La Borsa
Més valors
Economia

L’ESCALA

“Si busques un lloc verge, aquest lloc es diu l’Escala”

El 1957 el fotògraf anglès Vernon Richards, que treballava per una agència de viatges de Londres, arriba a la població buscant espais únics per portar clients que volien un turisme diferent

del que aquells moments ja s’oferia

L’Escala havia estat un poble majoritàriament de pescadors
Aposten per la recuperació del patrimoni i el turisme literari

L’Escala està de moda, “té prestigi i es veu com una destinació de qualitat”. Així la defineix la regidora de Promoció Econòmica i Turística de l’Escala, Marta Rodeja, que assegura que des del municipi s’aposta pel turisme de qualitat, cultural, gastronòmic i l’esportiu. El principal turista que té l’Escala és el català i el francès, però també el provinent de l’Estat espanyol, el belga, l’holandès, l’anglès i “de mica en mica està creixent l’americà”.

Però el turisme a l’Escala va començar a partir de l’arribada del fotògraf anglès Vernon Richards, que treballava per una agència de viatges de Londres. Richards va arribar a l’Escala el 1957 buscant espais verges on poder portar clients que volien un turisme diferent del que en aquells moments s’oferia a la Riviera francesa i italiana. “Era gent que fugia dels llocs massificats”, explica Lurdes Boix, historiadora i directora del Museu de l’Escala.

Per vendre l’Escala, Richards i l’agència van publicar un fullet en anglès (que encara es conserva al museu) en el qual deia: “Si busques un lloc encara verge, aquest lloc és a la Costa Brava i es diu l’Escala.” I els explicava que s’allotjarien en cases de pescadors i menjarien la cuina que feien ells (el tradicional suquet i la paella de Ca la Neus) i que anirien en barca, veurien les famoses sardanes i a la platja del poble es banyarien i a la nit veurien “un espectacle meravellós: una munió de barques (les teranyines) i pescadors que surten a pescar. I a les deu del matí, els continuava explicant Richards, quan les barques tornen de pescar podreu veure la subhasta del peix a la Riba i després quan els pescadors van a les tavernes a esmorzar els podreu sentir cantar. I també deia, i això em va impressionar molt, que tot això no ho feien com a espectacle sinó que era la seva feina quotidiana i és autèntic”, comenta la historiadora.

I això que deia Richards als seus clients era cert. A l’Escala entre un 85% i un 90% dels homes es dedicaven a la pesca. Les dones dels pescadors treballaven a les fàbriques d’anxoves, que a l’Escala n’hi havia hagut de 7 a 10, segons l’època. El 1957 també hi havia masos que treballaven la terra i tenien ramats i una part petita de la població es dedicava als serveis.

L’estàtua d’Asclepi

Quan es fan els descobriments i es comença a excavar la ciutat (1908) i un any més tard apareix l’estàtua grega d’Asclepi (anomenat Esculapi) “es desencadenen uns grups culturals com ara el Centre Excursionista de Catalunya, que el mateix any visita les ruïnes, o el de l’Ateneu Enciclopèdic i Popular de Barcelona, que fa la visita un any més tard. Aquesta gent ens va venir a visitar en vaixell, un vaixell immens que es va ancorar davant la platja de l’Escala i traslladaven els seus membres fins a les ruïnes amb barquetes”, assegura Boix, que comenta que quan l’Ajuntament va saber que hi anava el vaixell de l’Ateneu Enciclopèdic van recollir diners entre la població per llogar una cobla de sardanes i rebre els nous visitants, que evidentment dinaven a la fonda local. A les actes que hi ha al museu “ja es veu que diu que ens ve a veure gent i tenim un poble bonic i els oferim sardanes”.

El 1910 (Lurdes Boix creu que podria ser el mateix dia de l’arribada del vaixell de l’Ateneu Enciclopèdic) es va inaugurar un petit museu local, abans del d’Empúries, “perquè aquí al poble hi havia com una comissió cultural d’experts que era com la mà dreta de l’arquitecte Puig i Cadafalch que va comandar el projecte arqueològic d’Empúries. Cadafalch deixa Emili Gandia com a encarregat de les excavacions. Se sap que Gandia primer s’hostatjava a la Fonda Sureda de l’Escala (a principi del segle XX) i “va cada dia a Empúries i es fa portar amb carro o cotxe”. Però el 1914 Puig i Cadafalch fa restaurar el museu d’Empúries que era l’antic convent dels servites i aleshores Gandia ja passa a viure allà enmig de les ruïnes.

El primer hotel

El primer hotel de l’Escala es va obrir el 1919, el Villa Teresita. El va construir en Josep Paradís (l’avi Gambó). Va fer un hotelet en una vinya vella d’Empúries, davant de mar –el que és ara l’hotel Empúries– i el va construir perquè comencen a sovintejar els turistes culturals atrets pel jaciment arqueològic d’Empúries. En aquells moments a l’Escala ja hi havia un parell o tres de fondes que feien una mica d’hostal. Una d’aquestes, la fonda Can Gelada, “on anava Josep Pla” que després canvia de nom pel d’àvia Neus o l’àvia “Nieves” com li deien els veïns de l’Escala.

“En Richards va continuar anant a l’Escala fins a l’any 1961, quan es va traslladar el port a la Clota”, manté la historiadora, que assegura que en aquell moment Richards va vaticinar que el canvi portaria la mort de l’Escala “perquè li van matar l’essència” malgrat que molts pescadors ja hi estaven d’acord. L’Escala, segons Boix, neix com a barri de pescadors d’Empúries i neix per la utilitat del port natural que és la platja. “Però al 1962 el port es veu com una nosa. I van voler treure de la platja els pescadors i el peix, que a l’estiu amb el sol fa pudor, per evitar que els turistes marxessin. I la vida marinera es va apagar”, manté la historiadora.

Ara l’Escala està fent un “tomb cap a la recuperació del patrimoni” perquè s’han adonat “que és el patrimoni que genera turisme” a part del sol i la platja “perquè hi ha aquestes platges patrimoni natural”. “I hem d’anar ràpids perquè ja hi ha un nou turisme: el turisme literari.” Per això a l’Escala acaben de recuperar el fons Víctor Català. Han creat dos espais i l’any vinent se’n crea un tercer perquè hi ha demanda. A més, des del 2005 fan la ruta Víctor Català, que des del centenari de l’edició de Solitud no han parat de fer.

FITXA

Habitants: 10.417 Extensió: 16,31 km² Hotels: 20 Places hoteleres: 820 Hostals i pensions: 9 Hotels d’1 estrella: 5 Hotels de 2 estrelles: 1 Hotels de 3 estrelles: 3 Hotels de 4 estrelles: 1 Hotels 4 estrelles superior: 1 Càmpings: 5 Places de càmping: 5.961 Cases rurals: 3 masoveries Places en cases rurals: 14 Apartaments: 2.857 HUT Platges: del Riuet, Moll Grec, les Muscleres, Portitxol, Pedrigolet, Rec del Molí, la Creu, Mar d’en Manassa, la platja, port d’en Perris, el Codolar, Riells, Bol Roig, Salpatx, Illa Mateua i Montgó. Els imprescindibles: Alfolí de la Sal (Museu de l’Escala), passejada pel litoral, nucli antic, les platges, les ruïnes d’Empúries, les Planasses i el Museu de l’Anxova i de la Sal.
JORDI JACAS

“La sangria i la paella són genialitats”

Jordi Jacas és el xef d’El Molí de l’Escala, un restaurant que té clients de tot el món. Explica que els turistes cada dia saben més què volen menjar i beure i són més exigents. Assegura: “Hem de tenir clar que ens hem de diferenciar d’altres destinacions”, perquè aquí hi ha molta cultura, serveis i un territori privilegiat.

Com veu vostè el turisme?
El turisme és cada vegada més exigent. Sap què vol menjar i beure. No com passava anys enrere que se li donava qualsevol cosa i estava content. El primer que hem de tenir clar és que nosaltres ens hem de diferenciar d’altres destinacions i no hem d’equiparar-nos amb destinacions que pugen molt perquè venen estades a preus molt baixos perquè no som allò. Nosaltres tenim molta cultura, molts serveis i un territori privilegiat de costa i de muntanya. Els catalans som un perfil de persones donades al servei i ho fem bé. I tot això, però, no ens hem de conformar a saber-ho nosaltres, sinó que hem de ser capaços d’explicar-ho al món. Deixem de lamentar-nos i pensem què volen els clients i si els oferim el que volen. Si passen per davant de casa i no es paren és perquè passa alguna cosa.
Parla que el turista és cada més exigent amb el menjar, però vostè creu que hi ha restaurants que això ho tenen clar?
És cert i s’ha de ser més rigorosos. Qui lloga un apartament, habitació d’hotel o bungalou vol que estigui tot en perfectes condicions. Això també ha de passar amb els restaurants. I per tant hi hauria d’haver algú que ho reguli, tot això. Si es vol tenir xiringuitos a la platja, a mi ja m’està bé, però que la qualitat del que es serveix estigui controlada. Amb això no vull dir que no serveixin sangria, paella o un còctel de gambes, productes que per desgràcia estan molt degenerats però que en realitat són productes molt ben pensats quan se serveixen amb la qualitat que toca.
Suposo que s’associen o s’associaven a establiments d’estiu massificats i amb clients poc exigents.
Sí, per sort cada vegada n’hi ha menys, però aquests establiments han fet mal al sector i productes com la sangria o la paella s’associen a ells. Però jo trobo que la sangria és una genialitat. El que se la va inventar hauria de tenir un monument. La paella, el pijama o el còctel de gambes, també són genialitats i quan es dignifiquen són autèntiques meravelles.
Vostè quin tipus de client té al seu restaurant?
El nostre principal client és el francès, el de Barcelona i Girona i el del sud de França. Hem detectat que existeix un client de nivell adquisitiu important que té ganes de pagar i de tenir una experiència i el fet de catalogar-nos com a restaurant gastronòmic, el nostre client no només ve a menjar sinó també a gaudir d’una experiència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estats Units

L’FMI preveu el creixement més baix des de la crisi financera

anàlisi

Afligits, però hem de fer país

La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga

Barcelona

Catalunya capta un 14% de l’ocupació del sector solar fotovoltaic

barcelona

Ryanair i els sindicats inicien les negociacions de l’ERO que pot afectar la base de Girona

girona
ECONOMIA

Prodeca insta el sector a crear un ‘lobby’ arran dels aranzels de Trump

“Ja no és només un tema econòmic, sinó de repressió”

barcelona

CaixaBank no descarta fusions a l’Estat però no les veu a Europa

Madrid

El sigil·lós avenç de la nova Ruta de la Seda

barcelona