La Borsa
Més valors
Economia

ROSES

Un municipi ple de contrastos naturals

Busquen el turisme familiar i el sostenible, que es mou per sensacions

No es renuncia al turisme de sol i platja, però es fan moltes activitats per atraure turistes i visitants que ajudin a desestacionalitzar-lo

Potencien també el turisme que busca visitar patrimoni
Es farà una jornada de portes obertes al castell de la Trinitat

Anys seixanta. Roses, com la resta de poblacions marítimes de la Costa Brava i de Catalunya comença a rebre turistes i la ciutat comença a canviar. El sector de la construcció es desenvoluparà sota l’empenta de la demanda turística. La pesca, un dels motors principals de la població fins aleshores, i la pagesia comencen a anar de baixa. “Roses és un dels termes més grans que hi ha a l’Empordà, i hi havia molts masos i camps. És per això que amb el boom turístic es deixen de plantar oliveres i a treballar les vinyes, i es planten cases als mateixos terrenys”, comenta el tècnic de l’arxiu municipal de Roses, Pol Meseguer. I entre el 1960 i el 1970 és quan es planifica pràcticament tot el territori “i les urbanitzacions que coneixem ara”: Mas Fumats, la Garriga, Mas Oliva, Puig Rom, Santa Margarida, Montjoi, Canyelles Petites i Canyelles Grosses, entre d’altres.

Però Roses sempre ha tingut visitants. El 1880 ja hi comença a haver hotels i hostals que es consoliden perquè al port hi havia molt moviment comercial i es rebien vaixells de tot el món (a l’arxiu hi ha documentació que van donar algunes famílies i empreses de Roses en què “es veu el moviment que hi havia”). El port de Roses, segons Meseguer, va ser un dels principals ports de la costa de Llevant.

I paral·lelament a tot aquest moviment econòmic, hi ha famílies conegudes amb arrels a Roses que marxen a viure a Barcelona però que hi construeixen la seva casa d’estiueig, entre els quals hi ha la família Pi i Sunyer, “que van començar tota aquesta moda del turisme i dels banys a Roses”. “Hi ha imatges de la dècada de 1880 on es veuen les típiques barraques de banys a la sorra de la platja de Roses.”

Anys més tard –les dues primeres dècades del segle XX– hi ha un creixement econòmic i elitista a la població, i la façana marítima “guanya qualitat estètica” amb la construcció de tota una sèrie d’habitatges “destinades a elits locals d’arrel comercial i agrícola”. Són les cases Mallol, Mates, Jordà, Canals, de Ramon Rahola, de Pere Rahola, de Baldiri Llorens o de Pere Pi i Calleja.

També hi passen Vicens Vives perquè la seva dona, la Roser Rahola, era de Roses, i Steffen Frances, que va a Roses amb el primer turisme i s’hi queda a viure-hi. Entre els anys 1950 i 1960, Frances, escriu una guia de la Costa Brava.

Activitat econòmica

Amb tot això, la pesca, una activitat econòmica molt important al municipi, també perd importància “però no l’acaba de perdre del tot” perquè “és la identitat de la vila” –la gastronomia de Roses està basada en el peix fresc i el marisc–. És per això que s’ha volgut acostar el turisme a la pesca i es fan visites guiades al port i a la llotja.

És un municipi de contrastos. Segons diu l’Ajuntament en la presentació del seu lloc web: “Té penya-segats i recollides cales d’aigües transparents, platges de sorra fina i aigües poc profundes ideals per a famílies i per a practicar esports.” I per als amants del senderisme i de la natura, proposa sis recorreguts perfectament senyalitzats i accessibles integrats en un entorn natural únic “fruit de la perfecta combinació del mar i la muntanya”. Però també ofereix la possibilitat de practicar tota mena d’esports: senderisme, bicicleta de muntanya, parapent i esports nàutics, entre d’altres.

Desestacionalitzar

“Al municipi s’estan fent molt esforços per dur a terme activitats que atreguin turistes fora de temporada”, segons explica l’alcaldessa, Montse Mindan. Es fan fires, proves nàutiques i es potencia el patrimoni, com la ciutadella o el castell de la Trinitat –al setembre s’hi farà una jornada de portes obertes– i a més de tota mena de productes culturals i esportius per atraure turistes i visitants els caps de setmana i ponts de primavera, tardor i hivern.

Roses busca el turisme familiar i el sostenible, que es mou per sensacions i “que avui dia és el turisme bo”. Tots sabem, diu Mindan que ara el turisme no fa estades llargues, i no només de platja. I tot i que no renuncien al turisme de sol i platja, “perquè tenim les platges en molt bones condicions i amb tots els serveis”, el turisme gaudeix també de tots els altres productes que ofereixen. “Tenim dos parcs naturals i la Mediterrània, i per tant no hem de fer res que sigui artificial, sinó simplement adequar el que tenim a les necessitats d’aquest turisme que vindrà a buscar el senderisme o les rutes amb BTT, etcètera”, manté Mindan.

A part de les activitats a l’aire lliure, el turista a Roses té molt per visitar. El castell de la Trinitat n’és un clar exemple. És una construcció militar que data del 1544 i va ser edificada sota el regnat de l’emperador Carles I, com a complement essencial de la Ciutadella. Des del castell hi ha unes vistes espectaculars de la badia.

El castrum visigòtic és un altre indret que s’ha de veure. Amagat i poc conegut, es tracta d’un nucli fortificat de població altmedieval construït al cim d’un puig estratègic que domina l’antic nucli urbà de Rhode-Roses, la badia i l’accés al port. Va estar habitat entre els segles VII i VIII dC i s’hi conserven restes arqueològiques d’habitatges, sitges i carrers.

La Ciutadella és el jaciment arqueològic més conegut de Roses i la seva visita és imprescindible. Està declarada conjunt historicoartístic des de l’any 1961. La fortificació militar, amb la monumental porta de mar, és un recinte d’estil renaixentista construït el 1543.

També és imprescindible passejar pel nucli històric. Els carrers són estrets, irregulars, paral·lels al mar. Hi ha l’església de Santa Maria, amb un antic temple que va ser consagrat l’any 1796. A la plaça de Catalunya es poden veure exemples d’arquitectura modernista com la casa Malloll, actual seu de l’Ajuntament.

FITXA

Habitants: 19.319 Extensió: 45,91 km² Establiments hoteleres: 46 Places hoteleres: 6.894 Hostals i pensions: 12. Hotels d’1 estrella: 5; Hotels de 2 estrelles: 7; Hotels de 3 estrelles: 14; Hotels de 4 estrelles: 7; Hotels de 5 estrelles: 1 Habitatges d’ús turístic: 3.993 Càmpings: 4 amb 2.358 places Platges: cala Calís, cala Calitjàs, cala Jòncols, cala Montjoi, cala Murtra i cala Rustella. Platges: Nova, Canyelles Petites, el Bonifaci, el Rastrell, els Palangrers, l’Almadrava o Canyelles Grosses, la Pelosa, la Punta, el Salatar i Santa Margarida. Llocs d’interès: castell de la Trinitat, ‘castrum’ visigòtic, conjunt megalític, el far, la Ciutadella, parc dels Aiguamolls de l’Empordà, parc natural del Cap de Creus, nucli històric, port i refugi antiaeri.
MIQUEL GOTANEGRA

“Som artesans d’experiències de luxe”

Miquel Gotanegra és el gerent del Terraza Grup de Roses, una empresa familiar que es va crear el 1935.

Ha canviat molt el turisme en aquests més de vuitanta anys que fa que està oberta la seva empresa?
Hi ha una evolució en molts factors. La més important és el canvi d’hàbits dels turistes en les seves vacances. Per exemple, nosaltres, tot i ser en ple estiu, les estades estan al voltant de tres dies de mitjana, i això fa que hàgim de tenir molta més imaginació perquè necessitem més clients per omplir els establiments.
Què ha provocat aquesta evolució?
La globalització ha obert el món. Les companyies de baix cost han fet conèixer el món als clients, i a partir d’aquí això fa que nosaltres moltes vegades siguem una escapada. Això ens ha fet canviar molt. Un altre canvi important és que les vacances s’han escurçat molt i ara la temporada alta és molt curta, ja que es concentra pràcticament al mes d’agost. La gent ara fa les vacances en diferents períodes. A més de les d’estiu, guarda uns dies per fer un viatge a l’hivern i a la primavera, i això és un gran canvi i ens afecta molt.
Quin tipus de turisme tenen a Roses?
És una destinació de turisme familiar en temporada alta i en temporada baixa tenim turisme esportiu i sènior. El turisme esportiu és un tema a treballar i per al qual no calen grans estructures perquè ja les tenim. Amb el senderisme, el cicloturisme, el BTT i les activitats nàutiques hi ha un camp molt gran a recórrer.
Això vol dir que treballen molt les temporades baixes?
Sí, perquè les altes són curtes. Nosaltres, per exemple, som una empresa que fa 84 anys que existeix i el nostre actiu més importat és el gran nombre de clients que tenim. Aquest és un dels grans èxits de la nostra empresa. Hem sigut capaços de mantenir els clients, però això implica tenir els establiments totalment al dia i sempre intentar avançar-te a la tendència del client. Als apartaments i al càmping, les estades són més llargues que a l’hotel.
I com s’avancen a la tendència del client?
Intentem fer moltes coses. Treballem molt el restaurant gastronòmic a l’hotel. I tenim un equip de gent que es dedica a l’animació i intenta que el client descobreixi el territori perquè la destinació els sigui més atractiva. Tendim a pensar que el producte és només el nostre establiment, quan el nostre establiment és part del producte. Hem de treballar molt per seduir el nostre client i oferir-li moltes coses a fer perquè gaudeixi de noves experiències. Els empresaris turístics som artesans d’experiències de luxe.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nissan descarta aturar la producció i mantindrà la planta de la Zona Franca oberta durant la vaga del 18-O

barcelona

Menys hores, més productiu

barcelona

L’aeroport perd un 8% de viatgers al setembre

VILOBÍ D’ONYAR

El preu de l’assegurança del cotxe bat rècords durant l’any 2019

barcelona
Estats Units

L’FMI preveu el creixement més baix des de la crisi financera

anàlisi

Afligits, però hem de fer país

La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga

Barcelona

Els promotors lamenten la “frenada”en la construcció d’habitatges a Barcelona

Barcelona

El sistema de pensions austríac afavoreix la mobilitat laboral

Barcelona