 49,57%.

“Les persones amb rendes més baixes tributarien menys; en canvi, la resta dels contribuents o quedarien igual, o veurien augmentada la seva tributació en l’IRPF”, explica l’estudi.

Amb la implantació de la RBU se suprimirien les prestacions (família, habitatge, exclusió social, pensions orfes, Lismi, beques, pensions i atur) i també s’acabaria amb els mínims personals, la compensació entre rendiments, les reduccions de l’IRPF per plans de pensions, rendiments del treball i totes les deduccions de la quota (habitatge, incentius, etc.), que només a Catalunya puja 30.619 milions.

Ara bé, a part de l’increment de tributació per al segment de població més rica, els autors proposen finançar al voltant d’uns 7.000 milions d’euros del cost de la RBU amb diverses mesures addicionals, com ara la reducció de l’economia submergida en 10 punts per situar-la en la mitjana de la Unió Europea, un nou tipus d’impost sobre societats especialment per a les grans corporacions digitals, a més d’un impost de transaccions financeres, entre d’altres

L’estudi dels economistes catalans recull exemples d’experiments de rendes bàsiques en diferents estats dels EUA on ha disminuït la pobresa, han millorat la salut i el rendiment escolar i s’ha reduït la delinqüència, el consum de drogues i l’alcohol

Ara bé, la mesura també ha tingut efectes negatius, com ara que s’ha produït efecte crida i, en el mercat de treball, alguns col·lectius han reduït les hores de treball, alhora que els aturats han trigat més a trobar feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Assolit el superàvit en exportacions agroalimentàries

barcelona

Creix l’allotjament turístic il·legal

girona

Els botiguers d’Olot ja tenen una aplicació per digitalitzar el negoci

Olot

Eliminalia llança una ampliació de capital de 5 milions d’euros

barcelona

Els sindicats denuncien que Ryanair aplica uns “serveis mínims del 100%” en la primera jornada de vaga de pilots

Barcelona

L’OCDE rebaixa el creixement mundial al nivell més baix des de la crisi financera

Brussel·les
economia

La Fira de Sant Miquel de Lleida manté l’aposta per la innovació

Acord per formar inversors privats

Girona

Les grans empreses gironines preveuen facturar un 7% més

GIRONA